El cost de funcionar només amb renovables

El New York Magazine d’aquesta setmana presenta en portada un tema àmpliament llegit sobre l’impacte de l’escalfament global. L’article obre de manera amenaçadora amb aquestes paraules: “És pitjor del que us penseu. Ho prometo”. I continua pronosticant temperatures a Nova York més càlides que les actuals de Bahrain, sequeres fins ara desconegudes en els centres de producció del menjar, reaparició de malalties fins avui enterrades sota el gel siberià, com la pesta bubònica, i un col·lapse econòmic permanent. Davant aquestes prediccions d’abast apocalíptic, ¿el món podrà trobar consol en els que afirmen que es pot fer el pas, de manera relativament ràpida i sense dolor, a una energia 100% renovable?

En un primer cop d’ull, la resposta a la pregunta sembla deprimentment òbvia. Tot i l’abaratiment dels costos, l’energia eòlica i la solar només produeixen un 5,5% de l’electricitat del món. La hidràulica és una font renovable molt més significativa, però amb costos a l’alça i una inversió a la baixa. Si llancem una mirada més àmplia a la demanda energètica, i hi incloem la calefacció domèstica, el transport i la indústria, la quota d’energia eòlica i solar representa un ínfim 1,6%. Sembla, doncs, del tot impossible eliminar els combustibles fòssils del mix energètic en un futur immediat.

Però totes les transicions energètiques, com per exemple el pas del carbó als hidrocarburs al segle XX, necessiten moltes dècades. És l’índex de canvi que guia on flueixen les inversions. Això fa que els ecologistes siguin més optimistes. En aquesta última dècada, l’energia solar fotovoltaica i l’eòlica han viscut una bona ratxa com a fonts d’electricitat. Malgrat la lleugera davallada en inversió de l’any passat, l’Agència Internacional de l’Energia, un analista global, va manifestar l’11 de juliol que per primera vegada el volum de capacitat renovable contractada el 2016 gairebé va igualar la d’altres fonts de generació d’energia, com ara el carbó i el gas natural. En alguns països les dues tecnologies ja eren més barates que el carbó i el gas. Ja no és estrany que països com ara Dinamarca i Escòcia passin per períodes en què l’equivalent de tota la seva energia sigui la generada pel vent.

I cada vegada hi ha més ambició. El Senat de Califòrnia, un estat que està molt a prop d’aconseguir el seu objectiu de generar una tercera part de l’energia a partir de les renovables cap al 2020, està proposant augmentar l’objectiu al 60% el 2030. I l’objectiu d’Alemanya és ser renovable en un 80% cap al 2050. Però el nucli de l’acarnissat debat és si serà possible produir tota l’electricitat d’un país només a partir de l’energia eòlica, la marina i la hidràulica.

L’any 2015 Mark Jacobson, de la Universtitat de Stanford, i altres experts afirmaven que cap al 2050-55 l’electricitat, el transport, la calefacció/refrigeració i la indústria als Estats Units podria produir-se a partir del vent, l’aigua i el sol, sense que la variabilitat del temps afectés els usuaris. Asseguraven que mitjançant el modelatge meteorològic, l’emmagatzematge d’hidrogen i una demanda flexible es podria aconseguir una oferta estable a un cost relativament baix.

Però al juny Christopher Clack, fundador de l’empresa Vibrant Clean Energy, va llançar, juntament amb altres investigadors, una crítica ferotge a Proceedings of the National Academy of Sciences, la revista científica de Jacobson i companyia. El seu argument és que limitar el focus només en l’energia eòlica, hidràulica i solar faria l’abordatge del canvi climàtic més difícil i car del que és necessari, i no només perquè ignoraria les tecnologies existents amb zero diòxid de carboni, com ara l’energia nuclear i la bioenergia.

Clack afirma que els models de Jacobson pressuposaven equivocadament que la producció d’hidroelectricitat podria donar-se durant hores i hores a una capacitat molt superior a la que hi ha disponible avui, i assenyala la utopia que l’actual sistema d’aviació subsisteixi amb avions propulsats per hidrogen que encara ni s’han desenvolupat. Segons Clack i companyia, eliminar el diòxid de carboni del 80% de la xarxa elèctrica és possible a un cost raonable, sempre que els Estats Units milloressin la seva xarxa de transmissió de l’alt voltatge. Més enllà d’això, tot seria pura endevinació.

Debat obert entre experts

Debat obert entre expertsD’altres adopten una perspectiva més àmplia. Amory Lovins, membre del think tank de Colorado Rocky Mountain Institute, rebutja la disputa sobre les energies 100% renovables titllant-la de tema secundari. Per a ell l’important és el fet que cada vegada sigui més normal que les renovables generin de manera sostenible la meitat del subministrament de l’electricitat d’una població. Ell creu que la quota pot augmentar fàcilment, possiblement fins al 80%. Però per poder retallar les emissions de manera dràstica, Lovins creu que és indispensable triplicar l’eficiència de l’energia. També veu la possibilitat que les bateries d’energia neta dels vehicles elèctrics acabin desplaçant la demanda de petroli, com ja va passar amb l’oli de balena al segle XIX.

Alguns escèptics manifesten una preocupació sobre les ramificacions econòmiques si la penetració de les renovables augmenta. En un article recent, Michael Kelly, de la Universitat de Cambridge, estudia la rendibilitat energètica (EROI) de l’energia solar fotovoltaica i les turbines eòliques, és a dir, la ràtio entre el que produeixen i el que cal invertir-hi: el resultat, afirma, és substancialment més baix que el dels combustibles fòssils i deixaria menys energia lliure per alimentar altres activitats econòmiques.

Els crítics subratllen que aquesta anàlisi es basa en estudis de rendibilitat a l’Espanya de fa més de cinc anys. És possible que una quota alta de renovables sigui menys eficient per generar creixement econòmic que no pas els combustibles fòssils. Però per demostrar que els profetes del clima estan equivocats, un sistema d’energia neta ha de formar part de la solució.