INFRAESTRUCTURES
Economia 25/02/2017

Rajoy ignora l’amenaça de la vaga i aprova la reforma de l’estiba

El govern recorda per buscar suport a la llei que s’exposa a una multa europea

Júlia Manresa
3 min
Imatge d’arxiu del port de Barcelona.

MadridUn altre decret llei per solucionar un problema a última hora. El govern de Mariano Rajoy va aprovar ahir definitivament el decret llei de reforma del sector de l’estiba després de fracassar successivament en les negociacions amb sindicats i patronals. La decisió l’aboca a superar dos reptes: d’una banda, aconseguir el consens parlamentari-que de moment no té assegurat- per ratificar el decret al Congrés abans d’un mes; i de l’altra, assegurar-se que les jornades de vaga convocades pels sindicats d’estibadors no acabin provocant el temut desabastiment.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El govern sosté que no té més alternativa que complir la sentència del Tribunal de Justícia de la UE (de fa dos anys) que obliga Espanya a liberalitzar el sector de l’estiba en considerar que no hi ha llibertat de contractació, ja que les empreses que volen contractar els serveis d’estiba (manipulació de mercaderies als ports) a Espanya han de contractar-los forçosament a la Sagep (Societat Anònima de Gestió d’Estibadors Portuaris) i, a més, han de participar en el seu capital. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, deia ahir que el govern ha esgotat la seva capacitat de negociació i va recordar que si Espanya no pren mesures de seguida s’enfronta a una multa de 134.000 euros diaris, a més d’una altra de més de 21 milions.

Els estibadors, en canvi, asseguren que el decret del govern va més enllà del que reclama la justícia europea i que ignora el que s’havia estat negociant amb la patronal i el mateix ministeri durant els últims dos anys. Per això mantenen la convocatòria de tres setmanes d’aturades als ports a partir del 6 de març, i fins i tot tenen previst estendre-la a nivell internacional. Segons ha pogut saber l’ARA, els sindicats treballen amb una bateria de mesures que tenen previst anunciar dimarts i que passen per fer aturades de tres hores als ports europeus i d’una hora en altres ports d’arreu del món el dia 10 de març i bloquejar ports alternatius als espanyols com els de Lisboa i Marsella. Tot i això, les negociacions es reprendran dimarts que ve.

El principal escull és que els treballadors volen mantenir l’estructura del registre obligatori dels estibadors i garantir la continuïtat dels seus llocs de treball. Tal com explicava ahir el ministre de Foment, el decret llei, a més d’eliminar la Sagep, preveu que la liberalització del sector s’allargui tres anys. El primer any, les empreses tindrien l’obligació de contractar el 75% dels estibadors de la Sagep; el següent el 50% i l’últim el 25%. Els treballadors, en canvi, demanen garantir la subrogació, és a dir, que es garanteixi que tots els treballadors actuals mantenen la feina, un punt que De la Serna assegura que incompleix la sentència europea.

Amenaces creuades

Però totes dues parts estan enrocades en les seves posicions i, mentre que els estibadors asseguren que aquest decret amaga un expedient de regulació que deixa al carrer més de 6.000 treballadors i els condemna a les ETT, el govern insisteix que ha negociat fins al límit: “Hem fet un gran esforç de diàleg i hem estat en negociacions permanents, però finalment els sindicats no s’han mogut”, deia ahir De la Serna.

A part, el ministre també advertia dels perills de desabastiment de la vaga anunciada per un sector que controla el 86% de les exportacions i el 60% de les importacions del país i avisava que “això pot provocar decisions més que temporals per a les empreses i efectes col·laterals”. Alhora, però, assegurava que el govern té previst un pla de contingència per garantir els serveis mínims i la distribució del 100% dels productes frescos i els urgents.

De la Serna va llançar un últim avís: “Estic convençut que cap grup vol que es vagin acumulant els milions [de la multa] com a deute espanyol”. Anava adreçat a la resta de partits polítics, que han de ratificar al Congrés el decret aprovat ahir sense cap consens garantit.

stats