Publicitat
Publicitat

Roubini creu que Europa hauria d'injectar diners als bancs espanyols

L'economista que va predir la crisi financera dels EUA del 2008 creu que calen reformes estructurals, però que l'austeritat per si sola no és una recepta vàlida. Torna a apostar per una devaluació de l'euro i per una sortida ordenada de Grècia de la moneda única

Seriós, directe i inequívoc. El professor Nouriel Roubini, conegut per predir la crisi financera nord-americana del 2008, va arribar a Astana, la capital de Kazakhstan, i en menys de 45 minuts va expandir els seus mals presagis econòmics cap a ambdós costats de l'Atlàntic: "La recessió està creixent i potser anirà a més".

Dit això i amb un esquema argumental que no deixa espai per a cap mena de dubte, el guru novaiorquès ha apostat clarament perquè el futur de l'economia global i mundial passa pels països emergents, sempre, és clar, que es facin les reformes oportunes i s'incentivi el sector privat.

"Hi haurà moltes locomotores de l'economia global, no només els Estats Units, Japó i Europa", ha afirmat.

Per no defraudar el públic que ha anat al col·loqui programat pel Fòrum Econòmic d'Astana, ha començat el seu repàs per Europa. Aquí, s'ha inclinat sense fissures a favor que als països de la zona euro amb problemes de deute sobirà (entre ells Espanya) s'arbitrin estímuls fiscals per incentivar el creixement.

Per aquest motiu ha insistit en una idea ja recurrent per referir-se als problemes d'aquests països del sud d'Europa: "Tenen molt de deute públic, molt de privat i poca competitivitat".

Ha argumentat que el control fiscal és necessari i les reformes estructurals, també. Però l'austeritat sense res més no val per a Europa i "calmar els mercats no és imposar restriccions"

Preguntat per Efe per les mesures que "exactament" hauria d'adoptar Espanya per deixar de ser presonera dels mercats especulatius, Roubini ha assenyalat que amb el sector bancari s'hauria de fer el mateix que es va fer als Estats Units, cobrir el problema on hi sigui.

Espanya ha d'ajudar –ha aclarit– però la resta també. Aquelles entitats que ho necessitin han de rebre una injecció de diners, encara que aquesta ha de partir directament dels fons europeus, ja que és un problema de liquiditat.

El professor ha opinat que només amb polítiques d'austeritat per afrontar el pes del deute s'introdueix més fragilitat i es debilita el sistema. I, per aclarir qualsevol esquerda en la seva argumentació, ha subratllat que la prova és que "la recessió està creixent i pot ser que vagi a més".

Com en altres ocasions, s'ha mostrat partidari d'una sortida controlada de l'euro per part de Grècia. "Salvar Grècia és molt dur". I, per descomptat, per una devaluació de la moneda única europea.

Segons la seva opinió, si a Europa l'austeritat per l'austeritat no val, el que no val per als Estats Units és el contrari i molt menys per raons electorals.

Més continguts de