LABORAL
Economia 01/05/2017

El cost públic dels càncers laborals

El sistema de salut espanyol destina 158 M€ anuals a tractar 9.500 càncers d’origen professional

Natàlia Vila
4 min
Segons un estudi, cada any hi ha a Espanya 9.500 casos de càncer -un 5% del total- que tenen com a origen l’entorn laboral.

BarcelonaEls càncers directament relacionats amb els llocs de treball, els anomenats càncer d’origen laboral, costen cada any 158 milions d’euros al sistema sanitari públic espanyol. Aquesta és la conclusió d’un estudi de la Universitat de Granada, encarregat pel sindicat UGT, que investiga l’impacte social i econòmic quan aquesta malaltia té com a origen l’àmbit professional. Segons aquest informe, cada any es detecten 9.500 casos de càncer a Espanya vinculats al lloc de treball o l’entorn laboral, una xifra que representa el 5,3% del total de diagnòstics a tot Espanya. Tant la Generalitat com els experts consultats donen credibilitat a les dades de l’estudi.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El càncer és una malaltia poc reconeguda per les mútues laborals per la dificultat que suposa determinar-ne l’origen i la causa. “Un pacient pot haver estat exposat a una substància cancerígena fa temps, a la feina, i que la malaltia es desenvolupi anys més tard, i barrejada amb altres elements no laborals”, explica Laura Ramírez, coordinadora de la Xarxa d’Unitats de Salut Laboral de la Generalitat. “En aquests casos, quan apareix el càncer ja ningú en recorda l’origen: no és com quan tens un accident”, explica Ramírez.

Si la detecció falla o l’origen no s’identifica, les mútues laborals no classifiquen aquell càncer com a malaltia professional i el cas deriva automàticament al sistema sanitari públic, tant el pacient com els costos del tractament.

Les mútues eludeixen els casos

Segons l’informe de la Universitat de Granada, dels 158 milions que aquests casos costen al sistema públic, un 64%, és a dir, més de 100 milions de la despesa, correspon als costos de l’assistència especialitzada (ingressos hospitalaris i consultes ambulatòries). Els costos farmacèutics suposen el 33%, gairebé 53 milions, i l’atenció primària, un 2,3%, més de tres milions i mig.

La llei que determina el quadre de malalties laborals que han d’estar reconegudes com a malalties professionals és fruit d’una norma estatal que afecta totes les comunitats per igual. Però, segons el departament de Salut de la Generalitat, “qui reconeix i ha de declarar com a tals aquests malalties són les mútues”. Segons Ramírez, “hi ha un conflicte clar d’interessos per no declarar aquestes malalties”. A més, “justificar l’acreditació i trobar les evidències científiques de l’exposició a aquest tipus de substàncies és difícil i les mútues tendeixen a no voler-ho declarar, per això hi ha una infravaloració de casos”, explica.

Segons el departament de Salut, les mútues van reconèixer 3.195 casos de malalties professionals a Catalunya l’any passat, entre les quals hi ha dos casos de càncer d’origen laboral, un en una dona i un altre en un home. “Segur que n’hi ha molts més”, afirma la coordinadora de la Xarxa d’Unitats de Salut Laboral de la Generalitat, Laura Ramírez. Els casos que no s’han reconegut han passat directament al sistema públic.

Ramírez afegeix: “Hi ha una gran diferència entre els casos que registren les mútues i els estimats reals; el 2008 es va detectar una infravaloració del 79% en les malalties d’origen professional, i la xifra creix fins al 99% quan ens referim als càncers laborals”. És a dir, que només un 1% dels casos es reconeixen. Els experts coincideixen que cal una millor identificació. “Només que s’investigui l’exposició al sector de la indústria química segur que se’n detecten més casos; o en un hospital, on els que preparen la quimioteràpia també estan en contacte amb elements cancerígens”, adverteix Xavier Baraza, director del màster de prevenció de riscos laborals de la UOC.

Més control i més comunicació

Baraza recorda que la normativa europea és clara: “Hi ha un reial decret que classifica clarament les substàncies cancerígenes i com s’ha de reaccionar en funció del risc. Quan s’arriba a una categoria important, es prohibeix utilitzar-la; així es va prohibir, per exemple, l’ús del benzè”. Aquest especialista recomana revisar aquests protocols, i fer més inspeccions i revisions per controlar els valors en sang o orina dels treballadors.

La Generalitat també vol revertir aquesta situació. “L’any passat el Parlament va aprovar un pla per reduir la infravaloració”, diu Laura Ramírez. “La idea és millorar la formació i la comunicació entre els CAP, les mútues i les nostres unitats de salut”, conclou Ramírez.

Les claus

1. Què són els càncers d’origen laboral?

Són els casos diagnosticats en què es pot determinar que l’origen de la malaltia està directament relacionat amb l’exposició a una substància cancerígena present en l’entorn laboral. Segons l’estudi de la Universitat de Granada, encarregat pel sindicat UGT, a Espanya cada any hi ha 9.500 casos de càncer que s’haurien de registrar com a malaltia professional. Els experts consultats li donen validesa.

2. Quant costa aquesta malaltia al sistema de salut públic?

Segons el mateix estudi, el sistema de salut públic espanyol destina 158 milions cada any al tractament d’aquests casos. La majoria d’aquesta despesa, més de 100 milions, correspon als costos per assistència personalitzada, el 64% del total. El 33% està relacionat amb la despesa farmacèutica derivada d’aquesta malaltia.

3. Per què no ho cobreixen les mútues laborals?

El departament de Salut de la Generalitat assegura que les mútues no reconeixen molts dels casos com a malaltia professional perquè és molt difícil acreditar-ne l’origen. D’aquesta manera, els costos acaben derivats al sistema públic. Salut també admet que hi ha un conflicte d’interessos i, per això, molts casos acaben no sent declarats.

4. Quants casos es detecten a Catalunya?

La Generalitat no té cap informe dels possibles casos reals a Catalunya ni del cost que suposen aquests casos ocults al sistema públic. Tot i això, la coordinadora de la Xarxa d’Unitats de Salut Labora, Laura Ramírez, assegura que les mútues van reconèixer 3.195 casos de malalties laborals a Catalunya el 2016, entre les quals només dos càncers. Ramírez assegura que “segur que n’hi ha molts més” perquè les mútues “tendeixen a no declarar-los”.

stats