Rècord històric del deute públic
La xifra arriba a 1,107 bilions i torna a superar el 100% del PIB, el percentatge més alt en un segle
BarcelonaEl deute públic espanyol es va tornar a superar al juny, amb una xifra rècord que deixa enrere els registres del Banc d’Espanya des del 1995. L’endeutament de les administracions va arribar fins a 1,107 bilions d’euros, l’equivalent al 100,9% del PIB, després de sumar 18.599 milions més al passiu acumulat dels seus comptes. Això significa que per tercera vegada el deute va aconseguir superar la riquesa creada en un any, segons s’extreu de les dades publicades ahir pel Banc d’Espanya.
Cal remuntar-se al 1910, fa més d’un segle, per trobar un nivell de deute en relació al PIB més alt que el registrat aquest mes, segons mostra un estudi publicat per la Fundació de Caixes d’Estalvis. De fet, el nivell del deute s’ha triplicat des de l’inici de la crisi econòmica el 2007, quan representava el 36,3% del PIB, amb un total de 383.798 milions d’euros.
Optimisme a la Moncloa
La xifra del juny se situa més d’un punt i mig per sobre de l’objectiu del 99,14% sobre el PIB que el programa d’estabilitat marca per a tot l’any. Tot i així, fonts d’Economia van avançar a Efe que es complirà aquesta fita i que, fins i tot, s’aconseguirà reduir-la fins al 96% el 2019. A més, el ministeri que dirigeix Luis de Guindos justifica que cal tenir en compte els efectes de l’estacionalitat pels diferents calendaris que segueixen les emissions i les amortitzacions a l’hora de valorar aquest augment del deute. Així doncs, recorda que els principals venciments es produeixen en els mesos de gener, abril, juliol i octubre i assegura que el creixement del deute “manté la trajectòria de la desacceleració iniciada el 2013”.
L’optimisme de De Guindos contrasta amb la mirada escèptica de Brussel·les, que fa tan sols tres setmanes perdonava a Espanya la multa per incomplir els seus objectius pressupostaris. En el primer trimestre del 2016, Espanya ja es va unir a la llista de països de la Unió Europea amb un deute públic superior al 100% del PIB, amb la sisena posició en un rànquing liderat per Grècia, on aquesta xifra va arribar al 176,3% del PIB.
Valors a mitjà i llarg termini
El gruix del deute de les administracions públiques al juny es va concentrar en els valors a mitjà i llarg termini, que representen tres quartes parts del total. Aquests préstecs van registrar un creixement interanual del 6,7%, fins als 823.891 milions d’euros. Pel que fa als valors a curt termini, van experimentar un repunt del 6,2% respecte al mateix període del 2015, fins als 80.433 milions. Els únics valors que van caure van ser els crèdits no comercials, amb un descens del 3%, fins als 202.963 milions.
Per administracions, el deute de l’Estat va augmentar fins als 938.971 milions d’euros, seguit pel de les comunitats autònomes, amb 273.843 milions. Les corporacions locals, per la seva banda, sumen 273.843 milions de deute públic, mentre que la Seguretat Social va registrar 17.174 milions.
Catalunya, ofegada pel FLA
Amb l’augment del dèficit públic, l’Estat va augmentar la pressió sobre les autonomies, que han incomplert reiteradament els objectius de dèficit fixats. Les dades del primer trimestre del 2016 situaven Catalunya com la comunitat autònoma més endeutada en nombres absoluts, amb 72.278 milions, que equivalen al 35,1% del PIB català.
A finals de juliol, el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, va demanar sense èxit en una reunió a la Moncloa la conversió de 1.600 milions de deute a curt i llarg termini perquè s’incloguin a la partida del fons de liquiditat autonòmic (FLA) i el Govern hagi de pagar menys interessos.
El Tresor continua cobrant per finançar-se
El ministeri d’Economia va restar importància a les cotes màximes del deute per la bona marxa del tresor públic en les últimes subhastes. L’emissor va tornar a col·locar dimarts 4.958 milions d’euros en lletres a sis i dotze mesos amb tipus negatius del -0,251 i el -0,261, respectivament, fet que li permet cobrar per finançar-se. L’abril del 2015 Espanya va cobrar per primer cop a la història per col·locar deute al mercat, una tendència que s’ha eixamplat durant aquest últim mes. La política expansiva de compra massiva de bons del Banc Central Europeu també va propiciar que els bons a tres anys es financessin amb tipus negatius i, fins i tot, que els bons a 10 anys comencin a acostar-se a un tipus zero.
L’emissió de bons, amb una prima de risc que ja frega els 100 punts bàsics, també va rebre l’empenta del fons sobirà noruec, el més gran del món, que el segon trimestre va augmentar la seva cartera de deute espanyol en un 8,1%, fins als 4.905 milions d’euros.
