Els 5 fronts de la cimera europea per convèncer els mercats
La UE afronta dividida una cimera clau per a l'euro. Els líders europeus han d'aprovar el pla de salvació de Merkel. Les pressions dels socis de Berlusconi afegeixen incertesa a la reunió
BarcelonaLa cimera europea d'aquest dimecres es presenta amb un guió tan ambiciós com urgent. Els temes per acordar han de servir per convèncer els mercats que els estats membres poden fer pinya i agafar les regnes de la pitjor crisi que viu l'euro des de la seva creació. Aquests són els cinc reptes, econòmics i polítics, amb què parteix la trobada:
1. La condonació del deute grec.
La fallida ordenada de Grècia és un tràngol per a tots els estats membres, que ja han assumit que el país no podrà tornar tot el que deu. La banca ja ha assumit que haurà de condonar una part important del deute, que Alemanya ja ha apuntat que pot arribar a ser del 50%. Alguns apunten a una xifra superior. La banca francesa i alemanya és la més exposada al deute hel·lè.
2. Recapitalització de la banca.
Una mesura estretament lligada a l'anterior. Els ministres de Finances han pactat que cal injectar uns 100.000 milions d'euros a les entitats de l'eurozona per reforçar-les de cara als mercats. Les majors exigències de capitalització als bancs afecten cinc entitats a Espanya: CaixaBank, el Santander, el BBVA, Bankia i el Popular. La lletra petita de l'acord, és a dir, com es comptabilitzarà aquest capital, crea reticències al govern espanyol.
3. Ampliació del fons de rescat europeu.
És la vacuna contra contagis de la crisi del deute grec cap a d'altres estats membres, entre ells Espanya. Un cop decidida la creació del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF), la cimera ha de servir per concretar com s'articularà i es desplegarà el fons. Aquest és un punt de fricció important entre Alemanya i França, que defensen models diferents.
4. El cas italià.
La pressió perquè els països més castigats pels mercats facin els deures ha recaigut aquests dies sobre Itàlia. Després d'anunciar fa uns mesos mesures, Europa li ha reclamat que passi a l'acció i ha propiciat una crisi política interna que gairebé va fer volar pels aires la coalició de govern aquest dimarts. Finalment, Berlusconi va aconseguir un primer acord per elevar l'edat de jubilació fins als 67 anys i es va comprometre a portar a la cimera un pla concret d'austeritat.
5. Espanya també és protagonista.
La defensa de Sarkozy a Zapatero dient que Espanya ha fet tot el calia per allunyar-se de la primera fila de la crisi topa amb les paraules de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que ja ha dit que, potser, arribarà el moment de fer noves reformes. Mentrestant, el govern espanyol es manté ferm en el fet que no cal austeritat addicional per complir amb l'objectiu de dèficit que exigeix Europa.
