Publicitat
Publicitat

REFORMA FINANCERA

El banc ha heretat deutes a Terra Mítica i de la fiança de Jaume Matas

Els cinc negocis més polèmics i ruïnosos de Bankia

Els sous dels directius de Bankia, publicats a principis d'any, van aixecar una gran polèmica. A part, l'entitat nacionalitzada havia heretat nombroses inversions desastroses a tot Espanya.

La fusió de Caja Madrid, Bancaja, Caixa Laietana, Caja de Canarias, Caja de la Rioja, Caja Ávila i Caja Segovia va donar a llum la tercera entitat financera d'Espanya per volum de dipòsits.

En el moment de la fusió, la matriu Banco Financiero y de Ahorros (BFA) va rebre préstecs del FROB per valor de 4.400 milions d'euros, fet que no va impedir que el consell d'administració presidit per Rodrigo Rato es repartís més de set milions d'euros en retribucions el 2011, sense comptar amb les primes derivades de la gestió.

Al marge del sou de Rato, que va superar els dos milions d'euros, sindicalistes i polítics presents en el consell de Caja Madrid també van rebre importants sumes. Ricardo Baquero, de CCOO, va cobrar 260.000 euros i José Antonio Moral Santín, d'IU, en va rebre 455.000.

A continuació presentem alguns negocis desastrosos i polèmics de Bankia.

La immobiliària més gran

BFA va acumular un gran volum d'actius immobiliaris, principalment heretats de Caja Madrid i Bancaja. En total, l'entitat presidida ara per José Ignacio Goirigolzarri acumulava a finals del 2011 més de 37.000 milions d'euros en crèdits vinculats al sector immobiliari, dels quals més de 31.000 es consideren de cobrament dubtós.

Aquest volum converteix BFA en la principal immobiliària d'Espanya i també en una de les més "contaminades" per la crisi del totxo. Tot i que també és l'entitat que més provisions ha fet per sanejar aquesta exposició, més de 13.000 milions d'euros, el percentatge de riscos coberts és lleugerament inferior al que ha fet la resta del sector, que de mitjana ha aprovisionat un 37% de la seva exposició. Ara haurà d'arribar a més del 50%.

Cristiano Ronaldo

L'estiu del 2009, quan tothom ja era conscient de la crisi i en començava a patir les conseqüències, Florentino Pérez, president del Reial Madrid, va fitxar Cristiano Ronaldo i Kaká per 94 i 65 milions d'euros, respectivament.

La suma dels dos fitxatges desbordava el pressupost del Reial Madrid, per la qual cosa es va recórrer a un crèdit. Caja Madrid va ser l'entitat que el va concedir, per valor de 76,5 milions d'euros.

L'aval del crèdit són els drets publicitaris dels dos jugadors, i el Reial Madrid l'acabarà de tornar l'any vinent a raó de tres pagaments de 25,5 milions d'euros anuals a partir del 2010 amb un interès entre un 1% i un 2,5% per sobre de l'Euríbor, molt inferior al de la majoria d'hipoteques.

Fiança de Jaume Matas

El cas Palma Arena va portar l'expresident balear Jaume Matas al banc dels acusats. El jutge va fixar una fiança de tres milions d'euros per al dirigent del PP. L'abril del 2010 semblava que s'acostava el moment en què Matas entraria a la presó, però a última hora va ingressar els diners de la fiança.

Finalment es va filtrar que el Banc de València havia salvat Matas de la presó. Els diners van arribar després que el polític del PP posés les seves propietats com a aval.

Ara la filial de Bancaja, integrada a BFA i Bankia, lluita per recuperar els tres milions d'euros que va prestar al polític.

Terra Mítica

L'any 2000 es va inaugurar el parc d'atraccions Terra Mítica, una aposta turística de la Generalitat Valenciana dirigida per Eduardo Zaplana i finançada a parts iguals pel govern autonòmic, Bancaja i la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM). El parc, que va costar prop de 325 milions d'euros, va generar pèrdues des del primer dia però les ajudes de la Generalitat li van allargar la vida. L'últim any en què Terra Mítica va presentar resultats, el 2008, l'entitat havia perdut 15 milions d'euros i la Generalitat Valenciana ja se n'ha desentès.

Banc de València

El Banc de València, del qual Bancaja era l'accionista majoritari, va haver de ser rescatat pel FROB el novembre del 2011. L'entitat acumulava 4.000 milions d'actius immobiliaris problemàtics i un forat al patrimoni de més de 560 milions d'euros que va ser incapaç de recuperar.

Era la conseqüència de la febre constructora d'abans de la crisi, especialment forta a València. De fet, el País Valencià és la comunitat en què els pisos han baixat més de preu, fins a un 77%.

Més continguts de