Rajoy sospesa ara eliminar la deducció per habitatge
El govern espanyol està valorant la supressió de la deducció per la compra d'habitatge habitual, una mesura introduïda pel PP quan va accedir al poder i criticada per Brussel·les i l'FMI.
BARCELONA.Mentre la Unió Europea intensifica l'escenificació de la nova arquitectura comunitària, que a la força passarà per un augment de la cessió de sobirania dels estats membres, el govern espanyol està protagonitzant un autèntic degoteig d'anuncis que semblen seguir el dictat de Brussel·les.
Si dilluns fonts del ministeri d'Hisenda reconeixien que el govern central està analitzant de manera "crítica" l'augment de l'IVA en els productes i serveis que es beneficien del tipus reduït (del 4% i el 8%), la secretària d'estat de Pressupostos, Marta Fernández Currás, va apuntar ahir que l'executiu espanyol estudia eliminar la desgravació per la compra d'habitatge habitual, així com implementar l'anomenat "cèntim verd", que gravaria els hidrocarburs.
Currás va especificar que aquestes recomanacions del Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissió Europea estan "en estudi", tot i que "la decisió correspon en última instància al govern" en funció de "l'evolució macroeconòmica". "Sí, no és la primera vegada que s'ha fet [eliminar la deducció per habitatge], és una recomanació tradicional de l'FMI a Espanya, i és un dels estudis que analitzem i quantifiquem, com és la nostra obligació", va etzibar Currás als periodistes. De fet, l'increment de la base imposable de l'IVA era una de les recomanacions que va fer la Comissió Europea a Espanya el 31 de maig, quan va donar al govern espanyol un any més -del 2013 al 2014- per complir amb l'objectiu de dèficit del 3%.
La supressió de la desgravació per habitatge seria un nou cop de volant, del grat de Brussel·les, en una mesura que el PP va restablir quan va assumir el poder a principis d'any. L'anterior executiu socialista va suprimir a partir de l'1 de gener del 2011 la deducció a l'habitatge, conservant-la en els casos de rendes inferiors als 24.000 euros a l'any. El PP va tornar a principis d'aquest any a la situació anterior i la va tornar a implantar, però les recomanacions dels organismes internacionals per a Espanya inclouen l'eliminació de la deducció i poden forçar el PP a fer marxa enrere.
Pel que fa a l'IVA, la secretària d'estat va explicar que l'increment impositiu "no està decidit". Currás va assegurar que el govern de Mariano Rajoy ja està complint amb la recomanació dels organismes internacionals d'eixamplar les bases imposables dels impostos indirectes, gràcies a les mesures de lluita contra el frau fiscal i de remodelació de la tributació per mòduls.
Dèficit públic
Currás també va donar a conèixer les dades d'execució pressupostària fins al maig. L'Estat va registrar fins al maig un dèficit de 36.364 milions d'euros en termes de comptabilitat nacional, equivalent al 3,41% del producte interior brut (PIB), enfront del 2,59% registrat en el mateix període del 2011.
Aquest increment s'explica en part per l'avançament de les transferències a les comunitats autònomes. Tot i així, l'ascens del dèficit no deixa de ser preocupant, perquè en el cinquè mes de l'exercici ja s'acosta al límit del 3,5% establert per al conjunt de l'any. Si aquesta tendència no reverteix, l'objectiu de dèficit per a totes les administracions públiques -que se situa aquest any en el 5,3% del PIB- podria estar en perill.
Currás va subratllar que si la comparació es fa en termes homogenis -considerant avenços en l'execució de determinades despeses o en les devolucions impositives- el dèficit de l'Estat es redueix en prop de 2.146 milions, cosa que equival al 2,38% del PIB, enfront del 2,56% del 2011.
La secretària d'estat va recalcar que Espanya complirà amb els escenaris propis del context europeu, tant pel que fa al dèficit públic (3,5% del PIB per a l'Estat i 5,3% per al conjunt) com en la seva aposta per l'euro. El dèficit acumulat fins al maig és el resultant d'unes despeses no financeres en termes de comptabilitat nacional de 68.072 milions d'euros, enfront d'uns ingressos no financers que van ascendir a 31.708 milions. Així, l'avançament de transferències a altres administracions s'acosta als 9.000 milions.
Per la seva banda, el president de CaixaBank, Isidre Fainé, va instar el govern espanyol a continuar amb "el procés de reformes estructurals amb decisió", ja que "és imprescindible que Espanya compleixi amb els seus compromisos". Fainé, que va pronunciar aquestes paraules durant la junta d'accionistes convocada per aprovar la integració de Banca Cívica, va beneir el rescat bancari espanyol, però va dir que cal que vagi acompanyat de "mesures creïbles d'ajust fiscal".
Fainé va afirmar que "el préstec acordat per Espanya té una lectura positiva". "Encara que no en coneixem els detalls, tot sembla indicar que [el préstec] garantirà una font de finançament fiable i amb un cost moderat que permetrà acabar de recapitalitzar les entitats que ho necessitin i donar confiança al sector", va afegir. Respecte al sector financer, Fainé va advertir que "la capacitat agregada del sector per assumir pèrdues ja s'esgota".
