Tres milions d’ocupats a quin preu?

Barcelona“El nostre objectiu han de ser tres milions de llocs de treball. Esclar que podem!” Això ho va proclamar aquesta setmana el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, des de la tribuna del Congrés, eufòric després que el 2014 Espanya tornés a crear ocupació neta. Els sis anys anteriors s’havia viscut una massacre d’ocupació, en què curiosament es van perdre els tres milions de llocs de treball que Rajoy diu que es poden recuperar al llarg dels cinc anys vinents. ¿És possible aconseguir-ho?

Els experts es mouen entre la incredulitat i la preocupació. Els uns perquè ho veuen senzillament irreal i els altres perquè adverteixen que, si es produeix, voldrà dir que hem après poc dels errors que la crisi ha convertit en mals del mercat de treball: la precarietat i la baixa productivitat.

“Em sembla una xifra excessiva”, apunta Josep Oliver, catedràtic d’economia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre el 1997 i el 2005 el mercat de treball va demostrar que era capaç de crear més de 600.000 llocs de treball de mitjana i, fins i tot, va arribar a superar el milió en els anys de màxima expansió. Però, segons Oliver, l’economia espanyola ja no té els motors que van permetre aquella expansió. “El sector públic i la construcció, juntament amb totes les activitats que arrossegava a nivell de transport o serveis, expliquen un de cada dos nous llocs de treball que es creaven abans de la crisi”, afegeix el catedràtic, que no veu cap sector recanvi per liderar la creació de nous llocs de treball.

El director general del portal de recerca de feina InfoJobs, Jaume Gurt, tampoc compra la promesa de Rajoy. “En els últims 30 anys hem vist creixements així, però, sense plans concrets sobre com es farà, tot són bones intencions i res que permeti il·lusionar-nos”, explica. Segons Gurt, perquè tot això no sigui una nova “bombolla de curt recorregut” caldrien plans molt més concrets que apostessin per sectors alternatius al turisme i l’immobiliari. Una de les activitats a potenciar, segons el directiu d’InfoJobs, és la tecnologia, així com també més suport a autònoms i emprenedoria social.

400.000 a l’any, un bon ritme

Una creació d’ocupació per sota dels 400.000 llocs de treball a l’any (que suposarien menys de dos milions en el període de cinc anys que marca Rajoy) ja seria per estar-ne prou satisfets, segons apunta Oliver. Per a l’economista, l’escenari de crear-ne més només podria respondre a dos factors: o bé que l’economia creixés de manera molt accelerada o bé que Espanya patís “una caiguda de la productivitat molt important que no convé i que implicaria repetir el model que ha portat tants problemes”, afegeix. Sacrificar la productivitat i el valor afegit per aconseguir l’objectiu, segons alerta Oliver, seria un error que acabaria fent que el model econòmic descansés massa en la demanda interna en comptes de l’exportació. “En un país tan fortament endeutat com Espanya convé vendre molt a fora per tenir una balança comercial equilibrada i poder tornar aquests deutes”, va dir.

Sergi Jiménez, professor d’economia de la Pompeu Fabra, no veu impossible la fita que promet Rajoy sobre els tres milions de nous llocs de treball, però dubta que convingui apostar-hi. “El mercat de treball és extrem, és capaç de crear molta ocupació igual que de destruir-ne després amb la mateixa velocitat”, va assegurar. Segons Jiménez, el fet que hi hagi aquesta possibilitat no vol dir que convingui. “Potser el que volem és un ritme més sòlid i més pausat que no impliqui les mateixes cotes de destrucció en la pròxima crisi”, va defensar el professor, que lamenta el “bucle” en què entra el mercat de treball espanyol de manera cíclica com s’ha demostrat en les crisis precedents a l’actual.

El professor Oliver també apunta que un ritme de creació de llocs de treball molt més alt del que seria normal posaria de manifest una falta d’efectius al mercat. La població en vies d’envelliment a Espanya ja fa pensar que caldran noves onades d’emigració els pròxims anys, i això “acceleraria el procés”, segons l’economista.

Apujar el llistó de la qualitat

Canviar el model laboral hauria de passar al davant de qualsevol fita numèrica de creació de llocs de treball, segons Jiménez. El primer repte és acabar amb la dualitat, que és segons ell el mal més gran del mercat laboral actual: “Igualar les condicions dels treballadors no vol dir precaritzar, i hi ha maneres de fer-ho”. El professor aposta per una regulació que rebaixi el nombre de contractes precaris que ara predominen a Espanya. Una via, segons explica, és una regulació que penalitzi les empreses que abusen de la norma i que dissimulen com a alta rotació del personal el que en realitat és una aposta per les feines precàries.

Jiménez defensa que per avançar en aquest sentit cal que tant les patronals com els sindicats “canviïn una cultura orientada a negociar salaris i poc més i apostin més per l’ocupació”. Segons aquest expert, el binomi ocupació-precarietat és més habitual a Espanya que als països de l’entorn, cosa que fa pensar que, a la pròxima recessió, “la patacada està assegurada”.