Rússia i el Brasil lideren la brusca aturada dels BRICS

Els inversors que treballen en mercats emergents saben que les coses es poden tòrcer a una gran velocitat. A mitjans dels anys 90, Indonèsia i Tailàndia creixien a tan bon ritme que se’ls va batejar com els tigres asiàtics. El 1997 els dos països patien una crisi canviària i l’FMI els va haver de rescatar. Gairebé 20 anys després, Rússia i el Brasil, dos dels membres dels BRICS -que completen l’Índia, la Xina i Sud-àfrica- als quals s’havia omplert d’elogis per haver impulsat el creixement mundial, estan a prop d’entrar en recessió.

Fa un any, James Lord, del banc Morgan Stanley, va qualificar el Brasil, l’Índia, Indonèsia, Sud-àfrica i Turquia com els “cinc més fràgils” d’entre els mercats emergents. Lord afirmava que la combinació d’una inflació elevada i dèficits per compte corrent alts feien que les exportacions fossin massa cares i les divises d’aquests països encapçalaven la seva llista de les que tenien més probabilitats de desplomar-se. Des de llavors, quatre de les cinc han perdut valor respecte al dòlar, però la moneda d’un sisè país emergent, el ruble rus, ha retrocedit molt més.

Aquests països tenen problemes en comú: en particular, una taxa d’inflació elevada. Tots presenten dèficits bessons: d’una banda, dèficit pressupostari que fa que el seu deute s’amuntegui i, de l’altra, dèficit per compte corrent, que fa que depenguin de les entrades de capital estranger. Les seves perspectives són divergents. L’Índia i Indonèsia semblen segurs. La rupia índia ha guanyat terreny respecte al dòlar des de l’agost de l’any passat i el dèficit públic s’està reduint. La rupia indonèsia s’ha mostrat menys sòlida però la inflació s’ha moderat i s’hi registra un creixement vigorós.

Turquia i Sud-àfrica aguanten

Als altres quatre països, les coses no van tan bé. Sembla probable que el rand sud-africà i la lira turca continuïn depreciant-se, atès que tots dos continuen combinant dèficits per compte corrent amplis i una alta inflació. Això no obstant, els governs de Pretòria i Ankara veuen escletxes de llum. Els preus de l’energia han caigut: una notícia excel·lent per a Turquia, on el petroli i el gas natural representen el 60% de l’energia que consumeix, i un 90% d’aquest percentatge és importat. A Sud-àfrica s’han reduït les vagues que obstaculitzaven les exportacions de minerals, i l’economia podria créixer fins a un 2,5% l’any vinent.

Per contra, el Brasil i Rússia passen per un molt mal moment. Les economies emergents més importants després de la Xina, que plegades tenen el pes d’Alemanya, veuen com la seva moneda es desploma. El real va caure a un nou mínim al novembre després que es conegués que el dèficit pressupostari havia assolit un nou rècord al setembre. El ruble es deprecia més de pressa i els dos països afronten una situació d’estagflació: preus inflats i taxes de creixement possiblement per sota de l’1% aquest any.

Una part de les seves desgràcies provenen de l’estranger. Els principals socis comercials del Brasil es desacceleren (la Xina), estan estancats (la zona euro) o cauen a plom (l’Argentina). No només davalla el volum de les exportacions, sinó que els preus de productes que ven el Brasil (mineral de ferro, petroli, sucre i soja) retrocedeixen perquè la demanda mundial flaqueja.

Ara bé, els maldecaps del Brasil i de Rússia també tenen causes internes. Des dels anys 90, el Brasil ha tendit a cercar un superàvit primari (abans d’interessos) de prop del 3% del PIB, però, al llarg del 2014, la despesa ha augmentat a un ritme dues vegades superior al dels ingressos. El percentatge del PIB que representa el dèficit públic al Brasil augmenta ràpidament.

I les coses podrien anar a pitjor. L’abaratiment de les primeres matèries sembla que va per llarg. En paral·lel, els bancs centrals dels dos països van apujar els tipus d’interès per frenar l’alta inflació i aturar la caiguda de les seves divises. Al Brasil s’està considerant una pujada de l’impost sobre els combustibles i la retirada de les exempcions fiscals per la compra de vehicles.

Els mercats de bons podrien ser un altre focus conflictiu. Els dos països posseeixen importants reserves internacionals, però, alhora, tant el Brasil com Rússia tenen deutes considerables en dòlars que, a mesura que les seves divises es deprecien, esdevenen més difícils de pagar. Els optimistes són del parer que aquest duet estarà de sort si creix el 2015. Els pessimistes auguren un panorama amb divises que s’ensorren, dificultats dels estats per finançar-se als mercats de bons i, fins i tot, pànics bancaris.

El PIB rus baixa per primer cop en cinc anys

El PIB de Rússia va baixar un 0,5% al novembre, en relació amb el mateix mes de l’any anterior. Aquesta caiguda contrasta amb l’increment de mig punt percentual de l’octubre, i suposa el primer retrocés de l’economia russa des de l’octubre del 2009, segons les dades del ministeri d’Economia rus. En termes mensuals, l’economia del país va experimentar un descens del 0,2% al novembre, mentre que a l’octubre havia crescut una dècima. L’augment interanual del PIB de Rússia, en l’onzè mes del 2014, ha sigut del 0,6%, lluny de l’1,3% de creixement en el mateix període del 2013. La dada no va sorprendre el govern rus, que ja comptava amb una expansió a l’entorn del 0,5%. El Kremlin va assenyalar la desacceleració del sector manufacturer com la principal causa d’empitjorament de les dinàmiques econòmiques. Rússia està vivint l’impacte de les sancions imposades pels països occidentals pel conflicte d’Ucraïna, i de la caiguda en picat del preu del petroli. Les dues causes han fet disminuir els seus intercanvis comercials. Al novembre les exportacions russes van caure un 19,6%, fins als 37.600 milions de dòlars (30.820 milions d’euros). Les importacions van retrocedir un 22%, fins als 23.200 milions de dòlars (19.000 milions d’euros).