Rebaixar l’acomiadament ja no és una prioritat per a les empreses
Només un 10% dels empresaris creu que abaratir les indemnitzacions pot millorar el mapa laboral
BarcelonaAbaratir el cost de fer fora un empleat no figura entre les principals peticions de les empreses per millorar un mercat laboral que a Espanya mira encara de superar el mal infringit per la crisi en termes de destrucció d’ocupació. D’acord amb una enquesta recent del Cercle d’Economia a l’empresariat, la reducció de les indemnitzacions per acomiadament apareix força avall en la llista de reformes urgents per les quals aposten les companyies per redreçar el mercat de treball. La majoria estan a favor de retallar els costos associats a la contractació i només un de cada deu empresaris menciona la rebaixa de l’acomiadament com una possible solució per dinamitzar encara més el mercat laboral espanyol.
Cal recordar que el cost de l’acomiadament va ser un dels blancs de la reforma laboral aprovada pel PP fa quatre anys -que va rebre el vot favorable de l’antiga CiU i d’UPN- i això pot haver contribuït a fer que caigui d’entre els desitjos de reforma dels empresaris. La llei vigent va ampliar les causes en què es pot acomiadar per motius justificats (econòmics o productius o bé organitzatius) i va reduir la quantitat de l’acomiadament improcedent de 45 a 33 dies per any.
La recepta que genera més consens entre els enquestats -un de cada quatre ho proposa-és la de propiciar més que els sous puguin lligar-se a la productivitat dels treballadors. En segon lloc, amb un 16% dels suports, hi ha la petició que es redueixin les cotitzacions socials, un desig recurrent entre les empreses. En aquest cas, l’abaratiment dels costos sí que afavoriria un mercat de treball més dinàmic, asseguren els empresaris: “Tenim uns impostos sobre la contractació que ofeguen moltes empreses, cal abaixar-los i garantir l’estabilitat en el temps de les bonificacions”, opina la directora de relacions laborals de Pimec, Elena de la Campa.
Pel que es desprèn de les respostes a l’enquesta, els empresaris veuen marge per a l’ajust dels costos que afronten quan contracten. Els sindicats, per contra, alerten sobre els riscos que comporta abusar d’aquesta via: “Les bonificacions a la contractació són inútils perquè no s’ha demostrat que contribueixin a crear feina de qualitat i sí, en canvi, a buidar la caixa de la Seguretat Social”, critica la portaveu de CCOO de Catalunya, Dolors Llobet.
Entre les propostes recollides a l’informe, tot i que amb menys adeptes, hi ha la simplificació dels models contractuals, la millora de la formació dels ocupats i els incentius a la contractació d’aturats, així com la reducció de la inseguretat jurídica després de la reforma laboral.
El salari mínim, pendent
El ventall de propostes canvia quan es consulta els sindicats. A dalt de tot de la llista de CCOO i de la UGT hi ha la derogació de la reforma laboral, una possibilitat gairebé remota a la vista del resultat electoral i dels possibles acords per a un nou govern.
Els agents socials també demanen que la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) s’abordi amb celeritat. “Seria una mesura de xoc per frenar la precarietat, però no és la solució a llarg termini per a un mercat de treball més robust”, sosté Llobet. La patronal Pimec ha atiat el debat per apujar el SMI, però la seva proposta descarta una pujada generalitzada i obre la porta a sous mínims locals o per sectors.
LES CLAUS
1. Per què un acomiadament més barat ja no és prioritari per a l’empresa? Una possible explicació és que per als empresaris hi ha altres temes més urgents de reformar (com ara aconseguir la rebaixa de cotitzacions socials) que no pas un flanc que ja es va tocar amb la reforma laboral del 2012. Llavors, ja es va reduir de 45 dies per any treballat a 33 la indemnització d’acomiadament improcedent i també es van flexibilitzar les causes per acomiadar pagant el mínim: 20 dies per any.
2. Quines són les reformes laborals que prefereixen les empreses? La contractació (tant la tipologia com els costos associats) és la principal demanda que fan les patronals al govern. Les empreses demanen que es rebaixin les cotitzacions socials i que els programes de bonificacions a la contractació siguin estables per animar-los a fitxar personal. Els sindicats, en canvi, critiquen aquesta mesura perquè no garanteix la feina estable i, en canvi, resta recursos a la Seguretat Social per pagar aquests incentius.
3. ¿Hi ha diferències entre els desitjos de grans empreses i pimes? Les pimes volen que es flexibilitzi més en funció de les seves necessitats i no només pensant en les grans companyies. Pimec, per exemple, reclama més marge per distribuir de manera irregular la jornada dels empleats i atendre les puntes de feina sense haver de recórrer al pagament d’hores extres d’entrada. La patronal catalana també es partidària de flexibilitzar més el contracte d’aprenentatge i que no es limiti als menors de 25 anys.
