Publicitat
Publicitat

SETMANA CABDAL EN LA CRISI DE L'EURO

Serà una de les condicions a complir per les entitats a canvi de l'ajuda europea que avui demana Espanya

Els bancs rescatats hauran de concedir més crèdits

Espanya demanarà avui a la Unió Europea el préstec de fins a 100.000 milions d'euros per sanejar el seu sistema financer. Un rescat que implicarà condicions per al sector i les entitats que el rebin.

Una pura formalitat, sí, però una formalitat molt significativa. Això és el que farà avui el govern espanyol en demanar de manera oficial a la Unió Europea (UE) l'ajuda de fins a 100.000 milions d'euros per sanejar el sistema financer espanyol. A partir d'avui ja no hi haurà marxa enrere i el rescat europeu a la banca -que fins fa dues setmanes l'executiu negava taxativament, de vegades fins i tot amb menyspreu- serà una realitat i marcarà la política econòmica de la Moncloa.

De la comunicació d'avui, però, se n'esperen molt poques novetats. Els detalls del préstec europeu -com el seu valor, forma de concessió, interessos o duració- és molt possible que no es coneguin fins al 9 de juliol, quan es reunirà l'Eurogrup, el conclau de ministres nacionals i responsables econòmics europeus.

La partida és llarga. La clau de tot plegat es decidirà entre avui i el dia 9. Madrid i Brussel·les mantindran aquestes dues setmanes intenses negociacions sobre els termes del crèdit. Algunes coses, però, ja es donen per fetes. Tot i que des del ministeri d'Economia s'insisteix que "encara no s'ha començat a negociar", ja s'admet obertament que el rescat europeu "segur" implicarà "condicionalitats" genèriques per a tot el sector financer espanyol. És a dir, tota la banca haurà de fer sacrificis a canvi de l'ajuda, encara que no en rebi. A més, qui sí que en rebi n'haurà de fer molts més.

Obligació de desinvertir

Mentre se n'esperen els detalls finals, Economia ja ha marcat algunes línies vermelles. Fonts del ministeri expliquen que l'obligació de concedir un volum mínim de crèdits només seria per a les entitats que necessitin els diners europeus per recapitalitzar-se. És a dir, els bancs que no rebin ajudes no estaran obligats a concedir més crèdits a ciutadans i empreses. Aquest serà el cas, per exemple, de les tres grans entitats -CaixaBank, BBVA i Santander-, que, segons l'executiu, no requeriran més capital a partir dels resultats de les auditories externes a la banca anunciats la setmana passada.

L'obligació de vendre participacions industrials només seria també per a les entitats auxiliades. Bankia, per exemple, ja ho està fent des de la seva nacionalització. Els altres tres grups en mans de l'Estat -CatalunyaCaixa, Nova Caixa Galicia i Banc de València- també hauran de desinvertir en altres empreses -a banda de donar més crèdits-, ja que el govern considera que seran, amb Bankia, les que les auditories determinaran que estan més necessitades de capital. Com que no podran recapitalitzar-se per si soles requeriran més ajudes públiques, presumiblement del fons europeu, però, a canvi, hauran de complir les condicions esmentades, a les quals es podria afegir haver de reduir plantilles i tancar oficines. El ministeri no confirma aquesta opció, però en cercles financers es dóna gairebé per segura.

¿I què haurà de fer la resta del sector? Des d'Economia es posen d'exemple les condicions que s'han fixat en altres països. Per exemple, el rescat europeu podria suposar, per a tota la banca espanyola, haver d'assolir un nivell mínim de capital de solvència -una fita teòricament fàcil per a les grans entitats- o dur a terme un procés de desapalancament de préstecs, és a dir, assumir les pèrdues i desconsolidar crèdits que difícilment es cobraran.

Cap ajuda europea és a canvi de res i tot indica que el rescat també imposarà obligacions a l'executiu de Mariano Rajoy. Per exemple, haver d'aplicar sense miraments les recomanacions de la UE, entre les quals hi ha una pujada imminent de l'IVA. La qüestió divideix el govern.

Evitar un augment del deute

L'objectiu de Madrid en les dues setmanes de negociació amb Brussel·les és molt clar: intentar que el rescat afecti tan poc com sigui possible al deute sobirà. Rajoy vol que els diners europeus vagin directament als bancs per calmar els mercats, no engreixar el deute públic i evitar l'estigma de la intervenció. Una possibilitat que beneeix el Fons Monetari Internacional (FMI), però que Alemanya rebutja, cosa que li dóna poques possibilitats de prosperar.

Tot i l'immobilisme de Berlín, hi ha opcions per reduir l'efecte sobre el deute, una de les quals és allargar el termini del préstec. El govern creu que podria ser superior als 15 anys, amb un període de gràcia d'entre 5 i 10 anys i un tipus d'interès d'entre el 3% i el 4%. L'Estat faria negoci, perquè donaria les ajudes a la banca al doble d'interès.

La UE també aposta perquè la quantitat prestada no sigui considerada com un deute preferent, ja que això implicaria que l'Estat hauria d'atendre el seu pagament abans que la resta del deute públic que col·loca als mercats, un fet que dispararia els interessos. En aquest cas els recursos haurien de procedir del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (EFSF), perquè no tenen aquesta condició de prioritat. El problema seria si els diners surten del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede), que encara no està en marxa en espera que el ratifiquin alguns estats, perquè sí que seria deute preferent.

De quant serà el rescat?

A banda de la lletra petita, la gran incògnita és el valor del rescat. Quant demanarà Espanya? La xifra s'espera que es conegui com a molt tard el dia 9. L'executiu té, actualment, quatre escenaris sobre la taula. El primer és demanar la totalitat dels 100.000 milions. La xifra és superior al màxim de 62.000 milions en necessitats de capital que van estimar les dues auditories en un escenari molt advers (veure quadre adjunt), però permetria evitar sorpreses. El problema seria que sobrin diners i es paguin interessos per a res.

La segona opció seria demanar justament els 62.000 milions de les auditories. El govern els sol·licitaria ara i no esperaria al setembre a conèixer els resultats individuals de quatre auditories més i una altra prova de resistència. El risc, com abans, és que sobrin diners. És per això que el tercer escenari seria demanar només entre 40.000 i 45.000 milions (inclosos els 19.000 sol·licitats per Bankia) que s'especula que necessitaran les quatre entitats nacionalitzades abans del setembre.

Finalment, l'última opció és anar sol·licitant segons ho requereixi cada entitat en conèixer els resultats al setembre, ja que algunes podrien cobrir les noves necessitats amb capital privat. La resposta, aviat.

Més continguts de