Publicitat
Publicitat

CAPITALITZACIÓ BANCÀRIA

L'acord permetria que els bancs nacionalitzats poguessin acollir-se al programa del fons europeu

Rajoy negocia que el rescat directe sigui retroactiu

El govern espanyol vol que la recapitalització directa de la banca es pugui aplicar amb efecte retroactiu perquè se'n puguin beneficiar els bancs nacionalitzats. Això alleugeriria els comptes públics.

Que l'acord forçat per Itàlia i Espanya durant la nit de dijous a divendres a la cimera europea de Brussel·les sigui un èxit complet depèn, en bona part, de si el govern de Mariano Rajoy aconsegueix que la recapitalització directa dels bancs es pugui aplicar amb efecte retroactiu.

Això permetria que els bancs nacionalitzats (és a dir, Bankia, Nova Caixa, CatalunyaCaixa i Banc de València) poguessin acollir-se a aquest programa, una cosa que ara no està tan clara que pugui succeir. Tot i que encara no es coneixen les necessitats individuals de cada entitat -l'auditoria independent dels valoradors Oliver Wyman i Roland Berger només va determinar una forquilla d'entre 51.000 i 62.000 milions d'euros per al conjunt de la banca espanyola-, sembla lògic pensar que les entitats rescatades són les que requeriran més recursos i a més curt termini. Bankia ja ha dit que necessitarà 19.000 milions d'euros per sanejar-se. La xifra definitiva que necessita cada entitat es coneixerà al setembre, quan es facin públiques les auditories de KPMG, PwC, Deloitte i Ernst & Young.

Els executius de Mario Monti i Mariano Rajoy van marxar de Brussel·les amb un acord segons el qual el fons de rescat permanent (Mede) pot recapitalitzar directament entitats financeres amb problemes. Això alleujaria els problemes de deute públic espanyols, ja que l'Estat deixaria de ser el garant últim dels préstecs que concedeix el fons de rescat. D'aquesta manera, qualsevol pèrdua ocasionada seria assumida pel fons europeu.

Calendari

El problema és de calendari. La recapitalització directa acordada al Consell Europeu només serà possible quan estigui operatiu un mecanisme de supervisió financera supranacional, orquestrat pel Banc Central Europeu (BCE). I aquest mecanisme pot trigar a arribar una mica més d'un any, segons fonts comunitàries.

I encara que els terminis per recapitalitzar la banca són llargs i flexibles, el Consell Europeu i la Comissió estan pressionant Espanya perquè firmi com més aviat millor un memoràndum que activi el rescat del seu sistema financer.

En aquests moments Espanya hauria de demanar-lo al fons temporal (EFSF), però el programa es traspassaria al permanent (Mede) quan estigués operatiu. L'Estat sol·licitaria l'auxili financer que considerés necessari fins al llindar dels 100.000 milions d'euros acordats amb l'Eurogrup, i rebria l'ajuda, en trams, a través del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB). En aquesta primera fase, en vehicular-se el rescat a través de l'Estat, el crèdit passa a computar com a deute públic i els interessos com a dèficit.

El moll de la discussió és què passarà quan el supervisor únic estigui actiu i ja pugui recapitalitzar bancs. ¿L'Estat podrà transformar el programa d'ajuda per recapitalitzar la banca en un nou programa de recapitalització directa d'entitats? El canvi no és intranscendent: suposa traspassar el risc i la càrrega del deute del contribuent espanyol al contribuent europeu.

D'aquesta negociació entre la Moncloa i Brussel·les en dependrà l'èxit, o no, dels acords assolits a la cimera, perquè si l'estat espanyol no pot aplicar aquest mecanisme de rescat directe a les seves entitats nacionalitzades, les que necessiten més diners, l'acord pot quedar en foc d'encenalls.

Més continguts de