CRISI DEL DEUTE
Economia 12/09/2011

Nou dilluns negre a la borsa per la por a la fallida de Grècia

L'Íbex-35 s'ha acabat deixant un 3,4% fins a 7.640 punts. Els dos selectius europeus més castigats han estat avui el CAC de París i l'FTSE MIB de Milà, ensorrats per la seva banca, una de la més exposada al deute grec

Redacció
2 min

BarcelonaDivendres va ser un dia negre als mercats, i dilluns tampoc no ha donat treva. La possible fallida de Grècia n'ha estat el detonant i n'han sortit especialment perjudicats els països on la banca està més exposada al deute hel·lè, i per tant, que més pèrdues experimentaria amb l'impagament del país. Els dos selectius més perjudicats han estat el CAC 40 de París, amb un retrocés del 4,03% i l'FTSE MIB de Milà, amb una caiguda del 3,89%.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La banca ha estat el sector que més ha arrossegat els indicadors a la baixa. La jornada ha estat especialment complicada per les gran entitats franceses. BNP s'ha deixat un 12,35%, Société Général, un 10,75% i Crédit Agricole un 10,64%.

A Madrid, l'Íbex 35 ha acabat perdent un 3,4%, fins a 7.640 punts. També la banca, un dia més, n'ha quedat molt tocada. Santander ha tancat perdent un 4,69%, BBVA, un 5,34%, CaixaBank un 2,92%, Banco Popular un 3,39%, Sabadell un 3,25% i Bankinter un 3,95%.

Les pèrdues d'avui se sumen als retrocessos que van patir els selectius els passat divendres. Aleshores, els dubtes sobre l'efectivitat del pla Obama per crear llocs de treball als EUA, la por a un debilitament de l'economia europea i la marxa de l'economista en cap del Banc Central Europeu (BCE) per estar en contra de la política de compra de bons de països amb problemes de l'entitat monetària de la zona euro van fer que els selectius del Vell Continent tanquessin amb caigudes superiors al 4%.

També la pressió sobre el deute de les economies amb més problemes de creixement, com Espanya i Itàlia, torna a marcar màxims no vistos des que el BCE va iniciar la seva política de compra de bons d'aquests estats. La prima de risc espanyola (el diferencial entre el bo espanyol a 10 anys i el bund alemany) se situa en 360 punts.

stats