Publicitat
Publicitat

UNIÓ EUROPEA

L'Eurogrup negocia el rescat bancari, demana més control a les autonomies i fixa un dèficit del 6,3%

La UE afluixa i dóna més temps a Espanya

La precària situació econòmica i la pressió dels mercats sobre el deute espanyol ha acabat per convèncer Brussel·les de la necessitat de donar una mica d'oxigen a l'Estat. L'objectiu de reduir el dèficit l'any que ve per sota del 3% del producte interior brut (PIB) era poc creïble, sobretot després de veure com les retallades que ja han fet tant el govern espanyol com les comunitats autònomes han servit de ben poc. Ni s'ha aconseguit reduir el dèficit tant com calia en els primers mesos de l'any, ni als mercats els han convençut les mesures que s'han impulsat.

Tenint en compte que "les previsions econòmiques són pitjors del previst", la Comissió Europea va proposar ahir donar a Espanya una pròrroga d'un any per sanejar els comptes públics. L'Estat tindrà fins al 2014, en comptes del 2013, per reduir el dèficit públic per sota del límit que marca el pacte d'estabilitat, el 3%. De fet, la pròrroga tindrà efectes en el calendari pactat: Brussel·les proposa que el dèficit públic del 2013 es pugui elevar fins al 6,3%, un punt més del que s'havia pactat entre el govern de Mariano Rajoy i la Comissió Europea. Per al 2013, la xifra no podrà superar el 4,5% i el 2014 haurà de situar-se en el 2,8% del PIB.

Els ministres d'Economia de la zona euro, reunits ahir a la nit a Brussel·les, havien de debatre l'informe sobre Espanya, que inclou la flexibilització del calendari de dèficit, però no serà fins avui, a la reunió de ministres d'economia de tota la Unió Europea, quan s'espera el vistiplau definitiu a la proposta. Això si cap estat membre s'hi oposa, una opció que tampoc és descartable. A canvi, el govern espanyol es compromet a presentar abans de finals de juliol un pla de retallades i mesures d'estalvi per als anys 2013 i 2014. Brussel·les vol veure que Espanya es compromet a complir amb el nou calendari de dèficit.

La Comissió Europea adverteix en el seu informe que la crisi és més greu del que es pensava en un principi i l'estat espanyol no recaptarà tants diners com preveia, motiu pel qual considera "justificat" ampliar un any el termini per sanejar els comptes. Tot i la flexibilització del calendari, Brussel·les adverteix que caldran "mesures addicionals per arribar als objectius del 2012". És a dir, que la Comissió Europea insisteix que calen més retallades de manera immediata.

Més control a les autonomies

Brussel·les també controlarà de més a la vora els progressos d'Espanya en matèria de dèficit. Un cop cada trimestre el govern central haurà d'explicar a la Comissió Europea les mesures que ha pres. De fet, millorar la supervisió dels comptes espanyols és una obsessió per a Brussel·les, tant que fins i tot demana al govern de Rajoy que, tenint en compte "la naturalesa descentralitzada de la Hisenda pública", s'hauria de crear una institució independent "amb la missió de controlar la política pressupostària" de les comunitats autònomes.

Brussel·les culpabilitza els governs autonòmics de bona part del desviament del dèficit del 2011 i ara vol que el govern central supervisi millor la seva despesa, encara que la recomanació de la Comissió Europea topi contra la mateixa autonomia de les comunitats. L'informe de l'executiu comunitari no té manies a l'hora d'atorgar un "comportament poc satisfactori en dates recents" als governs autonòmics.

La reunió de l'Eurogrup d'ahir també havia de servir per arribar a un acord polític per a les condicions del rescat bancari espanyol, però al tancament d'aquesta edició els ministres seguien negociant. El document està previst que se signi el pròxim 20 de juliol. Alguns socis necessiten uns dies abans de donar el vistiplau definitiu al rescat per consultar els seus propis parlaments. El document recull les condicions que hauran de complir els bancs que rebin ajudes públiques i les condicions que afecten el sector bancari en el seu conjunt. L'Eurogrup obligarà a crear un banc dolent per concentrar els actius tòxics de les entitats, la majoria lligats al sector de l'habitatge, i obligarà les entitats a augmentar les seves reserves per obtenir un 9% de capital de qualitat. La quantitat final del rescat, que podria rondar els 62.000 milions d'euros, encara no es coneix.

L'altra qüestió que ahir a la nit quedava oberta era si s'allargarà alguns mesos el mandat del president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, fins que hi hagi consens per substituir-lo. Els socis sí que van acordar el substitut del membre espanyol del comitè executiu del Banc Central Europeu (BCE), José Manuel González Páramo. Serà el luxemburguès Yves Mersch. Espanya es queda sense seient al BCE.

Més continguts de