La investigació fiscal sobre Rato se centra en l'entramat societari familiar
El secretari d'Estat d'Economia compareix aquest dimecres al Congrés per parlar de les investigacions de l'oficina antifrau (Sepblac)
MadridL'exvicepresident del govern espanyol Rodrigo Rato es va acollir a l'amnistia fiscal el 2012 per regularitzar el seu patrimoni i arran d'això l'Agència Tributària va començar a investigar un "complex entramat societari familiar", segons han explicat fonts pròximes al procés. Fruit d'aquest treball i davant el dubte de l'origen dels béns declarats pel també exdirector gerent de l'FMI, Hisenda va incloure Rato en un llistat de 705 persones sospitoses d'haver pogut blanquejar capitals amb l'amnistia fiscal.
A partir d'aquí, seria el Sepblac, la unitat d'intel·ligència financera espanyola, dependent del ministeri d'Economia, l'encarregat d'aprofundir en la investigació per confirmar si hi ha indicis de delicte.
En un primer moment, el focus va estar posat sobre noms d'alts càrrecs o antics membres de l'administració que van aprofitar l'amnistia per regularitzar el seu patrimoni i és aquí on va aparèixer el nom de Rato, com va avançar dimarts el diari digital Vozpópuli. La mateixa publicació assegurava que l'expresident de Bankia posseeix, des de finals de 2013, el 75% d'una societat amb connexions a Gibraltar i les Illes Verges.
En declaracions a Efe, Rato ha negat que tingui o hagi tingut mai una societat amb seu en aquests paradisos fiscals, i alhora ha assegurat que no té constància que estigui sent investigat pel Sepblac. No obstant això, el que va ser ministre d'Economia i Hisenda amb el govern de José María Aznar ha declinat comentar si es va acollir a l'amnistia fiscal, una notícia que fonts del govern central han confirmat a diversos mitjans i ha generat una allau de reaccions.
Els grups parlamentaris de l'oposició van ser els primers a criticar dimarts la possibilitat que Rato hagi pogut blanquejar diners després d'acollir a l'última regularització fiscal extraordinària, que col·loquialment es coneix com amnistia fiscal.
Per part del govern espanyol, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va insistir que no pot informar sobre els contribuents, mentre que el titular d'Economia, Luis de Guindos, ha subratllat aquest dimecres que no pot comentar absolutament res, ja que qualsevol possible investigació del Sepblac està subjecta a deure de confidencialitat.
Amb l'objectiu de fer aflorar diners no declarats, el govern de Mariano Rajoy va aprovar en el marc dels pressupostos per al 2012 un programa de regularització d'actius ocults que establia un gravamen especial del 10% per a totes les rendes que sortissin a la llum. El gravamen era del 8% per a empreses que afloressin dividends procedents de font estrangera o rendes derivades de la transmissió de participacions.
El procés, que va estar obert entre juny i novembre de 2012, va permetre que es declaressin 40.000 milions d'euros i va suposar ingressos de 1.200 milions per a les arques de l'Estat, gairebé la meitat del que el govern espanyol esperava recaptar.
No obstant això, qui hagi comès un delicte de blanqueig o alçament de béns seguirà sent responsable d'això encara que s'hagués acollit a l'amnistia fiscal, el que va provocar que l'Agència Tributària detectés 705 casos sospitosos, entre ells el de Rato, remesos de forma immediata l'Sepblac després de febrer.
