Les autonomies hauran de fer nous ajustos per rebre els hispanobons
L'executiu de Mariano Rajoy aprovarà divendres l'instrument que busca reduir els alts interessos que paguen les autonomies per endeutar-se als mercats. A canvi, hauran de retallar més.
MADRID.El govern espanyol va canviar ahir de discurs sobre la creació dels anomenats hispanobons, un mecanisme per reduir els alts interessos que paguen les comunitats autònomes per poder-se finançar als mercats mitjançant l'emissió de deute. Fins ara sempre s'havia dit de manera oficial -encara que amb molt poques concrecions- que l'Estat ajudaria aquelles autonomies que anessin en la bona direcció en la reducció del dèficit públic, però ahir una responsable del ministeri d'Hisenda va canviar l'ordre dels factors. La secretària d'estat de Pressupostos, Marta Fernández Currás, va dir que les comunitats que rebin hispanobons hauran d'adoptar mesures d'ajust, rendició de comptes i informació "extraordinària". És a dir, t'ajudo si et compromets a estalviar encara més, i no a l'inrevés.
Al mateix temps, però, Fernández Currás va descartar que beneficiar-se d'aquest mecanisme suposi un enduriment dels objectius de dèficit. "El més raonable és pensar que si s'acullen a aquestes mesures és perquè la seva salut financera no va d'acord amb el compliment de l'1,5% [previst per al 2012]. Que rebaixin aquest objectiu no seria possible ni previsible", va assegurar en una roda de premsa.
Unes paraules que s'han de prendre amb certa prudència perquè el mateix executiu admet que encara no ha decidit la fórmula definitiva que aprovarà aquest divendres. El govern no amaga, en aquest sentit, que està tenint lloc una intensa discussió en el seu si. De fet, des de fa setmanes és patent, de manera pública, que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, i el d'Hisenda, Cristóbal Montoro, tenen criteris ben diferents sobre aquesta qüestió.
Xoc entre De Guindos i Montoro
El titular d'Economia va ser el primer que va veure amb bons ulls la proposta que li va fer el conseller català, Andreu Mas-Colell, d'establir algun instrument per reduir l'ampli diferencial entre el que paguen l'Estat i les comunitats per endeutar-se. De Guindos va arribar a parlar d'una emissió de deute conjunta de les autonomies amb l'aval de l'Estat per part d'un organisme emissor central, a la qual, això sí, només podrien optar les que estiguessin complint els deures en matèria de reducció de la despesa.
El ministre va arribar a dir, de fet, a Barcelona que el problema de Catalunya no és de "balances fiscals" sinó de finançament exterior. Catalunya és la comunitat amb més venciments de deute aquest any, per valor de 13.000 milions, sobre el total autonòmic de 35.700 milions.
Montoro, en canvi, rebutja mencionar públicament el terme hispanobons i prefereix parlar d'un "instrument de liquiditat". La diferència no és casual. El titular d'Hisenda ha mostrat en les últimes setmanes la seva oposició a la creació d'un mecanisme que "mutualitzi els riscos", és a dir rebutja l'emissió conjunta que proposa Economia. Montoro, en el seu paper de policia dolent amb les autonomies, no es cansa de repetir que en cap cas s'han de premiar les comunitats que no estan reduint el deute, perquè podrien abaixar la guàrdia, sinó tot el contrari: continuar amb les amenaces de sanció i intervenció.
El ministre d'Hisenda sí que aposta per ajudar les autonomies que fan els deures, però de manera individual. Una filosofia que es podria traduir en avals individuals de l'Estat per a cada autonomia, però supeditats, en la línia del que va dir ahir la secretària d'estat de Pressupostos, a noves garanties que compliran l'objectiu de dèficit, que és de l'1,5% per a les comunitats.
A l'espera de la decisió final, les autonomies no es cansen d'alertar de la seva situació econòmica. A banda de Catalunya, el País Valencià i Múrcia han estat les que més han reclamat els hispanobons.
El nerviosisme de les comunitats sembla més que justificat. Moltes estan en plena asfíxia financera, ja que en plena caiguda dels seus ingressos han d'aplicar ajustos profunds -per valor de 18.000 milions en conjunt-, per complir el dèficit, però, alhora, constaten que els és impossible, o els surt a un cost altíssim, acudir als mercats per aconseguir finançament.
Catalunya, per exemple, ha col·locat bons patriòtics a un interès del 4,5 i el 5% -gairebé el doble que l'Estat-, mentre que València ha pagat un 7% per un préstec bancari. De moment, a l'espera de l'aval de l'Estat, les autonomies resisteixen amb crèdits de l'ICO per finançar els venciments. Ahir, de fet, Hisenda va desbloquejar un crèdit per a Andalusia un cop va reiterar el seu compromís amb el dèficit públic.
