Renfe i Adif estudien tornar-se a fusionar

Madrid / BarcelonaMés de deu anys després, Renfe i Adif tornaran a ser una sola empresa. El 2005 les dues companyies es van separar per diferenciar la construcció i gestió de les vies i estacions (la infraestructura ferroviària) del servei de transport, i com a primer pas per obrir el sector a la competència. Però ara fonts sindicals han revelat que el nou president d’Adif, Juan Bravo, promourà l’enfortiment del monopoli ferroviari públic, ja que les dues empreses depenen del ministeri de Foment.

Un dels motius de la recuperació d’aquest hòlding és l’elevat endeutament d’Adif i la seva dependència de facto del cànon que cobra a la mateixa Renfe per l’ús de les seves vies i estacions. Aquesta situació deixa la companyia en desavantatge competitiu, i encara més a llarg termini, ja que la Unió Europea obligarà a liberalitzar el transport ferroviari de passatgers el 2020. Per això, el ministeri de Foment ja ha començat els tràmits perquè es tornin a unir en una sola empresa pública. Un cop fusionades, la nova companyia serà la que cobri el cànon als operadors privats per l’ús de la seva infraestructura.

Tot i això, el pla de Foment passa perquè continuïn sent dues empreses separades, però sota el paraigua d’un hòlding per poder complir la nova legislació europea, segons han informat fonts sindicals.

Actualment, la divisió d’alta velocitat d’Adif està en números vermells i suporta un endeutament de més de 14.500 milions d’euros. Però al mateix temps té obres en marxa valorades en uns 12.500 milions d’euros. Per contra, Renfe preveu que aquest 2016 sigui el seu segon any en beneficis. L’operadora registra guanys gràcies a l’explotació de l’alta velocitat, que encadena rècords anuals de viatgers des del 2013. Les dues empreses juntes tenen uns 13.000 treballadors.

La decisió d’ajuntar les dues empreses en un sol hòlding capgira la tendència en el ram de les infraestructures. L’exemple més pròxim és el cas d’Aena, que abans de sortir a borsa es va segregar en dues empreses. Una, Enaire, s’encarrega del control aeri, i està totalment en mans de l’Estat. L’altra, que manté el nom d’Aena, és la que explota els aeroports estatals i hi fa les inversions, i és una companyia parcialment privatitzada, encara que de moment el ministeri de Foment en manté el control accionarial.

Retard en la liberalització

La decisió d’ajuntar Adif i Renfe coincideix amb l’anunci del nou govern espanyol d’ajornar fins al 2020 -el màxim que permet la Unió Europea- la liberalització del servei ferroviari de passatgers, malgrat que estava previst començar l’obertura als operadors privats l’any vinent en el denominat corredor de Llevant (el de Madrid a València).

El trànsit de mercaderies es va obrir als operadors privats l’any 2007 i malgrat que l’Associació d’Empreses Ferroviàries Privades (AEFP) ha criticat que Renfe posa bastons a les rodes dels operadors privats, aquests han anat aconseguint una part del mercat.

Tot i que el trànsit total de mercaderies per tren ha augmentat els últims anys, Renfe ha vist reduït el seu pes en el sector fins al 65,5%, mentre que els nous operadors ja suposen el 34,5%, segons les dades de l’AEFP. CRT (Comsa), Continental (ACS) i Transfesa (Deutsche Bahn) són els principals operadors privats en el transport ferroviari de mercaderies.