Publicitat
Publicitat

El Govern aborda la fallida de Spanair

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha assegurat a 'El món a RAC1' que no se sent "responsable de la fallida de Spanair" i ha considerat la inversió pública com una "idea ben intencionada de l'anterior Govern"

El Govern aborda aquest dimarts la fallida de Spanair, que ha deixat sense feina 2.075 treballadors. El conseller de Territori i Sotenibilitat, Lluís Recoder, en una entrevista a El món a RAC1 , ha anunciat que el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, presentaria un pla de recol·locació pels afectats . Més tard, fonts de l'executiu han precisat que el Govern es limitarà a analitzar la situació i que no s'estudiarà cap pla.

En l' entrevista a RAC1, Recoder, però, ha parlat de "pla": "Ara per ara no ens plantegem ajuts a cap altra companyia. És un tema que jurídicament es pot estudiar. La nostra prioritat és trobar formes per recol·locar la gent que no té feina. El conseller Mena presentarà un pla. Volem intervenir perquè trobin una nova feina."

Fins a 2.075 treballadors s'han vist afectats pel tancament de la companyia, segons l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) anunciat aquest dilluns per la direcció de Spanair. L'ERO afecta tota la plantilla i es farà efectiu durant els propers dies.

Els treballadors afectats per l'ERO són 932 auxiliars de vol, 395 pilots, 325 persones adscrites a serveis generals, 192 que es dediquen al manteniment d'aeronaus, 196 que treballen en oficines de vendes i 35 de magatzems.

La fallida de Spanair també afecta els dos mil treballadors de l'empresa de handling Newco que treballen exclusivament per a Spanair.

"Va ser una bona idea"

En l'entrevista a RAC1, Recoder ha assegurat que Spanair "va ser una bona idea del Govern anterior". Segons ha dit, si no existís Spanair, no s'hagués pogut apostar per fer de l'aeroport del Prat un hub internacional, ja que Iberia "va abandonar Barcelona fa molts anys".

Recoder no ha volgut comentar quan exactament va ser conscient que l'acord amb Qatar arribaria a bon port i només s'ha limitat a dir que ho va saber "un dia de la setmana passada".

Tot i això, no ha volgut criticar Ferran Soriano, president de Spanair, perquè creu que si ell va defensar que aquest pacte es podria aconseguir en els propers dies, és perquè "ho havia de fer" i perquè "no havia de fugir". De fet, aprova Soriano per una gestió feta de la companyia "en temps difícils".

"La Generalitat és la propietària del 24% de les accions i no ha estat gestora de l'empresa", ha contestat Recoder en ser preguntat per si la Generalitat era la responsable civil subsidiària dels impagaments als quals Spanair haurà de donar resposta. Tot i això, no ha pogut concretar fins on arribar "la responsabilitat per a la institució". El que sí que ha clarificat és que ara per ara no es "plantegen cap altre ajut públic a altres companyies".

"Un instrument" fallit

Sobre Spanair ha apuntat que "no era un objectiu, era un instrument". En aquest sentit, el conseller opina que la funció que ha complert Spanair és un "tema clau per a l'economia, la política i la societat catalanes", i que l'economia competitiva passa per "jugar-nos-ho tot", a hores d'ara. Per això, ha descartat que el model sigui el de no competir que proposa el govern de l'Estat, perquè "sí que s'ha de competir, igual que ho fan Frankfurt i Munic".

Malgrat totes les previsions magres per aconseguir alguna aerolínia que compleixi la funció que es volia fer complir a Spanair, Recoder confessa que se sent optimista per solucionar el problema actual "d'empreses aèries que apostin pel Prat". Concretament, Recoder afirma que "hem vist un tarannà del govern espanyol que ens convida a un cert optimisme sobre les demandes catalanes".

Eurovegas a Barcelona

Del complexe Eurovegas, ha assegurat que "difícilment podrà tenir exempcions fiscals" però que, en tot cas, hi ha interès que sigui "aquí per la proximitat a l'aeroport". Davant aquesta implantació empresarial d'oci que suposaria el complex, diu que "no significa una renuncia a l'economia de base industrial". Així, ha dit que són "en una fase de diàleg" i que no poden "concretar gaire més". El que sí que ha confirmat és una reducció de la petició de terreny, "que s'ha reduït a només un terç de les que eren al principi". "Primer n'eren 600 i ara, només 200", ha assegurat.

Etiquetes

Més continguts de