Publicitat
Publicitat

ÍNDEX DE PREUS

L'IPC espanyol registra al juliol l'augment anual més gran i arriba a màxims des del 2011

El copagament dels medicaments fa pujar la inflació al 2,2%

L'entrada en vigor del copagament farmacèutic apuja el cost dels medicaments per a les butxaques dels ciutadans i dispara la inflació a Espanya. L'IPC del juliol puja al 2,2%, un màxim des del desembre.

La dada avançada d'inflació que ahir va fer pública l'Instituto Nacional de Estadística (INE) reflecteix l'encariment dels fàrmacs que el govern espanyol va implantar l'1 de juliol i que ha empès els preus a l'alça. Al juliol, l'índex de preus al consum (IPC) va créixer tres dècimes respecte al mes anterior i la taxa va arribar al 2,2%, el nivell més alt des de finals del 2011. Espanya va tancar l'any passat amb una inflació del 2,4% i al juliol es quedarà a dues dècimes d'aquest sostre si la dada definitiva, que es coneixerà el 14 d'agost, confirma l'índex avançat ahir.

L'augment de l'IPC no acostuma a donar-se amb tanta força en mesos com el juliol, quan justament el període de rebaixes pressiona a la baixa els preus en segments com el vestit i el calçat. L'economista de l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE) Pablo Almagro va afegir que la pujada imprevista es deu també a l'encariment d'altres productes en l'últim mes, com ara els carburants i la llum.

Els medicaments en si no són més cars ara que fa un mes, però el copagament ha reduït la subvenció pública i obliga els consumidors a pagar més que abans. Aquest increment del preu per al ciutadà és el que reflecteix el repunt inflacionista del mes passat. La patronal espanyola del sector, Farmaindustria, va clarificar que l'encariment dels fàrmacs que va fer enfilar l'IPC és fruit de fer pagar més el ciutadà i no respon en cap cas a una pujada de preus de la indústria farmacèutica, que, de fet, denuncia des de fa mesos que les retallades del govern espanyol en la despesa farmacèutica obliguen a abaixar preus i posen en perill la recerca i innovació en aquestes companyies.

El ministeri de Sanitat va emetre un comunicat en què contradeia l'INE i assegurava que l'augment de preus no es pot vincular al copagament. El departament d'Ana Mato va augurar que la mesura farà davallar el nombre de receptes emeses entre un 15% i un 20% al juliol, la qual cosa reduirà també la factura pública en matèria farmacèutica.

Al juny, en canvi, les dades del ministeri van reflectir un increment del 3% en la despesa per receptes, fruit de la compra anticipada de medicaments com a avançament a la posada en marxa del copagament a partir de l'1 de juliol.

L'amenaça de l'IVA

La pujada va trencar la ratxa de dos mesos -maig i juny- d'estabilitat en els preus, amb una taxa de l'1,9%. També es va superar el 2,1% de l'abril, quan va pujar la factura de la llum. Combinada amb l'escenari de recessió a Espanya, la pujada de preus resulta "bastant preocupant", segons l'anàlisi d'Almagro, consultat per l'agència Efe.

El pròxim front que hauran d'entomar les butxaques dels consumidors i que pot tenir efecte sobre l'IPC és la pujada de l'IVA a partir de l'1 de setembre. Segons els experts, la pujada repercutirà només de manera parcial sobre els preus, com ja va passar quan l'anterior govern socialista va apujar l'IVA dos punts el 2010 (del 16% al 18% el tipus general). La pujada d'aquest impost indirecte, juntament amb noves pujades en les factures energètiques, poden portar a un nou màxim en els pròxims mesos.

L'Instituto Flores de Lemus de la Universitat Carlos III de Madrid va calcular en el seu últim butlletí que només una tercera part de l'increment de l'IVA es traslladarà als preus. Això situaria la inflació en el 2,8% al setembre. Funcas, en canvi, va apuntar que la debilitat de la demanda interna farà que l'impacte de la pujada sigui més baix que quan es va apujar l'IVA el 2010.

Més continguts de