Avui ja no es pot encarregar menjar a domicili a Barcelona a través de l’aplicació de mòbil UberEats. Menys d’un any després d’haver llançat aquesta plataforma, l’empresa nord-americana deixa d’operar, tal com ha confirmat a l’ARA un portaveu de la companyia. A més, Uber comença a partir d’avui un replantejament del seu negoci de conductors, que, sense UberEats, és inviable a Espanya. “Reconeixem que hem comès errors, però no renunciem a tenir un servei de ridesharing a Espanya”, afirma el mateix portaveu.
Així doncs, la companyia amb seu a San Francisco deixa d’oferir UberEats a Barcelona, la primera ciutat on va provar aquest servei fora dels Estats Units, per “falta de conductors i no de demanda”, segons la companyia. Tot i això, fonts del sector afirmen que ja feia mesos que les comandes dels usuaris s’havien reduït fins al punt que la mateixa empresa s’havia de fer càrrec de bona part dels menús sol·licitats als restaurants perquè no arribaven a comprar-se.
Amb processos judicials oberts a Madrid i Barcelona, Uber es marca l’objectiu a partir d’ara d’aconseguir que Espanya flexibilitzi la legislació i liberalitzi les llicències en aquest camp per poder oferir el servei de conductors professionals i autònoms que sí que opera en altres països on UberPOP, la plataforma per a taxistes no professionals, tampoc és legal.
Amb aquesta intenció, Uber ha elaborat un informe en què afirma que, si es flexibilitzés la concessió d’aquest tipus de llicències a Espanya, es crearien uns 30.000 llocs de treball en poc més de dos anys. Val a dir, però, que aquests ocupats serien autònoms, perquè es tracta de professionals que operen com a conductors amb el seu propi vehicle i de manera independent. Altres arguments que fa servir la companyia de San Francisco -ja valorada en més de 50.000 milions de dòlars- són que aquest tipus de transport afavoreix la descongestió de ciutats molt transitades i que supleix les mancances del transport públic a les zones més perifèriques.
Uber reconeix que no va enfocar bé la seva entrada al mercat espanyol, que és un dels més restrictius quant a les llicències de transport privat. A partir d’ara vol oferir arguments per demostrar que la seva activitat pot ser beneficiosa. De moment, però, a Catalunya la Generalitat ja va afirmar que Uber no entrava dins el marc de l’economia col·laborativa com sí que ho feien altres plataformes per compartir cotxe com BlaBlaCar, i tant un jutjat de Barcelona com un de Madrid van elevar a Europa el conflicte que la companyia té obert contra les associacions de taxistes. En altres països com França els seus directius estan sent investigats.
