BANCA
Economia 21/02/2015

Rato va ser advertit sobre les ‘black’

Verdú, aleshores número dos del president de Bankia, el va avisar que eren “una mala praxi”

ángeles Vázquez
4 min
CONTRADICCIÓ
 Rodrigo Rato va declarar  al jutge que mai havia parlat  de les targetes amb Verdú.

MadridEl conseller delegat de Bankia sota la presidència de Rodrigo Rato el va advertir que l’ús de les targetes black, o opaques a Hisenda, era una “mala praxi” que no havia vist en els seus trenta anys de carrera a la banca. Francisco Verdú, que ahir va declarar com a testimoni a l’Audiència Nacional -però que està imputat a la peça principal del cas Bankia-, va assegurar davant el jutge Fernando Andreu que el febrer del 2012 el mateix Rato li va lliurar personalment una targeta black que li va dir que podia “fer anar com volgués”.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Verdú va explicar que va advertir el màxim responsable de l’entitat de la improcedència d’aquestes targetes, quan ja en tenien una altra de representació, i que ni tan sols va obrir el sobre on hi havia la targeta perquè no constava en el seu contracte de retribucions, en què sí que apareixien altres prestacions, com l’assegurança de salut. Quan Rato va declarar davant el magistrat, va negar que hagués parlat amb el conseller delegat sobre aquestes targetes.

No obstant, el testimoni va donar detalls: Rato li va dir que el límit era de 75.000 euros, com el que tenia ell mateix; la seva mà dreta, José Manuel Fernández Norniella, i el director financer, Ildefonso Sánchez Barcoj. Segons Verdú, quan va esclatar l’escàndol va saber que en el contracte hi figurava un límit inferior, de 68.000 euros, però ell mai el va firmar, motiu pel qual la rúbrica que surt al document no és la seva.

Verdú es va incorporar a l’entitat el 2011. El gener del 2012 es va promulgar el reial decret que reduïa a 600.000 euros la retribució dels directius de les entitats nacionalitzades, una xifra que a ell li va comportar una pèrdua d’una quarta part del salari. Verdú va incidir en el fet que l’ús de les polèmiques targetes hauria d’haver-se descomptat de la quantitat fixada com a salari.

Però Verdú -a qui el jutge reclama també la fiança solidària de 800 milions d’euros que va imposar a Bankia; a la seva matriu, el Banco Financiero y de Ahorros (BFA), i a Rato, Fernández Norniella i l’exvicepresident de l’entitat José Luis Olivas-és l’únic que va posar objeccions a la targeta black i mai la va fer servir. Dos consellers més citats com a testimonis, perquè no havien utilitzat la targeta, van declarar ahir davant el jutge que mai en van tenir cap. Esteban Tejera i Íñigo María Aldaz van coincidir que només van tenir una targeta de representació i que justificaven despeses.

El quart testimoni que va declarar ahir va ser Jaime Terceiro, president de Caja Madrid des del 1988 fins que va ser substituït per Miguel Blesa el 1996. Sota el seu mandat es van establir les targetes per als consellers de l’entitat, però, pel que va explicar davant el jutge, tenien poc a veure amb les black que van fer possible que es malgastessin 15,5 milions d’euros entre el 1999 i el 2012 en comerços, restaurants o viatges.

Límit de 600 euros abans de Rato

Terceiro va dir que el 1988 es va decidir que els consellers tinguessin una targeta amb què poguessin compensar les despeses que els suposava la seva funció. Així s’equiparava la seva retribució a la que hi havia als bancs just quan començava el procés de liberalització de les caixes.

Les targetes tenien un límit de 600 euros mensuals, però la mitjana de despesa no superava els 250 o 300 euros. No tenien PIN, per la qual cosa amb les targetes black no es podia treure diners en efectiu. La supervisió d’aquestes targetes corresponia al secretari del consell, Ángel Montero, i al responsable d’auditoria interna, Manuel Cobo. I els controls que tenien eren “molt estrictes”: no s’acceptaven càrrecs els divendres ni estades en hotels de més de tres estrelles. A preguntes de la defensa, va afegir que no hi havia un catàleg de despeses per targeta, però sí que es demanava “prudència i sentit comú”. Terceiro va explicar que la despesa era petita i Caja Madrid n’informava Hisenda a través de l’impost de societats, de manera els consellers estaven exempts de fer-ho.

Pendents de les fiances dels que no han tornat els diners

El jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu (a la foto) encara s’ha de pronunciar respecte a la petició del fiscal de fiances de responsabilitat civil. Des que dilluns van començar a declarar els 27 imputats citats aquesta setmana, el fiscal d’Anticorrupció Alejandro Luzón ha anat demanant que se’ls exigeixi la quantitat que van gastar amb la targeta black com a garantia per cobrir la responsabilitat civil a la qual poden ser condemnats en un futur judici. Només s’han salvat de la possibilitat que se’ls imposi una quantitat els consellers de Caja Madrid i Bankia que han tornat el que van gastar.

Ahir mateix ho va fer José Manuel Fernández Norniella, considerat la mà dreta de l’expresident de Bankia Rodrigo Rato. L’exsecretari d’estat de Comerç amb el PP va intentar primer fer-ho amb la Fundación Caja Madrid, igual que havia fet amb els 10.139 euros que li va reclamar Bankia, però l’hereva de l’obra social es va negar a acceptar-los. Per això va decidir ingressar-los al compte de consignacions del jutjat. El magistrat resoldrà la petició en els pròxims dies, però té un cert marge, perquè encara ha d’interrogar 52 imputats més per la utilització de les targetes que eren opaques davant d’Hisenda.

stats