Per què ha pujat el rebut de la llum? Les 10 claus de l'increment de la tarifa elèctrica

BarcelonaLa tarifa d'últim recurs (TUR) elèctrica puja avui un 3,95%. L'increment afecta vint milions de consumidors al conjunt de l'Estat que pagaran 66 euros més a l'any en la tarifa de la llum.

1-Per què puja el preu de la llum?

L'increment que entra avui en vigor recull només l'augment del 9,3% del cost de l'energia que determina la denominada subhasta Cesur. D'aquesta licitació, a la qual acudeixen les companyies elèctriques que comercialitzen l'electricitat, prové el 50% del preu de la llum. L'altra meitat correspon als peatges d'accés, fixats pel govern espanyol, que retribueixen el transport de l'energia, la distribució i les primes a altres fonts d'energia.

2-Per què un 3,95%?

Com es desprèn de la pregunta anterior, el ministeri d'Indústria només ha aplicat una congelació dels peatges, és a dir, ni els ha apujat ni els ha abaixat, per la qual cosa ha traslladat directament l'increment del cost de generació que va fixar la subhasta als consumidors. Per evitar una pujada, Indústria hauria d'haver abaixat els peatges, però el govern espanyol ja ha rebut diversos cops judicials –concretament, del Suprem– que l'adverteixen que no pot actuar en contra del mercat mitjançant la correcció dels preus.

3-Què paguem amb el rebut de la llum?

Si desglossem un rebut de la llum, la partida més important, el 20,9%, correspon a subvencions. El 20,8% correspon al cost de l'energia; el 19,4%, a impostos; el 16,5%, a la distribució; el 9%, a l'amortització; el 8,4% a altres costos, i el 5%, al transport.

4-Què és la tarifa d'últim recurs?

La tarifa d'últim recurs (TUR) és el preu regulat pel govern espanyol per al subministrament obligatori als clients que no volen o no poden buscar altres ofertes al mercat. Està reservada a consumidors amb una potència contractada inferior a 10 quilowatts, segment on es troben pràcticament tots els usuaris domèstics.

5-Què és el dèficit de tarifa?

És la diferència entre els costos reals i els ingressos del sistema elèctric espanyol. Aquest desequilibri dóna lloc a una bombolla que ascendeix actualment a 24.000 milions d'euros. Només el 2011 la diferència entre ingressos i costos va ser de 3.899 milions d'euros. El dèficit tarifari el va inventar el govern del PP l'any 2000 per evitar que es disparés la inflació.

6-Qui el paga?

Per finançar el dèficit, el govern espanyol va dissenyar un sistema de titulització segons el qual s'emeten bons amb l'aval de l'Estat. Part del dèficit penja encara del balanç de les cinc grans elèctriques que operen a Espanya: Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, HC (EDP) i E.ON. El gran risc és que el dèficit tarifari acabi agreujant el dèficit públic.

7-És cara la llum a Espanya?

Espanya és el tercer país a Europa amb el quilowatt més car, només per darrere de Xipre i Malta, segons les dades de l'agència Eurostat.

8-Què està fent el govern espanyol?

El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va dir que presentaria la reforma del sistema energètic espanyol, encaminada a acabar amb el dèficit tarifari, abans del juliol. Ja va amb retard. Sobre la taula té propostes com una taxa per a les elèctriques i el cèntim verd per als carburants.

9-Quin paper hi juguen les renovables?

És cert que les renovables han contribuït a engreixar el dèficit tarifari. Només el 2011 van rebre primes per valor de 6.744 milions d'euros, que es van traslladar al rebut dels consumidors espanyols. No obstant això, els promotors de les renovables arremeten contra els elevats beneficis de les companyies d'energies netes i proposen noves taxes.

10-Hi haurà més pujades de la tarifa?

Tot i que sap que és impopular, i més en aquests moments, el govern espanyol no pot negar que pot haver-hi noves pujades, precisament per acabar amb la sagnia del dèficit tarifari.