Publicitat
Publicitat

LABORAL

Cada treballador de botiga Apple cobra 20.000 euros l'any i en genera 375.000

Abans admiradors d'Apple, ara empleats decebuts

L'any passat Jordan Golson, en el seu millor trimestre, va vendre ordinadors i gadgets per un valor aproximat de 590.000 euros a la botiga Apple Store de Salem, New Hampshire. El rendiment es mereixeria una bona ampolla de xampany francès, un luxe, però, que Golson no es podia permetre. "Guanyava uns 9 euros l'hora", explica. "Una part de mi pensava: «Això és fantàstic, sóc un fan d'Apple, i la botiga va com un coet». Però analitzaves els diners que guanya l'empresa, a continuació miraves el teu sou, i se't feia una mica difícil".

La història d'amor americana amb el telèfon intel·ligent ha ajudat a crear desenes de milers de llocs de treball en botigues com Best Buy i Verizon Wireless. I dins d'aquest món, les botigues Apple Store són els reis indiscutibles. L'any passat, les 327 botigues de l'empresa a tot el món van ingressar més diners per metre quadrat que qualsevol altre minorista nord-americà, el doble que els de Tiffany, segons de la llista de RetailSails. Les vendes dels establiments Apple van arribar als 13.000 milions d'euros.

Però la majoria de treballadors d'Apple han disfrutat poc aquesta riquesa. El consumidor s'imagina que la seu central d'Apple a Cupertino, Califòrnia, és el cor i ànima de l'empresa. Però la majoria de treballadors Apple als Estats Units no són enginyers ni executius amb importants salaris, sinó més aviat gent que cobra per hores venent iPhones i MacBooks.

Els sous d'Apple, al punt de mira

Uns 30.000 dels 43.000 treballadors que Apple té als EUA treballen a les botigues Apple Store, soldats de l'economia de serveis, i molts guanyen uns 20.000 euros l'any. Treballen en la indústria que creix més de pressa del món, i per a l'empresa de més valor, dirigida per un dels alts executius més ben pagats del país, Tim Cook. I si bé Apple és immillorable com a minorista, quan es tracta dels seus treballadors rasos, l'empresa és un bon reflex de la indústria tecnològica en general.

Apple paga una mica per sobre de la mitjana del comerç minorista, molt per damunt del salari mínim de 5,73 euros l'hora i millor que Gap, per bé que una mica menys que Lululemon, la cadena de roba esportiva i de ioga, en què els venedors guanyen uns 9,50 euros l'hora. Apple també ofereix avantatges als treballadors de les botigues, com l'assistència sanitària, aportacions a una mena de pla de pensions i l'opció de comprar accions de l'empresa, a part dels descomptes en productes.

Però Apple no ven polos ni pantalonets de ioga. Si dividim els ingressos pel nombre total de treballadors, descobrirem que l'any passat cada treballador de botigues Apple -i això inclou personal no de vendes, com ara tècnics i treballadors de magatzems- va aportar al negoci 375.000 euros.

"És un índex de vendes de nivell de consultoria", explica Horace Dediu, analista que va fer el càlcul en el seu blog d'Asymco. Les botigues d'electrònica i electrodomèstics solen fer uns 160.000 euros per treballador en ingressos, segons les últimes xifres publicades per la National Retail Federation.

Apple, pel que sembla, ha decidit fa poc que ha de pagar més als seus treballadors. La setmana passada, quatre mesos després que el New York Times comencés a indagar sobre els sous dels treballadors a les botigues Apple, l'empresa començava a informar a alguns membres de la seva plantilla que els apujarien el sou de manera important.

Contractar fans incondicionals

En altres camps, Apple ha estat un líder. Moltes botigues d'una gran varietat de sectors han adoptat les tècniques minoristes de l'empresa, com l'ús de lectors ambulants de targetes de crèdit per reduir cues a les caixes, i també la distribució interactiva, que anima els clients a provar els productes. Però l'èxit d'Apple es recolza en un grapat d'intangibles; per damunt de tots ells, una base de gent incondicional que assegura una oferta constant de sol·licituds de feina.

I és per això que Apple pot fer una cosa que és única en el sector minorista: pagar un sou modest per hores i sense comissió a treballadors que normalment tenen títols universitaris i que a nivells de molt alt rendiment poden moure gènere per un valor de 2,4 milions d'euros l'any. "Quan treballes per a Apple tens la sensació que treballes per a un bé superior", explica un antic comercial. "I aquest és el motiu pel qual no hi haurà cap revolució".

Amb tot, alguns estudis interns a les botigues han descobert uns nivells sorprenents d'insatisfacció, sobretot entre els tècnics, o "genis" en l'argot Apple, que treballen en el que anomenen el Genius Bar. Apple no va acceptar cap entrevista per a aquest article. A canvi, va fer públic un comunicat: "Tenim milers de professionals amb un talent increïble treballant en els Genius Bars oferint el millor servei al client del món. L'índex de retenció laboral anual dels Genis ronda el 90%, una xifra inèdita en el sector minorista, que demostra la passió amb què viuen el tracte amb el client i les seves carreres professionals a Apple".

Apple prohibeix al seu personal parlar amb els mitjans, però uns quants antics treballadors han fet declaracions per a aquest article i parlen del bon record que tenen de la seva feina. La consideraven una feina ideal per a gent de 20 a 25 anys que encara no es veu preparada per a la immersió en el món de l'oficina. I Apple pot ser una bona referència en el currículum, expliquen. Shane Garcia, un antic encarregat d'una botiga Apple a Chicago, parlava amb una barreja agredolça d'admiració i tristesa.

El personal de vendes, segons observacions de Garcia, si bé no treballen amb comissions, està molt a sobre de les vendes de garanties com l'Apple Care, i les One to One, una mena de productes complementaris en forma d'assessoria personal a canvi d'un petit pagament del client. Per a un treballador de vendes que volgués escalar -passar de tècnic a encarregat, per exemple- aquestes xifres eren importants. Garcia va deixar Apple, que li pagava gairebé 32.000 euros l'any, per problemes de salut relacionats amb l'estrès. Estava segur que tindria substitut aviat. "No faltaven mai currículums", explica. "La gent sempre voldrà treballar per a Apple".

Més continguts de