Publicitat
Publicitat

ECONOMIA

Rescatar Portugal costarà a la UE 70.000 milions d'euros

Barroso adverteix a Lisboa que és "indispensable" que redueixi el dèficit. La dimissió del primer ministre portuguès altera el guió de la cimera de la UE, que estudiarà un possible rescat

Brussel·les calcula que el rescat de Portugal podria costar entre 70.000 i 75.000 milions d'euros. "És una xifra apropiada", ha dit Jean-Claude Jüncker, president de l'Eurogrup –l'organisme que agrupa els ministres d'Economia de la zona euro– en ser preguntat pels periodistes.

Aquest dijous el president de la Comissió Europea, el portuguès José Manuel Durão Barroso, ha insistit que és "indispensable" que el seu país, Portugal, compleixi amb els objectius de reducció del dèficit per recuperar la confiança de l'economia.

El Parlament portuguès va rebutjar ahir el nou paquet de mesures proposades per l'executiu per assolir els objectius europeus, cosa que ha alimentat les especulacions sobre un possible rescat. Barroso ha dit, però, que tot i les "dificultats més grans" que viu el seu país, és necessari "respectar-les" i donar "temps" a les autoritats portugueses perquè resolguin "aquesta qüestió" en "democràcia".

Més enllà ha anat el ministre d'Economia belga, Didier Reynders, que ha dit que la Unió Europea està "disposada a intervenir" per ajudar financerament Portugal si aquest ho demana.

El govern en funcions portuguès ha dit que seguirà lluitant per evitar l'ajuda financera externa.

Canvi de plans

La cimera que avui comença a Brussel·les i que volia posar fre a la crisi del deute sobirà que ja ha afectat Grècia i Irlanda i que amenaça també els comptes de l'Estat espanyol s'ha vist eclipsada pel daltabaix polític que ahir va trasbalsar Portugal, l'altre país on apunten els ulls dels especuladors. Després de la dimissió del primer ministre del país, José Sócrates, el fantasma d'un possible rescat exterior a la grega o a la irlandesa va prenent cos i serà un dels temes de debat de la trobada dels líders europeus.

Els caps d'Estat i de govern dels països de la Unió volen aprovar una sèrie de mesures ja pactades sobre la moneda única. A l'agenda dels Vint-i-set també hi ha altres assumptes internacionals, com la situació que viu el Japó després del terratrèmol del dia 11 o l'evolució de l'operació militar que està tenint lloc a Líbia, en què participen diversos dels països que avui es reuneixen. Però la dimissió de Sócrates i la crisi política que s'obre a Portugal, un país molt castigat ja per la crisi econòmica global, han fet saltar pels aires les previsions dels líders europeus, que segur que obriran el debat sobre si cal rescatar l'economia lusitana. El rebuig del Parlament portuguès al pla d'austeritat que proposava el govern socialista aboca el país cap a aquesta possibilitat.

Les males notícies que arriben des de Lisboa amenacen d'espatllar el guió preparat per Brussel·les. La cimera havia de servir per donar llum verda a la creació d'un fons permanent de rescat per als països amb problemes. Aquest fons tindria capacitat per efectuar préstecs per valor de 500.000 milions d'euros i entraria en vigor el 2013, quan caduqui el fons temporal que es va aprovar l'any passat per rescatar Grècia. La reunió havia d'aprovar també una reforma simple del Tractat de Lisboa per poder-hi incloure el fons de rescat i noves normes que promouen el rigor dels comptes públics. A més, també es preveu crear un nou sistema de vigilància dels desequilibris per evitar fenòmens com la bombolla immobiliària. Però la peça estrella d'aquests nous mecanismes per blindar l'economia europea de futurs atacs dels mercats és el conegut com a pacte per l'euro, una sèrie de compromisos econòmics dels països de la moneda única per a l'any vinent.

Tot aquest arsenal de mesures podria quedar en evidència si fem cas dels problemes que viu Portugal. El pla d'austeritat per al país, preparat per l'executiu socialista de Sócrates i que a la Unió va ser acollit amb bons ulls, va rebre ahir un sonat rebuig per part del Parlament portuguès i va forçar la dimissió del primer ministre. La situació obre la porta a un eventual rescat provinent de Brussel·les, tot i que la trobada no debatrà finalment l'ampliació del fons de rescat temporal a causa de la manca d'acord sobre les aportacions de cada país.

El conflicte libi
Els líders europeus també tindran l'oportunitat de discutir les diferències sobre la intervenció militar a Líbia, que han allunyat socis com França i Alemanya. Diverses fonts comunitàries admeten que la discussió més intensa arribarà quan es parli dels objectius de les operacions militars de la coalició internacional.

Rebuig a les mesures
La cimera de dos dies també estarà marcada per les mesures de seguretat previstes per controlar la manifestació convocada per la Confederació Europea de Sindicats contra les mesures que es discutiran a l'interior. La marxa espera reunir desenes de milers de persones procedents de diversos països europeus. El fort desplegament policial anirà acompanyat d'un perímetre de seguretat més gran que en altres ocasions i del tancament de dues estacions de metro i una de tren.

Més continguts de