Els ajuntaments ja no són el coixí

MadridDesprés de quatre anys de dieta estricta, la cotilla de l’estabilitat pressupostària que el govern espanyol va imposar als ajuntaments comença a passar-los factura. Si bé és cert que aquestes administracions han aconseguit capejar una situació crítica, ha sigut a costa d’unes normes de control financer molt exigents que han convertit les corporacions locals en una “garantia” (en paraules del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro) a l’hora de presentar els objectius de dèficit públic de l’Estat. Des del 2012, aquestes entitats han aportat un 0,5% de superàvit als comptes públics que ha permès a altres administracions, com la central, desviar-se repetidament dels objectius. Aquest any, però, el marge positiu es veurà reduït una dècima fins al 0,4% i, segons alerta l’últim informe de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), encara en restarà una més el 2017, fins al 0,3%.

“Ja fa quatre anys que ens hem avançat a l’objectiu pressupostari, som l’única administració amb superàvit”, recordava per enèsima vegada el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Abel Caballero, després del primer Consell Nacional d’Administracions Locals amb el nou govern ara fa dues setmanes.

Des del 2012, els ajuntaments espanyols estan forçats a aconseguir un equilibri pressupostari, és a dir, a no gastar mai més del que ingressen. A més, no poden reinvertir el que estalvien. D’aquesta manera, tal com recordava Caballero, les administracions locals han aportat anualment entre 4.000 i 5.000 milions de superàvit públic que han servit de coixí als incompliments de dèficit de la resta d’administracions. Mentre les entitats locals estaven (i encara estan) obligades a mantenir el 0% de dèficit, les comunitats autònomes han registrat nivells de dèficit per sobre de l’1% i l’administració central per sobre del 4%.

Aquest últim any, però, malgrat tornar a ser l’únic subsector que compleix les exigències, les adminstracions locals han sigut incapaces d’assolir el mateix nivell de superàvit. Segons l’últim informe de l’Airef, la caiguda d’aquest marge es deu a la reducció dels ingressos per l’impost sobre béns immobles (IBI), la principal font d’ingressos de les arques públiques dels consistoris. Però també perquè “comencen a notar-se símptomes de relaxació en el compliment del sostre de despesa dels governs municipals”.

Barcelona, incomplidora

Aquest 2016 hi haurà només tres ajuntaments que es passaran del sostre de despesa: Madrid, Còrdova i Barcelona. I Bilbao serà l’únic que incomplirà l’objectiu d’estabilitat. L’informe de l’entitat presidida per José Luis Escrivá analitza 21 ajuntaments i assenyala que hi ha més d’un 60% de probabilitats que els consistoris redueixin el seu superàvit el 2017. L’informe també detalla que la seva capacitat de finançament caurà del 10% al 8%.

En el cas concret de Barcelona, l’Airef creu que és “factible” que compleixi amb l’objectiu d’estabilitat financera el 2017, però “estima riscos” perquè el consistori català preveu que no aconseguirà el superàvit de 105 milions pronosticat en el pla pressupostari 2015-2016. De fet, preveu que es redueixi un 56%.

Mentre l’Airef reclama encara disciplina i recorda que hi ha ajuntaments amb nivells de deute per sobre del 75% (principalment a Andalusia i Madrid), els municipis demanen el contrari. “La manera de calcular el sostre de despesa és injusta i volem poder invertir el superàvit dels anys anteriors”, deia Caballero en sortir de la reunió amb l’única concessió de poder crear un grup de treball amb Montoro i les comunitats per estudiar un canvi de model. Tot i això, el ministre, que ha hagut d’apujar impostos en contra del programa electoral per garantir el compliment amb Brussel·les, va exigir dos anys més de dieta.

Fonts de l’Airef, però, apuntaven aquesta setmana que és difícil que es mantingui la disciplina si els dos principals ajuntaments són els primers incomplidors.

LES CLAUS

1. Per què les administracions locals han complert escrupolosament?

Perquè són les entitats amb què el govern espanyol ha sigut més estricte a l’hora de complir amb la llei d’estabilitat pressupostària que els obligava des del primer exercici a complir amb un 0% del dèficit i a no endeutar-se més d’un 60%. Si per causes extraordinàries necessiten més finançament han de presentar un pla econòmic financer que garanteixi la sostenibilitat de les seves finances i el compliment amb la despesa.

2. Per què ara reduiran el ritme del seu sanejament econòmic?

Segons l’Airef, perquè ingressaran menys per concepte de l’impost de béns immobles (IBI) però també perquè comencen a relaxar-se a l’hora de complir amb els sostres de despesa marcats per la llei. Tot i això, aquestes administracions reclamen que no es calculi aquest sostre de despesa en funció del pressupost aprovat sinó del liquidat, a més de poder reinvertir l’estalvi que han anat generant fins ara. Des del 2012 sempre han registrat un superàvit equivalent al 0,5% del PIB.

3. Quin és encara el principal problema de les administracions locals?

L’endeutament. A principis de la crisi ajuntaments i diputacions tenien un nivell d’endeutament pròxim a la fallida. Des de l’aprovació de la llei d’estabilitat pressupostària els consistoris no s’han pogut endeutar més d’un 60% i han reduït la ràtio. Tot i això, l’informe de l’Airef alerta que encara hi ha 90 ajuntaments amb un nivell de deute igual o superior al 75%, principalment consistoris petits concentrats a Madrid i Andalusia.