Publicitat
Publicitat

Romero Polo reactiva el seu macroprojecte a Riba-roja

El grup vol que la central elèctrica sigui d’interès comunitari per trobar una inversió de 1.980 M€

El Grup Romero Polo sembla disposat a desafiar el context de nul·la inversió en generació elèctrica de l’última dècada a Catalunya. El petit grup constructor -factura uns 50 milions anuals- ha reactivat el seu projecte de promoure una gran central hidràulica a les Terres de l’Ebre, als municipis de Riba-roja i la Fatarella. Segons ha pogut saber l’ARA, al juliol va enviar al ministeri d’Energia la sol·licitud de l’avaluació d’impacte ambiental d’un projecte que, si tira endavant, tindria un cost d’uns 1.980 milions. El projecte, enllestit amb una gran discreció, va començar el 2011 i la societat Ebergy 2011 n’ha recuperat ara la tramitació ambiental, necessària perquè la central pugui ser seleccionada aquest any per la Comissió Europea com un projecte d’interès comunitari. Això obligaria l’Estat a secundar-lo i facilitaria la cerca dels inversors necessaris per tirar-lo endavant, fita impossible d’assumir pel grup lleidatà tot sol.

La megacentral ideada per Grup Romero Polo preveu una potència d’uns 1.900 megawatts (MW). Per a la patronal europea de gestors de xarxes elèctriques (Entso-e), es convertiria en una garantia de subministrament per a la Petroquímica de Tarragona i contribuiria a rebaixar el preu de l’electricitat a Espanya. Situada a 1,5 quilòmetres del pantà de Riba-roja, la instal·lació podria convertir-se (si se soluciona la generació nocturna) en el substitut de les centrals nuclears que hi ha en un radi de 60 quilòmetres. A Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, amb una potència conjunta de 3.147 MW i font del 55% de l’energia que es produeix a Catalunya, no els queden gaire més de deu anys de vida, segons les previsions de la Generalitat. Així que la central de Riba-roja les podria substituir i convertir-se en alternativa als parcs eòlics de Tarragona.

El projecte presentat al ministeri d’Energia es divideix, de fet, en dos: un parell de centrals hidràuliques reversibles, una de 1.500 MW i una altra de 1.400 MW, que s’anirien desenvolupant segons el context de demanda i la capacitat d’inversió. La tecnologia es basa en el fet que durant la nit, quan hi ha menys demanda d’electricitat i és més barata, l’aigua és transportada a una cota superior, de forma que, durant el dia, quan és més rendible vendre energia, s’aprofita la força de la gravetat per deixar caure l’aigua i posar en funcionament les turbines.

La qüestió de la connexió

Per fer-lo realitat serà necessària la construcció de dues basses a la part superior (uns 350 metres més altes que les turbines) i, entremig, quedaran les dues centrals hidràuliques. Per al seu funcionament s’hauran de construir també dues galeries. En el cas de la central de Gironès, serà de 3,9 quilòmetres de llargada i 13 metres de diàmetre interior. La de Raimats serà de nou quilòmetres i 11,9 metres de diàmetre.

El problema que encara queda per resoldre és l’evacuació de l’energia sense col·lapsar la xarxa de transport de Tarragona. És una decisió que haurà de resoldre el mateix ministeri d’Energia i Red Eléctrica de España.

Més continguts de