Publicitat
Publicitat

SISTEMA FINANCER

Han d'informar la CNMV dels seus plans abans que obri la borsa demà

Els bancs tindran pèrdues per la nova reforma

La segona entrega de la reforma financera del ministre d'Economia, Luis de Guindos, insisteix a incrementar les provisions del sistema financer espanyol després d'una primera etapa del govern socialista més centrada a augmentar la solvència. Amb tot, el mateix ministre va reconèixer divendres, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, que l'increment de les dotacions estipulades pot afectar els nivells de recursos propis i de capital dels bancs i fer-los baixar per sota del mínim permès (el 8% i el 10%, segons els casos). En aquest cas, les entitats hauran de captar diners dels mercats o demanar ajuts públics a través del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB).

Les xifres exactes que haurà de rebre cada entitat se sabran de manera imminent, perquè la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha exigit als bancs i les caixes que comuniquin l'impacte dels nous sanejaments abans que la borsa obri demà, informa Efe. Paral·lelament, tenen fins a l'11 de juny per presentar els seus plans per poder complir.

La nova situació provoca un cercle viciós difícil de tallar. El problema s'agreuja quan l'increment de provisions de 28.000 milions d'euros aprovat per netejar els actius immobiliaris sans ja amenaça de manera directa els beneficis de les entitats i, per descomptat, els elevats dividends que sempre ha pagat el sector a Espanya. Amb les dues reformes ideades per Luis de Guindos aquest any s'arribarà a una cobertura del 45% sobre els 307.000 milions en actius immobiliaris totals (sans i tòxics) lligats al crèdit promotor.

Aquest elevat valor pot donar garanties als mercats a curt termini i fins i tot esvair els dubtes sobre l'estabilització dels preus dels habitatges, però obre un altre front perquè entrin en pèrdues algunes entitats, tant grans com petites, segons adverteixen fonts del sector que ahir van criticar alguns partits polítics. El ministeri d'Economia admet aquesta realitat i assegura que hi haurà bancs que demanaran préstecs de l'Estat. De Guindos va estimar que es donaran "menys" de 15.000 milions en ajudes, que inclourien les que pugui necessitar la nacionalitzada Bankia.

Descomptar 82.000 milions

Els grups bancaris espanyols van obtenir un benefici atribuït de 8.295 milions d'euros l'any passat, un 41% inferior al que es va aconseguir el 2010. Els sanejaments van créixer un 20%, fins a arribar als 27.533 milions, una quantitat que representa tres quartes parts de la caiguda del resultat consolidat, segons les dades de la patronal AEB. L'esforç en dotacions d'aquest any serà considerablement superior al de l'any passat, perquè als 28.000 milions necessaris aprovats fa dos dies cal afegir-hi els 54.000 de la primera reforma del ministre De Guindos. Això vol dir que els bancs hauran d'aprovisionar un total de 82.000 milions entre aquest any i, en el cas que hi hagi fusions, el que ve.

Una situació de pèrdues es pot suportar un temps si s'aconsegueix sanejar el sector, admeten les mateixes fonts, però afegeixen que al final el govern està posant pedaços que només retarden el sanejament definitiu, que molts països de l'entorn ja van aconseguir fa tres anys. El mateix Banc Central Europeu ha avisat en un informe que Espanya pot patir el que va passar al Japó als noranta, quan no va saber tallar una crisi financera a temps i va llastar l'economia durant una dècada. Segons l'estudi, el sector bancari ha de recuperar-se abans de sortir de la crisi econòmica per liderar les solucions i poder tornar a donar crèdits.

Les comparacions entre països no agraden a l'analista de CitiBank José Luis Martínez Campuzano. "N'hi ha que diuen que s'hauria d'haver fet la reestructuració de cop però fa quatre anys no es podia fer i això no es preveia. Som un cas diferent dels altres", assegura. L'expert considera que Economia i el Banc d'Espanya haurien d'haver actuat amb "més contundència" en el passat però insisteix que cal "valorar el context" de "combinacions de crisi" que ha patit Espanya. En aquest sentit, veu amb bons ulls l'enduriment de les provisions per molt que pugui llastar els comptes dels bancs: "Cal prendre decisions molt agressives per superar el problema de confiança en el sistema financer espanyol".

Bankia, la més afectada

Bankia és l'entitat més afectada per les noves exigències sobre el crèdit immobiliari sa, que passa d'una provisió del 7% al 30%. Segons les estimacions d'experts del sector, l'entitat nacionalitzada haurà de dotar 4.524 milions. La segueixen la unió de CaixaBank i Banca Cívica (4.280 milions), els bancs Popular i Pastor junts (3.225 milions) i el Santander (3.048 milions). En canvi, Bankinter (186 milions) serà el menys afectat. El sector considera que CaixaBank, Santander i BBVA no tindran cap problema a l'hora de complir i que la que més patirà serà la banca mitjana i petita. El Sabadell ja ha dit que ho assolirà sense pèrdues tot i que considera "desproporcionades" les mesures.

D'altra banda, el decret de la reforma, publicat ahir al Butlletí Oficial de l'Estat , estableix que les entitats que han rebut ajudes públiques podrien no ser autoritzades a complir l'obligació de traspassar els seus actius immobiliaris a societats especialitzades. Hisenda ho podrà vetar si creu que passats tres anys l'entitat no s'haurà venut una participació majoritària d'aquella societat.

Més continguts de