La controvertida filantropia del fundador de Facebook
Cap d’EconomiaUn milió i mig de likes, 260.000 comparticions i 110.000 comentaris laudatoris. Aquest és el balanç, amb paràmetres de Facebook, de la notícia que Mark Zuckerberg va penjar dimarts a la seva pàgina. El fundador de la primera xarxa social del món, utilitzada mensualment per una de cada cinc persones que habiten el planeta Terra, va anunciar el naixement de la seva filla i simultàniament va comunicar la seva intenció de “donar” el 99% de les seves accions de Facebook, actualment valorades en 45.000 milions de dòlars. Aquests diners, va explicar Zuckerberg, es traspassaran gradualment a la nova Chan Zuckerberg Initiative (Chan és el cognom de la seva dona), una mena de fundació.
Personalitats com Melinda Gates, Arnold Schwarzenegger o Shakira van aplaudir la iniciativa. 45.000 milions de dòlars (42.000 milions d’euros) equival gairebé a una quarta part del PIB català. Que una simple persona doni aquesta quantitat no és anecdòtic.
De tota manera, Zuckerberg és especialista a convertir en borrosa la frontera entre benefici i beneficència. Passat l’impacte inicial, s’han conegut detalls que permeten entendre millor l’abast del que va anunciar Zuckerberg.
En realitat, la Chan Zuckerberg Initiative no és una fundació, és una empresa. No és un format tradicional d’empresa, però ho és. Tècnicament, és una LLC (en anglès, limited liability corporation, o societat de responsabilitat limitada), un format híbrid que permet “eficiències fiscals i flexibilitat operacional”, segons la descripció del govern nord-americà.
“Zuckerberg no ha donat 45.000 milions a la beneficència”, sinó que “ha creat un vehicle inversor”, va protestar Jesse Eisinger al The New York Times. Això és dolent? No necessàriament. Potser aquest nou vehicle inversor realment destina molts recursos a iniciatives que mereixen la pena i aconsegueixen millorar la vida de la gent.
Per entendre-ho ràpidament, una LLC permet que els seus propietaris inverteixin en empreses que els generin beneficis, gaudeixin de beneficis fiscals i puguin fer de lobi sense restriccions. Tot això són coses que no poden fer les fundacions. Segons Pierre Omidyar, fundador d’eBay, les fundacions tenen massa restriccions. Ell va ser dels primers a fer servir una LLC per fer activitats similars a les d’una fundació, i Zuckerberg ha seguit el seu exemple. El fundador de Facebook s’ha defensat de les primeres crítiques dient que “tots els beneficis s’utilitzaran per fer avançar aquesta missió”.
Fusió d’objectius
Els primers objectius de la Chan Zuckerberg Initiative són els de fomentar “l’ensenyament personalitzat, la curació de les malalties, la connexió entre persones i crear comunitats més fortes”. Excepte la curació de malalties, tots són objectius que Facebook comparteix o pot compartir. I això és la clau de tot: la fina línia entre obra social i negoci.
Un altre dels projectes estrella de Mark Zuckerberg és Internet.org, amb el qual vol fer arribar internet als 5.000 milions d’humans que no en tenen. Gràcies a això, defensa, tota aquesta població podrà tenir més oportunitats de treball, millorarà la seva qualitat de vida i viurà més anys. A dia d’avui, aquests milers de milions de persones no tenen accés a la xarxa perquè a les operadores no els surt a compte. És massa car fer-hi arribar els cables o la cobertura. Zuckerberg vol liderar aquesta batalla (Google també té projectes semblants) i, de fet, si ha visitat el Mobile World Congress de Barcelona un parell de cops ha estat per intentar arribar a acords amb les operadores.
Ara bé, l’objecció que se li fa al projecte és que, quan aquestes persones entrin a la xarxa gràcies a Internet.org, ho faran a través de Facebook. És a dir, que Zuckerberg farà negoci mentre, alhora, du a terme una bona obra. Una estratègia molt familiar a la de la seva fundació.
Si una cosa és evident és que Zuckerberg pensa en gran i en termes de milers de milions. De persones. I de dòlars.
