Publicitat
Publicitat

Les oficines de la Franja fan l’agost

La sorprenent peregrinació de clients que van a l’Aragó per canviar de banc

Els vestíbuls de les oficines es mantenen plens de gent, els treballadors dels bancs intenten organitzar sense gaire èxit diverses cues davant de les desenes de clients que carreguen sobres i maletes discretes. Una furgoneta mòbil que ja té uns quants anys està estacionada just davant de l’oficina de CaixaBank. A dins de la furgoneta hi ha tres oficinistes que atenen clients per ajudar a alleugerir la feina que tenen els companys de l’interior de la sucursal. A l’oficina, la noia que normalment ofereix el servei de caixa no es cansa de repetir les mateixes instruccions d’ús del caixer a diverses persones d’edat avançada que li preguen ajuda insistentment.

El temor d’alguns clients en els últims dies ha provocat el bullici a nombroses sucursals bancàries de Fraga, a l’altra banda de la frontera catalana. Superades per la feina, les oficines no van tancar dissabte.

Dimarts hi havia clients de Barcelona que havien matinat prou per ser al capdavant de la cua. El Jose (nom fictici) diu que és allà pels seus fills, “per assegurar-los el futur”, i ens explica que el maig del 1968 era a París i que sempre ha defensat el cosmopolitisme com a forma de vida. “Amb els diners no s’hi pot jugar, la deriva separatista busca acabar amb la riquesa que hem creat entre tots”. El Jose té intenció d’obrir un compte a l’oficina del BBVA de Fraga, on incorporarà de mica en mica tots els estalvis que fins ara guardava a les oficines del mateix banc, però a Barcelona.

A Binèfar, província d’Osca, el clima és més tranquil. Amb tot, el director d’oficina d’un dels bancs catalans que en els últims dies han deslocalitzat la seu social de Catalunya confirma que últimament hi ha hagut moviments de dipòsits des de la banda catalana cap a la Franja. També reconeix que han perdut alguns clients pel clima de desconfiança generalitzada, la majoria dels quals van abandonar l’entitat abans que la direcció del banc decidís fer efectiu el canvi de la seu social. Vaticina que aquests dies encara hi haurà moviment i ens anima a tornar a visitar-lo en els pròxims dies: “A Fraga hi ha la festa del Pilar, tots vindran cap aquí”.

Aquest clima de tensió establert a les ciutats mitjanes de la Franja de Ponent contrasta amb la tranquil·litat que es viu als pobles catalans limítrofs. A Massalcoreig, a deu minuts de la capital del Baix Cinca, el responsable de l’única oficina bancària ens assegura que els casos de clients del poble que hagin canviat els seus dipòsits bancaris són testimonials. Sí que reconeix que molta gent s’hi ha acostat per preguntar sobre les possibles conseqüències que podien patir els seus diners davant d’una possible declaració d’independència. “L’activitat és com la de qualsevol dia de l’any”, diu.

Situació incomprensible

És el mateix cas d’Almacelles, on el clima de les oficines respirava absoluta tranquil·litat. Maite Farreres, directora de l’oficina del Banc Sabadell, assegura que les imatges de Fraga són incomprensibles. “Si algú té la voluntat de canviar la domiciliació dels seus comptes no cal que es desplaci fins a l’Aragó, els bancs tenen mecanismes propis perquè cada oficina pugui tramitar el trasllat de comptes”, diu.

Farreres explica que si un client té la intenció de deslocalitzar els dipòsits que manté a l’entitat s’habilita un “compte mirall” que permet que l’oficina de destí pugui operar sobre els comptes tal com ho fan des de la d’origen. “Tots els passos que el banc havia de seguir per assegurar la tranquil·litat dels seus clients ja s’han fet”, conclou Farreres.

El contrast a banda i banda de frontera és evident. La rauxa dipositària que els últims dies han absorbit les oficines fragatines esdevé estranya per als responsables de les oficines catalanes. La Franja s’ha convertit en refugi d’un problema que no queda clar que existeixi.

Més continguts de