CRISI FINANCERA
Economia 03/05/2012

La UE vol bancs més solvents

Els ministres d'Economia de la Unió Europea (UE) volen obligar a augmentar el capital mínim dels 8.200 bancs comunitaris. Però el Regne Unit s'oposa a perdre autonomia sobre el seu sector financer.

Laia Forès / Toni Garganté
3 min
SALUTACIONS DES DE LA DIFERÈNCIA
 El ministre d'Economia, Luis de Guindos, dirigint-se al seu homòleg francès, François Baroin, al principi de la reunió d'ahir a Brussel·les, acompanyat dels ministres de Finances de Suècia i d'Irlanda, Andreas Borg i Michael Noonan.  Les realitats econòmiques dels quatre països de la Unió Europea (UE) són ben diferents.

BRUSSEL·LES / BARCELONA.La crisi econòmica i financera ha fet aflorar l'enorme forat que tenen molts bancs comunitaris i ha obligat a impulsar fusions i rescats amb diners públics per evitar fallides. Sembla, però, que la Unió Europea (UE) ha après la lliçó. Els Vint-i-set volen aprovar una nova directiva europea per elevar el percentatge mínim de capital de qualitat que han de tenir els bancs del 2% actual al 7% del total dels riscos que han assumit.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Els ministres d'Economia van celebrar ahir una reunió maratoniana per tancar l'acord que va començar a les 10 del matí i que al tancament d'aquesta edició encara no s'havia acabat. Els ministres estaven a punt d'aconseguir ahir a la nit l'acord per millorar la solvència dels bancs, tot i que encara no estava tancat, sobretot per les reserves del Regne Unit, nucli financer d'Europa. Londres es resisteix a perdre autonomia per regular el seu sector bancari.

La normativa preveu, a grans trets, obligar les 8.200 entitats bancàries comunitàries a millorar la qualitat i la quantitat de les seves reserves. En altres paraules, augmentar el coixí per fer front a futures crisis. La fórmula és la mateixa que la de qualsevol economia domèstica: evitar endeutar-se en excés i estalviar més per fer front a imprevistos.

La directiva comunitària servirà perquè la UE s'adapti a la nova normativa internacional de regulació bancària, coneguda amb el nom de Basilea III. És la reforma més important que s'ha impulsat arran de la crisi i té com a objectiu global triplicar les reserves de capital de les entitats financeres i augmentar-ne la qualitat. La Comissió Europea vol arribar aquest any a un acord definitiu, amb el vistiplau del Parlament Europeu, perquè la implantació de la directiva començarà el gener del 2013 i s'allargarà fins al 2019.

En aquests sis anys, Brussel·les calcula que la banca europea haurà d'augmentar el seu capital en 460.000 milions d'euros per complir amb la normativa. Basilea III preveu aplicar la norma només als bancs més importants, els considerats sistèmics, però la UE vol anar més enllà i ho estendrà a totes les entitats comunitàries. "En aquests moments de crisi financera, aclarir qualsevol tipus de dubte sobre la qualitat i solvència de les institucions bancàries europees, creiem que és bàsic i fonamental", va assegurar el ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos.

Tot i que les entitats bancàries espanyoles no han reobert l'aixeta del crèdit, Luis de Guindos va assegurar ahir que els bancs i caixes de l'Estat "estan clarament per sobre" de totes les exigències de capital mínim que exigeix la futura directiva. El govern espanyol insisteix que no demanarà diners al fons de rescat per recapitalitzar els bancs, malgrat que fonts comunitàries consideren que seria una bona idea.

Actius tòxics de 170.000 milions

Sobre la possibilitat de crear a Espanya un banc dolent perquè les entitats bancàries es treguin de sobre els actius tòxics, especialment els que estan lligats a la bombolla immobiliària, Luis de Guindos no ho va voler confirmar ni desmentir. "No descarto res", va dir.

Tot i això, va deixar clar que el sanejament dels bancs és una prioritat i que es farà sense ajudes públiques. El ministre d'Economia va apuntar que la segregació d'actius tòxics dels bancs es farà abans de finals d'any i que l'operació podria afectar 170.000 milions d'actius problemàtics. Precisament, la davallada dels bancs va provocar ahir una altra jornada de caiguda borsària (-2,55%), que va marcar un mínim anual en els 6.831,9 punts.

Seguint amb la successió de rècords a la baixa de les últimes setmanes, l'Íbex es va situar abans de tancar en els 6.776,5 punts, el nivell més baix des del 2003, però finalment es va recuperar una mica. I això que la borsa va començar el dia amb increments de l'1%. Però la reducció de l'activitat industrial a Europa va parar l'optimisme. La prima de risc (el diferencial del bo a 10 anys amb l'alemany) també va repuntar, des dels 410 fins als 422 punts bàsics, i el preu del deute es va fixar en el 5,8%. Una mostra clara de la diferència és que Alemanya fins i tot va reduir el que paga pel seu deute fins a l'1,6%.

stats