Publicitat
Publicitat

El país es converteix en el cinquè soci de l'euro que sol·licita ajuda econòmica

Xipre cedeix i també demana el rescat a la UE

A l'eurozona se li gira feina. Xipre serà el cinquè país a ser rescatat. Podria necessitar menys de 10.000 milions d'euros, tot i que encara no és segur si seran només per al sector bancari o per al conjunt del país.

Feia mesos que Xipre tenia problemes per finançar-se als mercats, però es resistia a demanar diners a Europa. La seva al·lèrgia a acudir al fons de rescat era tal que fins i tot havia buscat finançament a Rússia i a la Xina per evitar les dures condicions dels rescats europeus. Finalment, però, el país no ha tingut cap altra alternativa que sumar-se al grup de socis de l'euro que demanen el rescat. "La República de Xipre ha informat avui les autoritats responsables europees sobre la seva decisió de presentar una sol·licitud de suport econòmic", deia la solemne carta feta pública pel govern de Nicòsia.

Xipre és el cinquè país de l'Eurozona que sol·licita ajuda econòmica als seus socis. El país només representa el 0,2% del producte interior brut (PIB) de la zona euro, però que ja hi hagi cinc països amb problemes per finançar-se dóna una idea de les dimensions que està agafant la crisi de l'euro.

El problema de Xipre és principalment dels bancs, molt afectats per la seva elevada exposició al deute grec. Els dos principals bancs del país, el Banc de Xipre i el Banc Popular, van comprar entre 3.000 i 5.000 milions de deute públic de Grècia i, amb la condonació bancària de més de la meitat del deute grec, totes dues entitats han vist com se'ls disparaven les pèrdues. Els dos bancs també tenen un espectacular deute privat que arriba als 23.000 milions d'euros.

Rescat bancari o de tot el país?

Les autoritats xipriotes han esperat fins a l'últim moment per demanar el rescat: aquesta setmana el Banc de Xipre necessita 1.800 milions d'euros per evitar la fallida.

Tot i que és evident que el país vol diners per recapitalitzar el sector bancari, ahir no va quedar clar si la petició de rescat era només per cobrir el forat dels bancs, com el cas d'Espanya, o si Xipre necessita també diners per cobrir la despesa de l'Estat. Fonts comunitàries consultades després de la petició formal d'ajuda no van saber precisar-ho i el comunicat del govern de Nicòsia també era bastant ambigu.

Tampoc va donar una resposta concloent el portaveu del govern xipriota, Stefanous Stefanou. "La nostra sol·licitud té com a eix principal la recapitalització dels bancs", va assegurar en una entrevista a un canal de televisió del país. Stefanou, però, no va descartar que el rescat també sigui per a l'estat.

Les autoritats del país havien fet l'intent de buscar capital extracomunitari per no haver d'assumir un pla de rescat que, en el cas de Grècia, ha estat duríssim per al país. De fet, a finals del 2011 va aconseguir un crèdit de Rússia per valor de 2.500 milions d'euros per cobrir les necessitats financeres d'aquest any, però sembla que Moscou no estava disposat a oferir-li més diners. El rescat d'Espanya, en principi amb condicions molt més suaus que les imposades a Grècia, sumat a la urgència de liquiditat, ha empès el govern de Nicòsia a demanar el rescat a l'eurozona. El país confia aconseguir condicions toves, molt allunyades de l'austeritat imposada a Atenes i Lisboa, però això dependrà de si finalment l'ajuda va a parar només al sector bancari o també a l'estat.

Rescat més modest

L'ajuda sol·licitada ahir per Xipre, que va coincidir amb la decisió de l'agència Fitch de rebaixar fins al bo porqueria el deute del país, no preocupa gaire a Brussel·les. Encara no hi ha xifres definitives, però algunes fonts apunten que el país necessitarà menys de 10.000 milions d'euros per recapitalitzar les dues principals entitats bancàries, molt lluny dels 62.000 milions que podria demanar Espanya o dels més de 130.000 del rescat grec.

Més continguts de