FINANCES PÚBLIQUES

Les comunitats salven el dèficit

Espanya baixa del 4,6% del PIB malgrat l’augment en l’administració central i la Seguretat Social

"No havíem complert mai”, reconeixia ahir el ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro. Des que Espanya està sota el control (i amenaça de sanció) de Brussel·les per l’anomenat procediment de dèficit excessiu, l’Estat no havia aconseguit mai complir amb les exigències europees. Ahir, però, Montoro va poder exhibir per primera vegada una xifra que passa l’examen. El 2016 els comptes espanyols van registrar un desviament del 4,54% del PIB, per sota del compromís del 4,6%, una rebaixa impulsada principalment per la millora dels comptes del conjunt de les comunitats i ajuntaments i per una pujada d’impostos d’última hora que han aconseguit compensar un dèficit més gran de l’administració central i la Seguretat Social.

Ja feia setmanes que tant el ministre d’Hisenda com el seu homòleg a Economia o el mateix president del govern, Mariano Rajoy, defensaven que el 2016 Espanya hauria complert “sobradament” amb les exigències de Brussel·les. I ahir Montoro va poder justificar aquestes afirmacions amb les xifres sobre la taula. El conjunt de les administracions espanyoles van registrar un desviament entre ingressos i despeses equivalent al 4,54% del PIB, una xifra a la qual el ministre resta els ajuts que l’Estat ha concedit a la banca a través del FROB, que equivalen al 0,21% del PIB i que expliquen aquest “sobradament”, ja que rebaixen el dèficit total al 4,33%. Val a dir, però, que les ajudes a la banca s’han d’excloure del càlcul del dèficit només quan en depèn el compliment. A tot això, cal recordar que l’objectiu inicial havia de ser del 2,8%, una fita que després va revisar-se al 3,7% i, finalment, al 4,6%. Però Montoro defensava ahir que “l’important” és complir al final.

Per administracions, el bon comportament d’unes corregeix el desviament de les altres. D’una banda, com ja ha passat en els últims cinc anys, les corporacions locals van registrar un superàvit del 0,62% del PIB i, per tant, van afegir 7.083 milions d’ingressos als comptes de l’Estat. I de l’altra, les autonomies, que malgrat no complir amb l’objectiu fixat del 0,7% del PIB aconsegueixen arribar al 0,82% i reduir amb força el percentatge de l’1,70% que havien registrat el 2015.

Per contra, l’administració central continua incomplint i fins i tot incrementa el dèficit fins al 2,73%. Un comportament similar al de la Seguretat Social, que, com ja estava previst, va fer més gran el seu forat, fins a l’1,62%, i tanca el 2016 amb un dèficit històric de 18.096 milions. Davant la incògnita que suposa un forat com aquest per a la sostenibilitat del sistema de pensions, Montoro va dir que “ja s’està abordant aquesta qüestió i les seves causes en el marc del Pacte de Toledo”.

Societats i autonomies

Què ha permès, doncs, reduir el dèficit? Segons Montoro, la millora de l’economia és una de les claus. Hi ha hagut factors decisius com l’avançament del pagament de l’impost de societats que han salvat els comptes a última hora, o també l’acord de no disponibilitat pressupostària. Segons Hisenda, aquestes mesures van permetre reduir el dèficit en 4.675 milions addicionals el 2016, que és el que explica la pràctica totalitat de la reducció entre un any i l’altre (que va ser de 4.552 milions).

En segon lloc, el mateix ministre va voler destacar ahir el paper de les comunitats. “Les autonomies han utilitzat els nous recursos del sistema de finançament per reduir el dèficit públic i, per tant, ja no es pot dir que no hi ha control”, deia, destacant l’esforç sobretot de les onze comunitats complidores, entre les quals no hi ha Catalunya, amb un 0,93% de dèficit i malgrat una reducció històrica.

En conjunt, les comunitats van registrar 9.532 milions d’euros menys de dèficit que l’any anterior, en bona part gràcies a la liquidació del sistema de finançament del 2015. Sobre aquest punt, Montoro, vist l’incompliment de l’administració central, va reclamar els seus mèrits: “L’Estat és una administració de transferència a la resta i ha complert la seva tasca”, va sentenciar.

LES CLAUS

1. Què és el procediment de dèficit excessiu?

És un tractat de la UE que fixa que el dèficit públic de cap dels països de la Unió pot superar el 3% del PIB, com tampoc poden superar un nivell d’endeutament del 60% del PIB. Espanya va entrar dins aquest procediment el 2009, que suposa que Brussel·les controla els seus comptes sota una amenaça de sanció que no s’ha produït fins ara. Espanya no havia complert mai fins ara amb els objectius fixats i espera poder sortir l’any que ve d’aquest procediment rebaixant el dèficit al 3%.

2. Què passa amb el deute públic?

Tot i haver complert amb l’objectiu de dèficit, ahir el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, reconeixia que el deute encara és l’assignatura pendent, però que el primer que calia era encaminar la reducció del dèficit. Així doncs, Espanya va tancar el 2016 amb un nivell d’endeutament públic del 99,4% del PIB, molt per sobre encara del 60% fixat.

3. Per què aconsegueix complir Espanya aquesta vegada?

D’una banda, hi ha raons conjunturals. L’economia espanyola va créixer un 3,2% el 2016, una millora a la qual s’ha de sumar la caiguda del 5,6% de la despesa que l’Estat va pagar en interessos. A més, el ministeri apunta que la despesa en prestacions per atur van caure un 9,4%. Però d’altra banda, hi ha factors interns, com l’avançament en la liquidació de l’impost de societats, que juntament amb l’acord de no disponibilitat pressupostària va estalviar prop de 5.000 milions al govern. A més, les comunitats autònomes (limitades pel pacte d’estabilitat) van aconseguir millorar considerablement la seva situació gràcies a la liquidació del sistema de finançament del 2015.

4. Quines comunitats no compleixen?

Les autonomies havien d’arribar a un dèficit del 0,7% del PIB. Catalunya (-0,9%), Aragó (-1%), Cantàbria (-1,4%), Extremadura (-1,6%), Múrcia (1,7%) i el País Valencià (-1,5%) no compleixen.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT