Les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre, a la cua de la recuperació econòmica

BarcelonaL'any 2014 va marcar la sortida de la recessió, gràcies sobretot a la recuperació de la demanda interna. El PIB català va créixer l'1,5%, una millora liderada pel sector dels serveis, que van augmentar l'1,8%, i la indústria, que va millorar l'1,5%. En la millora també va influir el creixement de l'1% del sector primari i que s'aturés la sagnia de la construcció, que només va caure un 1,6%, quan l'any anterior havia patit una davallada del 8,1%.

Aquestes dades les recull l''Anuari econòmic comarcal de Catalunya 2015', que dirigeix el professor Josep Oliver i que edita CatalunyaCaixa des de fa anys. Les dades certifiquen que la millora que va començar a notar-se el 2013 es va consolidar el 2014 i va marcar l'inici de la sortida de la recessió, però després d'una llarga crisi en la qual el PIB català, entre el 2007 i el 2013, va acumular una caiguda en termes reals del 7%.

Però la recuperació va per barris. L'anuari demostra que alguns sectors creixen més que altres i que algunes comarques es recuperen més ràpidament. I encara hi ha comarques en decreixement. Les que encara tenen variacions negatives del valor afegit brut (VAB) són l'Alt Penedès (-0,03%), el Tarragonès (-0,53%), la Terra Alta (-2,37%) i la Ribera d'Ebre (-7,22%). I és que l'anuari demostra que mentre el creixement és més alt a les comarques centrals del Principat i les de muntanya, és molt més feble al Camp de Tarragona i a les comarques de l'Ebre.

L'any 2014 hi va haver 37 comarques que van tenir creixement, quan el 2013 només n'eren 24. I de les 37 que van millorar, un total de 24 van créixer per sobre de la mitjana catalana, situada en l'1,52%. Les comarques de muntanya es van veure afavorides per la producció energètica en prendre més protagonisme la generació hidroelèctrica que en anys anteriors. El mapa del creixement comarcal deixa una Catalunya ben definida. Les 24 comarques que van créixer per sobre de la mitjana són majoritàriament a l'àrea nord-est del país, des del Garraf fins a la Cerdanya i el Baix Empordà. Completen aquest mapa dels creixements més significatius un eix de Ponent, des del Segrià i l'Urgell a l'Alta Ribagorça, els Pallars i l'Alt Urgell, i algunes comarques tarragonines com l'Alt i el Baix Camp i el Montsià.

Eixos del creixement

L'informe revela que el creixement de l'economia a Catalunya, per la mateixa especialització de l'activitat econòmica en cada àmbit territorial, es concentra en alguns eixos. I el mateix passa amb les comarques que creixen menys. Així, els àmbits més expansius se situen a les comarques centrals, on el creixement és del 2,31%, i les comarques de muntanya, que creixen el 2,12%.

Per sota, però encara amb un creixement superior a la mitjana catalana, se situa l'eix metropolità de Barcelona, on el creixement és de l'1,65%, l'eix de Girona i el pla de Lleida, on la millora és del 1,63%. Per sota ja se altres eixos, com el Camp de Tarragona, on el creixement és de l'1,05%, i les Terres de l'Ebre, amb un -2,77%.

El creixement més important de les comarques centrals s'explica pel bon comportament dels serveis i la indústria. Ambdós sectors tenen un pes del 56% i 34,3% del VAB, respectivament, en aquestes comarques. I en els dos casos creixen per sobre de la mitjana del sector a Catalunya. Així, els serveis en aquestes comarques han augmentat el 2,74%, davant l'1,76% de la mitjana a Catalunya, i la indústria ha millorat el 2,65%, mentre que al conjunt de Catalunya ho ha fet l'1,5%.

A la banda contraria, l'explicació del decreixement de les Terres de l'Ebre rau en la contracció de la indústria, del -5,72%, en especial pels retrocessos de la producció energètica. La millora dels serveis (1,36%), la caiguda moderada de la construcció (-0,20%) i l'avanç moderat del sector primari (0,98%) no van poder compensar la davallada industrial.