Publicitat
Publicitat

FINANCES PÚBLIQUES

Una dècima més de dèficit

Montoro amplia el marge al 0,6% per al 2017 amb l’oposició de Catalunya, el País Valencià i les Balears

Cristóbal Montoro encarava ahir un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) inèdit. Per primer cop en els últims cinc anys, el ministre d’Hisenda va haver de treballar-se la proposta d’objectius de dèficit que duria a les comunitats autònomes amb una negociació prèvia amb el PSOE, que el va forçar a oferir una dècima més per a l’any que ve. Aquest cop no podia imposar la majoria que té per reglament en aquest òrgan col·legiat. I això va imprimir un canvi d’actitud: el ministre va abandonar el to autoritari habitual quan responia als embats de les autonomies i va oferir la seva cara més conciliadora. A canvi, va aconseguir l’abstenció o el vot favorable de la majoria de comunitats autònomes a les seves propostes, lluny dels nosaclaparadors que rebia fa uns mesos en aquestes reunions. Però la tímida dècima de més no va servir per estovar les tres comunitats més bel·ligerants amb els postulats del ministre: Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears van mantenir el front comú en contra del govern.

Montoro havia mantingut negociacions discretes amb el PSOE les últimes setmanes sobre el sostre de despesa del 2017 (la xifra total que poden gastar les administracions públiques i pas previ imprescindible per aprovar els pressupostos). I els socialistes havien posat sobre la taula, entre altres exigències, un límit de dèficit del 0,7% per a les autonomies, dues dècimes més del que pretenia donar el ministeri. Finalment, Montoro va accedir només a apujar una dècima, i per això rebrà, previsiblement, l’abstenció, i no el sí, del PSOE al sostre de despesa.

Però aquesta dècima, que suposarà uns 220 milions més de marge per a Catalunya en el pressupost de l’any que ve (elaborat amb un supòsit de dèficit del 0,5%), va comprar la pau relativa a un CPFF que va ser copresidit per la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, que estrenava el càrrec de ministra d’Administracions Territorials. Ella va ser l’encarregada de donar resposta a la demanda de les comunitats d’abordar la reforma integral del sistema de finançament autonòmic, tot i que es va limitar a recordar que hi ha pendent una Conferència de Presidents al gener.

“Els hem convençut una mica, però també ens han convençut a nosaltres, que plantejàvem un objectiu del 0,5%”, expressava Montoro en la roda de premsa posterior a la reunió, en què va defugir en tot moment la confrontació amb les autonomies, fins i tot amb les que van votar no, com Catalunya. El ministre va esquivar donar resposta a la petició del vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, que en sortir de la reunió va ser clar: “Hem aprofitat la trobada per explicar la nostra voluntat de celebrar un referèndum”. “Cadascú té llibertat per expressar el que vulgui, però això no era l’objecte de la reunió”, va dir un lacònic Montoro.

La reunió va servir també per informar les comunitats dels objectius de dèficit dels anys següents, que quedarà en el 0,3% per al 2018 i el 0% per al 2019. Però no hi va haver ocasió, com esperaven algunes comunitats, de donar la xifra definitiva de la bestreta del finançament de l’any que ve. L’argument del ministre és que aquesta xifra no es podrà donar fins que no hi hagi un pressupost a Espanya, cosa que no arribarà, com a mínim, fins ben entrat el 2017. De moment, els governs autonòmics han hagut d’elaborar els seus comptes amb una estimació d’aquests diners que l’Estat entrega mensualment en previsió dels ingressos pels impostos que li corresponen a l’autonomia.

Repartiment pendent

La cessió en el dèficit autonòmic -sumada als altres punts d’acord amb els socialistes- asseguren a Mariano Rajoy tenir aprovat pel Congrés, previsiblement el dia 13 de desembre, el sostre de despesa. La parada intermèdia es donarà avui, quan el consell de ministres aprovi el repartiment del que queda del 3,1% de dèficit que l’Estat té acordat amb Brussel·les per a l’any que ve entre l’Estat i la Seguretat Social, a més de les mesures d’estalvi i ingressos que enviarà a Brussel·les en el marc del protocol de dèficit excessiu.

LES CLAUS

1. Què implicarà aquesta dècima?

Una dècima més de dèficit suposa incrementar en 1.000 milions d’euros el que poden gastar les comunitats autònomes l’any que ve. Això, en el cas de Catalunya, suposa un increment en el pressupost d’uns 220 milions. En tractar-se de dèficit, aquests diners hauran d’arribar per la via de crèdits, i amb això les comunitats aconseguiran un altre estalvi, perquè ara podran imputar més diners al FLA ordinari, que té unes condicions més avantatjoses que l’extraordinari, dedicat a finançar el dèficit no autoritzat.

2. Qui ha cedit més en la negociació?

Cristóbal Montoro va donar una visió salomònica: ell arribava a la taula amb la voluntat d’oferir un 0,5% i el PSOE demanava un 0,7%. Tots dos van cedir una dècima dels plantejaments inicials.

3. Què reclamen Catalunya i la resta de comunitats del no?

Els postulats de les tres comunitats que van votar no a la reunió d’ahir -Catalunya, el País Valencia i les Illes Balears- queden molt lluny de les xifres que estudiaven tant el PSOE com Montoro. Consideren que la llei d’estabilitat consagra un repartiment a parts iguals del dèficit entre els tres estrats de l’administració, i que els correspondria, per tant, un límit de l’1,1%, aproximadament.

4. Com queden la resta de sectors?

Els ajuntaments hauran de tenir dèficit zero l’any que ve, i l’Estat i la Seguretat Social s’hauran de repartir el 2,5% restant.

Més continguts de