Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

El vicepresident de la Comissió Europea (CE), Olli Rehn, aposta ara per inversions públiques per atreure el sector privat i generar més activitat econòmica

La UE obre la porta al creixement

El responsable d'Afers Econòmics i també vicepresident de la Comissió Europea (CE), Olli Rehn, va recollir ahir les recomanacions que el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va pronunciar a Barcelona dijous passat. Rehn es va mostrar a favor de potenciar el creixement econòmic a través d'inversions públiques en àrees clau com infraestructures per atreure el sector privat i generar ocupació.

Amb les eleccions franceses de teló de fons, Olli Rehn va assegurar que la consolidació fiscal és "inevitable", però alhora va afegir: "Necessitem centrar els nostres esforços col·lectius a impulsar el creixement". Mario Draghi ja va fer un tast d'aquest canvi en la roda de premsa posterior a la reunió del consell de govern del BCE, quan va parlar del disseny d'un pacte pel creixement. Va remarcar que no es contradiu amb els nivells d'austeritat que vol seguir imposant la cancellera alemanya Angela Merkel.

Aquest pacte pel creixement que va esmentar el president del BCE hauria de mantenir totes les reformes estructurals en marxa, complementades amb un impuls del mercat únic per guanyar en competitivitat i amb la reforma del mercat laboral, que inclouria més flexibilitat i mobilitat per activar el treball juvenil.

Però, ¿quin paper pot tenir el BCE en aquesta porta que comença a obrir-se al creixement? Els analistes consultats coincideixen a dir que l'entitat reguladora europea no és independent, i només es limita a fer recomanacions als governs sobre reformes i calendaris, però sense prendre decisions pròpies.

Jesús Palau
Professor del departament de direcció financera d'Esade

"No es va veure, a grans trets, res de diferent a l'austeritat tradicional" en les declaracions de Draghi de dijous, afirma Palau. "Dins la falta de transparència més o menys habitual del BCE es va mantenir en la línia de sempre", explica el professor titular de control financer de l'escola de negocis Esade. Palau destaca que els objectius de reducció del dèficit no van bé per a Espanya sense mesures de creixement. "Però no són positius per al mercat espanyol ni per al portuguès, com tampoc ho són per a altres països del nord d'Europa com Holanda i el Regne Unit, que va entrar en recessió a finals de març; fins i tot França pot necessitar polítiques una mica més expansives, perquè ha marcat un creixement zero el primer trimestre de l'any. De fet, les polítiques europees només estan fetes a mida d'Alemanya".

Per Palau, "si no es plantegen mesures més expansives es trobaran amb un col·lapse del sistema financer en sis mesos". El professor d'Esade reconeix que aquestes polítiques no són responsabilitat directa del BCE, que, en canvi, sí que es pot convertir en "prestador d'últim recurs" en cas que els mateixos mercats segueixin donant l'esquena a la crisi del deute.

Joan B. Casas
Degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya

"El BCE hauria de frenar el cost de les primes de risc, però d'una manera més estructurada, ja sabem que la seva missió fundacional és el control de la inflació, però s'hauria d'avançar en el manteniment de la liquiditat i dels eurobons". Joan B. Casas és conscient que, en aquest últim punt, l'organisme topa amb l'opinió d'Alemanya, contrària als eurobons perquè es finança pràcticament a l'1%.

Per acabar-ho d'adobar, el degà del Col·legi d'Economistes avisa d'una clara pèrdua d'influència espanyola al BCE amb la pèrdua gairebé cantada del seient que ocupa José Manuel González-Páramo, que deixa el càrrec aquest mes.

Més continguts de