Les negociacions entre patronal i treballadors de l'estiba s'enroquen
Els portaveus dels sindicats asseguren que l'oferta de les empreses precaritza absolutament les seves condicions i no garanteix la continuïtat dels llocs de treball
MadridL'acord torna a quedar lluny. Estibadors i patronal han topat frontalment aquest dijous en la reunió que han mantingut al Consell Econòmic i Social. Segons ha explicat el portaveu del sindicat majoritari dels estibadors, Antolín Goya, la patronal ha presentat una proposta que degrada totalment les seves condicions laborals i no garanteix en cap cas la continuïtat dels llocs de treball. Per la seva banda, el portaveu de la patronal Anesco, Pedro García Navarro, s'ha negat a valorar la resposta dels treballadors i s'ha limitat a afirmar que la seva proposta va en la línia de "garantir que siguin les empreses les que dirigeixen la feina".
Tot i que els sindicats s'han mostrat absolutament contraris a la proposta de la patronal, han descartat tornar a convocar vagues i han assegurat que es reprendran les negociacions el proper dimarts en una reunió en què els treballadors tornen a demanar al govern que hi assisteixi. Segons Goya "la patronal ha aprofitat que el govern no està disposat a garantir el 100% dels llocs de treball".
Segons els sindicats, la proposta de la patronal suposa un "xoc frontal" perquè els obliga a tenir una disponibilitat gairebé total per a les empreses, els suposa jornades de fins a 12 hores diàries i rebaixa els seus salaris un 30%, a més de no deixar-los descansos i permetre que puguin contractar altres treballadors per fer la seva mateixa feina.
La proposta de la patronal
En el document que ha lliurat la patronal als treballadors s'atorga tota la potestat a les empreses per organitzar la producció que fins ara organitzaven els mateixos treballadors en els comitès de les seves societats de gestió (sagep). "La distribució del treball, entre empreses estibadores i la resta, es portarà a efecte segons el lliure criteri de les empreses", diu textualment el document. A més, exigeix disponibilitat completa per als treballadors, ja que es demana la "flexibilització dels horaris al principi de la jornada" i la "realització de tres nomenaments diaris de dilluns a dissabte". Això implica que els treballadors han d'estar pendents d'aquests tres crits al seu torn durant tot el dia.
A banda, s'estableix una jornada màxima de treball anual de 1.826 hores de treball efectiu que les empreses "podran distribuir diàriament en funció de les seves necessitats organitzatives" i amb doblatges obligatoris de fins a 12 hores. Pel que fa al salari, la proposta dels empresaris no cita directament el cost salarial sinó que suggereix una reducció del 30% del "cost de les operacions".
La subrogació
Fins ara, el principal escull era la subrogació dels llocs de treball. Els estibadors exigeixen que "per llei" (ja sigui via decret o via un instrument legal equivalent) se'ls garanteixi la continuïtat dels llocs de treball en funció del conveni vigent. El govern, però, ja ha reiterat que "és impossible" complir amb aquesta exigència perquè la sentència europea no els permet incloure-ho al decret llei. Tot i això, els empleats defensen que sí que és possible i, de fet, en el conveni laboral aprovat el 2014 en la privatització del gestor aeroportuari AENA, va quedar per escrit en el conveni laboral del sector com una condició de "matèria no negociable" la subrogació empresarial.
Però en la proposta de la patronal la subrogació dels treballadors (és a dir la contractació obligatòria dels treballadors actuals) no queda garantida al 100% sinó que, en tot cas, es contractarien només amb les condicions prèviament explicades i, a més, també es podrien contractar 'ex novo' treballadors per a qualsevol servei.
La parlamentària europea de transport, al costat dels estibadors
Els estibadors han arribat aquest dijous a la reunió amb una còpia d'una carta que la presidenta de la Comissió de Transport i Turisme del Parlament Europeu, Karima Delli, ha remès aquest mateix dijous al ministre de Foment, Íñigo de la Serna, per demanar que inclogui les peticions dels treballadors en la reforma de la normativa. En la carta, Delli es mostra preocupada per la situació dels treballadors i demana al govern que "garanteixi en una nova llei la subrogació dels treballadors actuals". A més, demana que el govern espanyol subscrigui l'acord sectorial amb un instrument legal per "mantenir l'estabilitat en un sector estratègic".
