Publicitat
Publicitat

La crisi bancària ha sobrepassat del tot el govern

Des de les valoracions inicials del ministre d'Economia, Luis de Guindos -que preveia unes necessitats de capital per a Bankia d'entre 7.000 i 9.000 milions d'euros-, fins a les d'algun analista que demanava 30.000 milions, el que ha sol·licitat finalment l'entitat financera hem d'entendre que és una solució intermèdia. Els 19.000 milions que haurà d'injectar l'Estat serviran per posar la casa en ordre. Cal tenir en compte que Bankia no es pot deixar caure, perquè és un banc considerat sistèmic. Més enllà d'això, s'haurà de veure si Bankia i la seva matriu, Banco Financiero y de Ahorros (BFA), passen el tall de les auditories d'Oliver Wyman i Roland Berger.

En tot cas, el que ha quedat clar en aquest procés és que la situació ha sobrepassat del tot el govern, que va preveure que el cost de la segona onada de provisions per al risc immobiliari no arribaria als 15.000 milions que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va prestar fa dos anys.

I la possibilitat de crear un gran banc públic amb els actius de Bankia, CatalunyaCaixa i Novagalicia tampoc facilitaria les coses. Una altra solució seria la creació d'una societat holding que agrupés les participacions de l'Estat i recapitalitzés progressivament els seus bancs. El que és evident és que s'han creat solucions particulars quan ja fa temps que s'hauria hagut de pensar en una medicina per a tot el sector.

Més continguts de