Publicitat
Publicitat

CAIXES

Unnim obre una ronda de contactes per sumar-se a un altre grup financer i evitar la nacionalització

L'entitat catalana negocia amb Ibercaja, Banca Cívica, Banc Sabadell i les tres caixes basques, que aviat es fusionaran.

El director general d'Unnim, Jordi Mestres, ha iniciat una ronda de contactes per sumar-se a un altre grup financer i evitar així l'entrada del Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària (FROB) en el seu capital, segons que han confirmat a Efe fonts financeres.

Aquests contactes es duen a terme amb quatre grups, segons les mateixes fonts: Ibercaja, que segueix sense haver-se associat amb cap entitat; Banca Cívica -integrada per Caja Navarra, Cajasol, Caja Canàries i Caja Burgos-; el SIP que estan impulsant les tres caixes basques; i també una integració amb Banc Sabadell.

Portaveus d'Unnim, fruit de la fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu, han declinat pronunciar-se sobre aquests contactes i s'han remès a la nota enviada als mitjans aquesta setmana.

En aquesta nota ja s'indicava, que "en primer lloc, l'entitat treballa en l'opció de dur a terme una aliança amb un grup financer que permeti fer una operació de caràcter corporatiu, amb l'objectiu de guanyar en dimensió i eficiència".

Les fonts financeres abans assenyalades han assegurat que l'actual direcció d'Unnim prefereix una opció amb un altre grup de caixes que amb Banc Sabadell.

Això es deu a raons financeres ja que, així, s'evitarien solapaments de xarxes d'oficines; i de cultura empresarial, ja que s'aposta per mantenir l'esperit de caixa d'estalvis, cosa que per raons òbvies no podria passar amb el banc que presideix Josep Oliu.

La preferència de la direcció d'Unnim seria ser la pota catalana de Banc Cívica, Ibercaja o les caixes basques, grups sanejats i solvents que, a més, permetrien que l'impacte sobre la xarxa i la plantilla d'Unnim fos el mínim possible.

En canvi, una operació amb Banc Sabadell obligaria a un tancament de massa sucursals, ja que les xarxes dels dos grups són molt forts a Catalunya i se solapen fins i tot a les mateixes comarques.

No obstant això, des de la Generalitat es veu amb més simpatia una operació amb Banc Sabadell, que impedeixi que el centre de decisió d'Unnim, ara la tercera caixa catalana, acabi lluny de Catalunya.

Això és el que ha passat amb altres caixes catalanes, com és el cas de Caixa Laietana, integrada en Bankia, un grup que lidera Caja Madrid; o Caixa Penedès, que si bé té el 28% del grup BMN, en aquest el control l'exerceix Caja Múrcia.

En cas que aquesta via no prosperés, Unnim defensa com a "segona alternativa" per aconseguir els 568 milions que precisa per a recapitalitzar-se el projecte de bancarització, a través d'Unnim Banc, al qual aportaria el negoci financer i la totalitat dels seus actius i passius per arribar al 10% de "core capital", percentatge de recursos propis de més qualitat, que li exigeix el Banc d'Espanya.

Encara que no fructifiqui aquesta ronda de contactes, Unnim sí que recorrerà al FROB en forma de préstec, a través d'una emissió de preferents de 200 milions, tal com ja es va acordar amb el Banc d'Espanya a final de 2010.

En canvi, l'operació corporativa busca eludir el recurs als altres 400 milions més del FROB que sí que serien en forma de capital i pels quals el FROB passaria a ser accionista d'Unnim Banc.

Al contrari de CatalunyaCaixa, que ha donat per bona l'entrada del FROB al seu capital, la direcció d'Unnim té com a prioritat estratègica la via de l'operació corporativa.

Unnim va començar a operar l'1 de juliol de 2010, com a resultat de la fusió entre Caixa Manlleu, Caixa Sabadell i Caixa Terrassa amb uns actius de gairebé 30.000 milions d'euros i un milió de clients, entre particulars i empreses.

L'entitat va tancar l'any 2010 amb una xarxa de 668 oficines i un equip humà format per més de 3.000 professionals i es troba fortament implantada a Catalunya.

Etiquetes

Més continguts de