El dit acusador de Montoro assenyala els seus oponents

Barcelona“Si pots controlar la informació, pots controlar la gent” i “Estar ben informats ens impedeix alimentar la vanitat dels altres, cosa que el bon sentit aconsella evitar”. La primera frase és de Tom Clancy, escriptor nord-americà de novel·les d’espionatge, i la segona és de Jane Austen, escriptora anglesa a cavall dels segles XVIII i XIX. Una de les principals figures polítiques d’Espanya ha decidit fer cas de la primera, però no tenir en compte la segona.

Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda, ha protagonitzat aquesta setmana un nou capítol en què ha fet ús d’informació privilegiada per posar la por al cos a qui el qüestiona. Després que es declarés la inconstitucionalitat de l’amnistia fiscal de Cristóbal Montoro, el PSOE i Podem no van tardar a demanar la seva dimissió. Montoro, però, no es va arronsar. El dirigent popular va revelar al Congrés que mentre que només un membre del PP es va acollir a l’amnistia fiscal, més d’un dirigent socialista va aprofitar la situació per regularitzar la seva situació fiscal.

És l’últim capítol en la llista d’amenaces de Montoro, que no ha dubtat a fer ús d’informació privilegiada per intimidar els que qüestionen les seves actuacions.

Els editorials de Prisa

Al llarg del 2012, el grup Prisa va dedicar nombrosos editorials a Montoro en què criticava precisament l’aplicació de la seva amnistia fiscal. El 6 d’abril d’aquell any, el diari El País titulava el seu editorial “Amnistia discutida”, i hi argumentava que la mesura era “un incentiu a la desafecció fiscal” i podia “deteriorar l’eficiència de la mesura”. L’article acabava de la següent manera: “El govern faria bé de reconsiderar els detalls de la mesura”. La reacció del titular d’Hisenda es va fer esperar, però el desembre del 2012 va decidir donar un cop de puny sobre la taula al Congrés de Diputats. “Alguns, en comptes de donar lliçons en editorials, haurien de pagar els seus deutes amb Hisenda”, va dir Montoro. El ministre, però, no va explicar com coneixia els deutes de Prisa i per què no es van emprendre abans accions legals contra el grup.

Més amenaces als mitjans

Davant la possibilitat de publicar una llista de morosos l’any 2013, diversos periodistes i tertulians van qüestionar aquesta decisió. En aquella ocasió, Montoro va aparèixer a Los desayunos de TVE recordant que “els creadors d’opinió tenen una projecció social, però també tenen problemes amb Hisenda, i els que tenen més projecció pública són encara més Hisenda”.

De fet, l’Agència Tributària va obrir algunes inspeccions a les cares conegudes que passaven pels principals platós de televisió del país.

Acusacions a Artur Mas

A finals del 2012, el titular d’Hisenda va presentar al Congrés una sol·licitud perquè l’Agència Tributària investigués el llavors president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. Convergència i Unió va demanar aleshores explicacions a la fixació del ministre per investigar Mas. Com a resposta, Montoro va dir que “qui ha de comparèixer davant la societat espanyola és qui té comptes no declarats a Suïssa”.

Aquestes declaracions les va fer durant el seu discurs amb motiu dels premis Autònom de l’Any, organitzats per l’Associació de Treballadors Autònoms. En la mateixa intervenció, Montoro va reconèixer que, com a titular d’Hisenda, gaudeix de “l’avantatge de saber qui pagava impostos abans i qui ho fa ara”.

Contra els actors

Durant la 27a gala dels premis Goya del cinema espanyol, diferents cares conegudes van llançar una sèrie d’acudits carregant contra l’IVA cultural, les retallades, la mateixa amnistia fiscal o la corrupció. Eva Hache o José Corbacho van ser només algunes de les cares conegudes que van dirigir les seves crítiques contra el govern d’Espanya.

Just l’endemà que se celebrés la gala, el 19 de febrer del 2013, Montoro va anar a la sessió de control del Senat amb unes declaracions contundents. El ministre va dir que “no ha fet falta un Depardieu, perquè alguns dels nostres actors famosos no paguen impostos al país”. Montoro va fer referència a l’actor francès perquè, després de tributar tota la vida a França, va anunciar el seu trasllat fiscal a un poble de Bèlgica.

Clatellada als futbolistes

Just després d’aixecar polseguera amb les declaracions sobre els actors, Montoro també va tenir un record per als futbolistes el 2 d’abril del 2013. El ministre va desitjar sort al FC Barcelona, que disputava el mateix dia l’anada de quarts de final de la Champions contra el París Saint-Germain durant un fòrum al diari La Razón. Els futbolistes “han d’estar bé amb la Hisenda Pública”, va declarar, per concloure la seva intervenció amb la següent frase: “A ningú li agrada pagar impostos, però com deia Benjamin Franklin, no hi ha res tan segur a la vida com la mort i els impostos”.