Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Van Rompuy presenta el full de ruta que comença amb la unió bancària i culmina amb un tresor comú

La UE debat crear un gran govern econòmic europeu

Els líders europeus debatran una nova arquitectura econòmica comunitària. La cimera que se celebrarà demà i divendres analitzarà el full de ruta per crear una mena de ministeri econòmic europeu.

Si l'euro aconsegueix sortir viu d'aquesta crisi, la unió monetària que hi haurà d'aquí una dècada serà molt més completa i ambiciosa que mai. El sotrac haurà servit perquè els socis facin un pas de gegant en la integració econòmica, política i fiscal, amb iniciatives, disciplina pressupostària i cessió de sobirania difícils d'imaginar fa només un parell d'anys. Les propostes que portarà a la cimera europea que comença demà el president del Consell de la UE, Herman van Rompuy -en col·laboració amb el Banc Central Europeu (BCE) i la Comissió Europea-, inclouen un full de ruta per crear, en un termini de deu anys, una veritable integració bancària i fiscal.

Van Rompuy vol que els socis de l'euro es comprometin a impulsar la unió bancària, amb un únic supervisor europeu, i que cedeixin sobirania a Brussel·les. A canvi, a mitjà termini es podria crear un sistema comú de deute. És la proposta que discutiran demà i divendres els líders. Tot i que el text va ser rebaixat per acontentar Berlín, Alemanya podria vetar bona part d'aquest full de ruta que va avançar ahir Brussel·les. La cimera europea també servirà per començar a negociar les condicions del rescat bancari d'Espanya i Xipre. Els ministres d'Economia de l'euro es reuneixen avui per telèfon per avançar en la negociació.

Unió bancària
Un únic supervisor europeu per a totes les entitats comunitàries

En la zona euro que dibuixa Van Rompuy hi haurà un únic supervisor bancari a escala europea, una funció que podria exercir el BCE, segons recull el text. S'hauria de discutir si la supervisió afecta totes les entitats o només les sistèmiques, un punt que es podria convertir en un dels cavalls de batalla del debat. La unió bancària reclamada insistentment per Brussel·les es completaria amb un fons de garantia de dipòsits i de reestructuració comú per fer front als problemes que tingui qualsevol entitat comunitària. Els reguladors estatals, com el Banc d'Espanya, perdrien poder.

Unió fiscal
Un govern econòmic per esmenar pressupostos estatals

En l'apartat d'unió fiscal és on hi ha novetats més destacades. Brussel·les vol aconseguir que la disciplina fiscal sigui màxima. Europa podria esmenar pressupostos estatals i fixar límits d'emissió de deute. Amb la norma actual, la Comissió Europea ja pot demanar canvis en els comptes dels estats membres, però el que es proposa ara és un control dels pressupostos més estricte i directe. Els governs perden clarament sobirania. Qui exerciria aquest control? En la proposta no queda clar si seria l'Eurogrup en conjunt o es crearia un organisme a part, com una mena de gran ministeri de Finances europeu, una opció que tindria el suport d'Espanya. El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo va demanar ahir un "govern econòmic comú" a la UE, que suposaria "tenir un superministre comú" que coordini i centralitzi la gestió econòmica, informa des de Santander Joan Faus.

Eurobons
La UE planteja crear un sistema comú de deute i un Tresor

Tot i l'oposició d'Alemanya, el document torna a insistir -com ja ha fet en diferents ocasions la Comissió Europea- a impulsar un sistema comú de deute. Per aconseguir el vistiplau de Berlín, el text és molt descafeïnat i es limita a assenyalar que a mitjà termini "s'hauria d'explorar la possibilitat d'un deute comú", i ho vincula a aconseguir una veritable integració fiscal. Si s'aconsegueix, afirma el document, el pas lògic que s'haurà de fer a continuació és crear un Tresor europeu. En paral·lel, el document també preveu reforçar la convergència de les polítiques econòmiques dels socis.

Pla pel creixement
Mesures per deixar enrere la crisi de l'euro

El Consell Europeu de demà i divendres s'havia batejat com a cimera del creixement, però el debat sobre el futur de la zona euro acabarà eclipsant el pla pel creixement dels Vint-i-set. També quedarà en un segon terme perquè el pla, que preveu iniciatives per valor de 130.000 milions d'euros pràcticament no inclou mesures noves ni diner fresc. Es tracta, per exemple, de reassignar diners dels fons estructurals.

Més continguts de