Pepe, l'astut equilibrista obrer

Àlvarez ha combinat lluita i pacte i ha obert el ventall ideològic a la UGT catalana

Josep Maria Àlvarez. / FRANCESC MELCION

Pepe va ser el nom amb què Pasqual Maragall va batejar un jove asturià militant del PSC i sindicalista de La Maquinista Terrestre y Marítima (després Alstom) que ha acabat dirigint la UGT de Catalunya durant 26 anys i que és, des d’ahir, el primer líder català de l’organització a Espanya.

Àlvarez és un home de temperament fort, que per amagar la joventut en els inicis va triar un bigoti que ja no s’ha tret mai. Ha sapigut teixir un lideratge fort sense oposició –almenys pública– a base de pactes i equilibris dialèctics en temes espinosos com l’independentisme. Àlvarez defensa que el dret a decidir és l’opció adequada per a una organització que es venia plural com la UGT, però darrerament, acusat d’independentista a Madrid, es va fer un embolic assegurant que defensar el dret a decidir no significa estar a favor de l’autodeterminació. Com a mostra dels seus equilibris, al 2006 va demanar el vot per a José Montilla i uns anys després va donar suport a la creació de l’ANC.

Partidari del “nacionalisme industrial”, els qui l’han patit a la mesa de negociació asseguren que és vehement i li critiquen un punt d’afany de protagonisme. Això es visualitzava especialment en la pugna que va mantenir en el terreny sindical amb Joan Coscubiela , exsecretari general de CCOO de Catalunya i avui diputat per Catalunya sí que es Pot.

Fora del seu vessant més combatiu, Àlvarez ha conreat un perfil dialogant i pactista, portes enfora i també dins del sindicat. Amb el seu lideratge, la UGT de Catalunya ha crescut fins a compartir centralitat sindical amb CCOO. Àlvarez va diluir el cordó umbilical històric entre la UGTi el PSOE, o el PSC a Catalunya. Aquesta pluralitat explica que exsindicalistes d’UGT siguin al Parlament representant Convergència (la vicepresidenta Neus Munté), ERC (la consellera de Treball Dolors Bassa) o PSC(la diputada Eva Granados).

Fonts empresarials asseguren que amb l’ascens de la UGT sota la seva batuta van aconseguir un veu més conciliadora que servia de contrapès útil a la paret que a vegades trobaven amb CCOO.

Un “crític lleial” al Govern

En el terreny institucional, ha estat “un crític lleial”, assenyala un exconseller del Govern. S’ha alineat amb la Generalitat quan ha calgut per defensar, per exemple, l’Estatut i traspassos com el de la Inspecció de Treball.

Va arribar a Barcelona el 1975, amb 19 anys, com a obrer industrial procedent de Belmonte, a Astúries. Va aprendre català i de seguida va implicar-se a la vida sindical. El vincle laboral amb Alstom, de fet, va durar fins fa dos anys quan Àlvarez va acollir-se a un ERO després de 24 anys d’empleat però alliberat per dedicar-se al sindicat.

Els últims anys a la UGT no han estat fàcils per a Àlvarez. Les retallades van obligar a aprimar estructura i a fer un ERO aplicant les indemnitzacions a 20 dies que permetia l’última reforma laboral. “Un sindicat ha d’aplicar la llei que hi ha”, es va defensar. Això no va evitar que demanés reiteradament derogar la reforma laboral. Aquesta ha estat, de fet, una de les primeres coses que ha exigit en el seu primer discurs com a nou secretari general de la UGT.

Més continguts de