Un grup d'eurodiputats demana al BCE transparència en la compra de deute corporatiu
L'eurodiputat Ramon Tremosa assegura que els ciutadans tenen dret a saber si hi ha ajudes discrecionals a algunes companyies
BarcelonaUn grup d'eurodiputats de diferents partits s'han dirigit per escrit al president del consell de govern del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, per demanar-li més transparència sobre la compra de bons corporatius d'empreses dins de les mesures per injectar liquiditat al mercat, la política monetària coneguda com a 'quantitative easing' (QE).
Actualment, aquestes compres de bons corporatius d'empreses, que formen part de la política de compra de deute públic i privat per part del BCE, la fan els bancs centrals de cada estat membre, en el cas espanyol, el Banc d'Espanya.
Fins ara, dins de la política d'estímuls, han estat comprant bons corporatius per valor d'uns 75.000 milions d'euros, que és una petita part dels 1,8 bilions que fins ara ha injectat el BCE dins de la política. La gran part ha anat a la compra de bons emesos pels governs de la zona euro, és a dir, deute públic.
La carta dels eurodiputats a què ha tingut accés el 'Financial Times' adverteix que el programa d'estímul del BCE, pel que fa a la compra de deute privat, "crea cert nivell de preocupació, ja que pot ser percebuda com una subvenció encoberta a determinades empreses".
"Els ciutadans tenen dret a saber si hi ha empreses que tenen un suport de manera discrecional a través de les polítiques monetàries d'alguns bancs centrals dels estats", ha dit al diari britànic Ramon Tremosa, eurodiputat català i un dels signants de la carta.
Segons el BCE, malgrat que no es donen a conèixer les quantitats, la compra es fa en proporció a diversos aspectes, com la ponderació en funció de la capitalització. A Espanya, malgrat que no s'han publicat les dades, s'apunta que més de la meitat de les compres del 2016 van ser de bons corporatius de grans empreses com Repsol, Telefónica i Iberdrola, segons van informar diferents agències especialitzades, encara que també se n'haurien beneficiat altres companyies com Gas Natural, Enagás, Red Eléctrica o Abertis.
De fet, els eurodiputats demanen que els bancs centrals segueixin l'exemple de transparència del Bundesbank alemany, que publica el nom de les companyies a les quals es compren bons, en lloc de publicar només el codi ISIN, que és el que s'utilitza per identificar els diferents valors en els mercats financers.
La carta, enviada a Draghi en forma d'una pregunta escrita del Parlament, també es pregunta si el BCE té previst "revelar més detalls sobre les directrius de funcionament d'aquest programa, per tal d'explicar als ciutadans com se seleccionen els bons corporatius".
A mesura que l'economia de l'eurozona millora, el BCE està sota més pressió d'alguns legisladors perquè redueixi o renunciï a la compra de bons. Draghi ha dit que el programa s'espera que continuï durant la resta d'aquest any, a raó de 60.000 milions de compres de bons mensuals.
