El 'banc dolent' augmentarà el dèficit i el deute de l'Estat
El banc dolent que les institucions europees han imposat a Espanya a canvi del rescat bancari implicarà un increment del deute i el dèficit públics. El govern espanyol tractarà de minimitzar-ne l'efecte.
MADRID.La creació d'un únic banc dolent que aglutini els actius immobiliaris de bona part del sector financer generarà conseqüències no desitjades per a Espanya. El ministeri d'Economia admet que la creació i gestió d'aquesta societat externa implicarà un augment del dèficit i deute públics però subratlla que serà un increment controlat i limitat en el temps. Tot i així, no s'aconseguirà del tot un dels principals objectius del rescat europeu a la banca espanyola: evitar el contagi entre el risc bancari i el sobirà.
L'explicació del contagi és força clara. El Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) serà l'ens estatal que rebrà els fins a 100.000 milions d'euros en crèdits proporcionats pels socis europeus fins que el 2013 sigui possible la recapitalització directa dels bancs. A l'espera que s'acabin de tancar els últims serrells a finals d'agost, la intenció d'Economia és que només les entitats financeres que requereixin ajudes públiques -per fer front a les necessitats de capital que determinaran les quatre auditories al sector- estaran obligades a vendre tots els actius crediticis problemàtics i no només els immobiliaris al banc dolent . El conjunt d'actius immobiliaris problemàtics del sistema financer espanyol té un valor de 184.000 milions, segons el Banc d'Espanya. La xifra es quedaria en uns 130.000 milions si es resten els actius problemàtics dels tres grans bancs (CaixaBank, BBVA i Santander) que no requeriran ajudes.
Una vigència de deu anys
El FROB serà l'encarregat de comprar tots aquests actius fortament danyats. En aquest sentit, fonts del ministeri descarten que una part dels diners del rescat vagin directament al banc dolent . La compra es podrà efectuar de diferents maneres: donant a les entitats una petita participació de capital en el banc dolent , bons garantits per l'Estat, efectiu o "actius d'alta qualitat".
Economia considera que el "temps raonable" de vida del banc dolent seria d'uns deu anys amb la intenció que el FROB no hi tingui una participació majoritària, és a dir, com a màxim del 49%, i la gestió sigui totalment autònoma. L'objectiu del ministre Luis de Guindos és que la resta de capital estigui en mans de "tercers", com inversors estrangers i majoristes. La participació de les entitats a qui s'han comprat els actius seria minoritària justament per desvincular els actius de la solvència de l'entitat.
Les intencions de De Guindos, però, difícilment es compliran quan entri en funcionament el banc dolent , que, segons els acords del rescat, serà al novembre. Llavors el FROB tindrà molt possiblement un 100% de participació a la societat. L'entrada de capital privat difícilment es produirà tampoc a finals d'any, que és la data límit que tenen, segons el memoràndum del rescat, les quatre entitats nacionalitzades (Bankia, Banc de València, CatalunyaCaixa i Novagalicia) per vendre els seus actius al banc dolent . És a dir, fins que el FROB no deixi de tenir el control majoritari, els diners que pagui en comprar els actius engreixaran el dèficit i el deute.
Un cop entri un altre soci la càrrega es podrà repartir. A més, la venda dels actius problemàtics, com per exemple un crèdit d'una promoció immobiliària, podria allargar-se deu anys per assolir el màxim benefici. Fonts d'Economia admeten aquesta realitat però asseguren que hi haurà alternatives per evitar el contagi amb el dèficit públic, com per exemple que el banc dolent tingui instruments per finançar-se a llarg termini, sense la pressió de vendre els actius a curt termini i així poder maximitzar els valors.
La incògnita del preu de l'actiu
Un altre punt destacat del funcionament d'aquesta societat independent és a quin preu comprarà els actius. Segons Economia, serà un "valor econòmic a llarg termini", és a dir, no el preu actual sinó una estimació que pot variar segons el tipus d'actiu. Es tracta de no afectar els resultats de l'entitat que ven però amb beneficis per al banc dolent .
Per exemple, la societat equivalent d'Irlanda va comprar els actius amb un descompte del 62%. L'enorme cost públic del banc dolent irlandès va forçar el país al rescat complet. Seria molt important que a Espanya li servís de lliçó.
