El jutge deixa Serra i Todó a un pas del banc dels acusats
Veu en els seus sous a CatalunyaCaixa menyspreu i perjudici a l’interès general
BarcelonaL’expresident de CatalunyaCaixa Narcís Serra i l’exdirector general de l’entitat Adolf Todó estan a un pas de seure al banc dels acusats i ser jutjats pels sobresous que van rebre quan tenien aquests càrrecs. El titular del jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona, José Julián García de Eulate, ha donat per conclosa la investigació en una interlocutòria en què retreu als exdirectius les remuneracions desmesurades que tenien.
El magistrat desestima la petició que li van fer Serra i Todó perquè arxivés la causa, i dóna deu dies a la Fiscalia i a les acusacions personades a la causa, que exerceixen la CUP i Ausbanc, perquè demanin l’obertura del judici oral si ho consideren oportú.
En la interlocutòria, el jutge manté com a imputats Serra i Todó, a més d’una quarentena d’exmembres del consell d’administració de l’entitat. El magistrat descarta practicar noves diligències d’investigació perquè “ja consten proves indiciàries dels fets denunciats”.
Temeritat i perjudici
En els tot just sis fulls de la interlocutòria, que inclou uns fonaments de dret que no ocupen més d’una pàgina, el jutge assegura que els imputats -tant els que van cobrar els sobresous com els que van votar a favor de les retribucions en les reunions del consell d’administració- van actuar amb “temeritat” i “en perjudici i menyspreu als interessos de l’entitat, de la seva finalitat i dels interessos generals”.
El magistrat qualifica com “aparentment reprovables” les decisions sobre les retribucions que s’han investigat. A més, diu que els fets, a la vista de les diligències practicades -declaracions dels imputats, prova documental i informes pericials- no han estat refutats.
El jutge veu en l’actuació dels imputats els “elements objectius” del delicte d’administració deslleial de l’article 295 del Codi Penal, en relació amb el 296.2 i 297. Aquests articles estableixen penes de presó d’entre sis mesos i quatre anys i una multa del doble del benefici obtingut quan els administradors causin un perjudici econòmic a la societat, incloent com a tal -com estableix l’article 297- les caixes d’estalvi.
La causa contra Narcís Serra i Adolf Todó parteix d’una querella de la Fiscalia Anticorrupció per l’aprovació per part del consell d’administració, el gener i l’octubre del 2010, de dues resolucions en què s’apujava el sou als directius, malgrat que l’entitat ja estava en una situació financera crítica que va obligar a demanar, llavors, 1.250 milions d’euros al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Aquest rescat posteriorment es va haver d’ampliar i va superar els 11.000 milions d’euros.
La querella inicial s’adreçava contra 54 membres del consell d’administració de l’entitat, tot i que després el jutge va arxivar la causa contra els consellers que havien votat contra la proposta d’augmentar els sous als directius de l’entitat.
Quantitat descomunal
El jutge recull a la interlocutòria els fets descrits en la denúncia inicial de la Fiscalia, en què es diu que CatalunyaCaixa va necessitar “diners públics en una quantitat descomunal” i, tot això, en contra de les recomanacions del FROB i la Comissió Europea.
Narcís Serra, com a càrrec representatiu, “tenia elevats emoluments” per dietes, mentre que Adolf Todó i l’adjunt Jaume Massana van convenir clàusules per rescissió, jubilació anticipada, variables i pensions a l’alça quan l’entitat estava a punt de ser rescatada. Amb aquells acords, del 19 de gener i el 13 d’octubre del 2010, i tenint en compte la retribució variable, Todó va passar de cobrar 684.000 euros el 2008 a 1,4 milions el 2010.
El precedent de Caixa Penedès a l’Audiència
Els primers directius d’una caixa jutjats per retribucions exagerades van ser catalans. L’Audiència Nacional va acollir al maig la vista oral contra quatre exdirectius de Caixa Penedès per pensions i prejubilacions exagerades. Finalment van esquivar l’ingrés a la presó a canvi de tornar 28,6 milions. El cas de CatalunyaCaixa parteix d’una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció el setembre de l’any passat. Els exdirectius van declarar com a imputats al jutjat l’octubre del 2013. Narcís Serra sortia de la declaració dient que la seva actuació va ser “legal, lleial i diligent”. També una comissió del Parlament va investigar la crisi de les caixes per aclarir les responsabilitats.
