Publicitat
Publicitat

Les empreses vinculades a l'activitat esportiva intenten guanyar-se un mercat cada vegada més gran

La crisi dóna embranzida a l'esport

La crisi econòmica ha fet créixer el nombre de practicants d'activitats esportives, tot i que el consum s'ha reduït. Les empreses busquen maneres d'innovar i de fidelitzar un mercat cada vegada més ampli.

La crisi i les dificultats per assolir l'èxit laboral a causa de la situació econòmica porta cada vegada més gent a realitzar-se a través de la pràctica esportiva. És una de les principals conclusions de l'estudi que Creafutur ha fet per Indescat, el clúster català en què s'agrupen 35 empreses del sector de l'esport. El gerent del clúster, Xavi Esteve, ho resumeix dient que "l'esport s'ha convertit en una manera d'evadir-se de la crisi".

L'estudi constata l'augment de la pràctica esportiva a Catalunya i a Espanya, on un 46% de la població practica habitualment algun esport. Segons Creafutur, el percentatge pot arribar al 56% en els pròxims anys. L'augment també es pot constatar en l'increment de participants que han viscut les principals curses de Barcelona, on la Marató, la cursa dels bombers o la de la Mercè han doblat l'afluència de gent en els últims cinc anys.

Perfil de l'esportista

A part de detectar i pronosticar un increment de la pràctica esportiva, l'estudi també ha identificat les motivacions que mouen els esportistes. El grup majoritari és el de les persones que viuen l'esport com un repte o, principalment, com una activitat social per practicar amb els amics. Aquest grup ja comprèn més del 40% dels esportistes i es preveu que arribi al 50%.

Els que entenen l'esport com una obligació per culte a l'aspecte físic o perquè consideren que han de fer un manteniment del propi cos, així com els que se'l prenen com una activitat d'oci o per tenir la consciència tranquil·la, al contrari que els primers dos grups, tendiran a la baixa els pròxims anys.

Amb aquestes dades, les empreses del clúster poden aprofitar els resultats de l'estudi per, de manera individual o col·laborant amb altres empreses, adaptar els seus productes o llençar-ne de nous pensats per als futurs consumidors.

Xavi Esteve també destaca la creativitat de les empreses d'un sector que, tot i la crisi, no ha deixat de créixer. És un sector dinàmic i competitiu, en què abunden els emprenedors, a més de comptar amb la visió positiva del públic. "La gent que no fa esport considera desitjable fer-ne i els que en fan s'hi aboquen i s'hi identifiquen, convertint-lo en una despesa bàsica", assegura el gerent d'Indescat.

Segons l'enquesta d'hàbits esportius a Espanya, el percentatge de població que fa esport s'ha doblat des de l'any 1980. Tot i que el mercat s'ha ampliat i no ha parat de créixer, fins i tot durant la crisi, el consum per càpita s'ha reduït. La despesa en activitats i articles relacionats amb l'esport s'ha reduït dels 60 euros anuals de mitjana per habitant l'any 2008 a 51 euros anuals per habitant l'any 2010 segons dades de la Diputació de Barcelona. A aquesta austeritat de la despesa familiar s'hi afegeix la dels pressupostos públics, als quals és impensable trobar partides destinades a la creació de nous equipaments -el 60% són de propietat pública- i la renovació dels existents és mínima.

Xavi Esteve cita el cas de Fluidra, un fabricant de piscines que participa en el clúster. "La crisi ha fet caure dràsticament els encàrrecs a Espanya, tant privats com públics, i l'aposta de Fluidra ha estat la internacionalització". Per a Esteve, és la solució número 1 per a les empreses del clúster, tot i que també apunta a la innovació.

Pes econòmic

El sector d'empreses vinculades directament o indirectament amb l'esport i els equipaments per a la seva pràctica representen gairebé un 3% del PIB de Catalunya. Només el grup d'empreses que formen part del clúster Indescat, creat l'any 2009 amb l'impuls de la Generalitat, facturen uns 1.000 milions d'euros, una quarta part de la facturació de tot el sector.

A Catalunya, però, hi ha més de 500 empreses relacionades amb el món de l'esport, que tenen una facturació global de més de 4.000 milions d'euros i que donen feina a més de 20.000 persones, majoritàriament joves.

Més continguts de