La despesa en precuinats creix un 86% des del 2008

BarcelonaCatalunya ja ha recuperat pràcticament el nivell de despesa alimentària d’abans de la crisi. L’any passat les cases catalanes van gastar 15.100 milions d’euros a omplir la nevera, respecte als 15.146 milions del 2008. És una de les principals conclusions que es desprenen del primer Observatori Bon Preu i Esclat del consum alimentari a Catalunya, un estudi encarregat pel grup de distribució català als economistes Josep Oliver, Xavier Segura i Ramon Roig. Així doncs, el consum alimentari per càpita es va situar en 2.058 euros al tancament del 2016 i s’acosta als 2.072 euros de fa nou anys.

En aquesta recuperació de la despesa en alimentació, però, hi ha algunes sorpreses. La categoria que ha remuntat més durant la crisi són els menjars preparats -també inclou productes com les salses i les espècies-, que van augmentar la despesa un 86% entre el 2008 i el 2016. “És una nova família de productes que ha substituït part del consum en restaurants durant la crisi”, va explicar el director general de Bon Preu, Pere Anglada. No obstant, cal tenir en compte que aquests productes continuen representant tan sols un 6% del tiquet de la compra, respecte al 22% que suposa la carn i el 15% dels cereals.

D’altra banda, segons l’estudi, la segona categoria que més va créixer és el cafè, un altre sector que s’ha reinventat durant la recessió empès pel format de càpsules. La despesa en aquest producte -també s’hi inclou el te i el cacau en pols- va registrar un increment del 53% des del 2008. De fet, no és fins a la tercera posició que hi entra una categoria de producte fresc: les hortalisses i les verdures, que han repuntat un 14% des del període anterior a la crisi.

Encara que el volum agregat fa pensar que la recuperació de la despesa alimentària ja és un fet, l’estudi mostra que no tots els tipus de famílies han tornat a invertir el mateix en menjar que abans de la crisi.

Menys despesa dels joves

Les llars més joves -és a dir, on la persona de referència té entre 16 i 44 anys- han disminuït un 22% el pressupost en alimentació, mentre que les més grans -a partir de 65 anys- han augmentat un 37% el nivell de despesa respecte al 2008. Per a l’economista Josep Oliver, aquest comportament es pot explicar pel fet que els consumidors més grans han guanyat poder adquisitiu per les pensions més altes en un moment de dificultats pel que fa als sous. Tot i així, Oliver apunta que part d’aquest augment de la despesa entre els més grans de 65 anys també s’ha destinat a ajudar familiars de menys edat.

Aquest efecte es repeteix pel que fa a la dimensió de les llars. Mentre que les persones que viuen soles van augmentar la despesa alimentària un 25% entre el 2008 i el 2016, això no ha passat en les famílies. Les cases amb tres persones encara gasten un 2,5% menys, mentre que les de més de quatre membres han retallat la despesa un 19%.