Ressuscita l’històric Colmado Quílez (en versió reduïda)

Fa set mesos que el Colmado Quílez abaixava la persiana del seu històric local de la rambla de Catalunya pel desacord amb els propietaris de l’immoble sobre l’increment del lloguer que se’ls havia d’aplicar. Aquesta setmana, però, el Colmado Quílez ha reobert i ho ha fet al local del costat, el que era abans el seu magatzem, a la rambla de Catalunya número 65. El lloguer del local (de 90 metres quadrats) és alt, però assumible: ronda els 10.000 euros al mes, per sota del que els demanaven els propietaris del local antic, que pròximament ocuparà el dissenyador de moda Nino Alvarez.

“Han sigut set mesos durs, però avui podem dir que s’ha salvat no només el negoci sinó també els 12 llocs de treball”, explica a l’ARA el director de l’establiment, Faustino Muñoz. La majoria de la plantilla fa molts anys que hi treballa. Alguns, com el mateix Muñoz, fa 40 anys que hi són. “Estem agraïts al grup Lafuente -propietari del Colmado Quílez- per haver apostat per continuar malgrat les dificultats”, va afegir el director de la botiga. Durant aquests mesos els treballadors han anat consumint vacances o han sigut recol·locats en altres establiments, com la botiga que Lafuente té al carrer Aragó, mentre es feien les obres al nou local.

El nou Colmado Quílez ha passat d’ocupar 500 metres quadrats a només 90, però els clients “no ho notaran” perquè, segons Muñoz, la major part eren magatzem. En tot cas, on ha sortit perdent és en els aparadors gegants de la cantonada amb el carrer Aragó, que ara ja no té.

Tota la botiga, com abans, està atapeïda de productes -embotits, conserves, vins i licors- i l’únic maldecap és que ara el magatzem queda més lluny i no permet tenir tant producte. La botiga del grup Lafuente al carrer Aragó és on es guardaran les existències.

Muñoz confia que l’establiment sabrà reconnectar amb els seus clients gràcies al fet que l’oferta de productes del colmado és “pràcticament idèntica” a la que tenien abans d’haver de tancar. Les obres fetes per condicionar l’espai han respectat “l’essència” de l’establiment, segons el director. En la nova etapa, l’horari de cara al públic serà el mateix, i es continuarà respectant la pausa del dinar entre setmana (entre les 14 i les 16.30 h), però reconeix que estudien fer més endavant un horari ininterromput al migdia, com ja passa els dissabtes.

Muñoz defensa l’existència d’un component emocional: “Fa 37 anys que sóc aquí i no he vist mai una estima igual entre els clients de Quílez. No tenim por del temps que hem estat tancats perquè hem tornat i som pràcticament al mateix lloc”, va defensar Muñoz. La ubicació és un punt a favor perquè permet que la botiga retorni al punt de referència dels clients de tota la vida i en plena artèria turística de Barcelona.

Perspectives de futur

Muñoz veu el futur amb optimisme després dels mesos d’incertesa que van culminar amb el tancament al febrer. Es va témer per un tancament definitiu pel final de la moratòria en la llei d’arrendament de locals comercials amb renda antiga a Barcelona. “La nostra renda estava actualitzada però la llei establia que a partir del gener s’havia de negociar de zero, i la xifra que demanava el propietari era massa alta”, va defensar Muñoz. L’aplicació d’aquesta nova llei, de fet, ha sigut la sentència de mort d’altres locals centenaris de la ciutat. Un cop superat amb final feliç el tràngol, el director de Quílez prefereix mirar endavant: “Tenim molt bona relació amb el propietari del nostre antic local i ara, amb el Nino Alvarez, som bons veïns”, assegura.