THE NEW YORK TIMESMentre Grècia intenta desesperadament evitar l'impagament del deute, moltes empreses nord-americanes es preparen per al que es considerava impensable: que Grècia surti aviat de l'eurozona.
El Bank of America Merrill Lynch, dedicat a la gestió de capital, ja ha estudiat la possibilitat d'omplir furgons amb efectiu i enviar-los a Grècia perquè els seus clients puguin seguir pagant els treballadors i els subministradors del país en l'eventualitat que no hi hagi disponibilitat de diners. Ford ha configurat els sistemes informàtics per poder treballar de manera immediata amb una nova moneda grega.
Ningú no sap quin seria l'impacte de l'onada expansiva provocada per la sortida de Grècia de l'euro, però alguns grans bancs i empreses de consultoria nord-americans s'han dedicat intensament al negoci d'assessorar els seus clients sobre com preparar-se per a una fragmentació de l'eurozona.
Aquesta és una realitat que contrasta marcadament amb les afirmacions dels polítics europeus, segons els quals la crisi és controlable i la unió monetària es podrà preservar. Dijous el Banc Central Europeu (BCE) estudiarà mesures per alleujar la pressió sobre els països europeus amb problemes de deute.
JP Morgan Chase, però, no vol córrer riscos i ja ha creat comptes nous per a un grapat de gegants nord-americans, reservats per operar amb un nou dracma grec o amb la moneda que substitueixi l'euro en qualsevol altre país.
Les borses d'arreu del món s'han recuperat lleugerament aquest estiu amb l'esperança que els dirigents europeus solucionaran els problemes de deute del continent, però el tempo accelerat dels preparatius d'algunes grans empreses per a una possible sortida de l'euro de Grècia semblen indicar que els inversors potser han estat massa optimistes. Molts executius dubten seriosament que Grècia segueixi les polítiques fiscals austeres exigides per Europa a canvi de l'ajuda financera.
La sortida grega de l'euro provocaria molt probablement un gran trastorn en els mercats globals, que han experimentat grans baixades cada cop que els problemes del deute a Europa s'han agreujat durant els últims dos anys. A més, faria augmentar la pressió sobre Itàlia i Espanya, que són més grans que Grècia i que lluiten actualment amb els seus propis problemes de deute.
"Podem dir que la majoria d'empreses s'estan preparant", afirma Paul Dennis, cap de programes de Corporate Executive Board, una empresa de consultoria. En una prospecció feta aquest estiu, l'empresa va trobar que el 80% dels clients enquestats creien que Grècia sortirà de l'eurozona, i una cinquena part que hi haurà més països que seguiran el mateix camí.
Canvi radical de parer
"Fa quinze mesos, quan vam començar a preveure aquesta possibilitat, dèiem que era impensable", diu Heiner Leisten, un soci de Boston Consulting Group a Colònia (Alemanya), que dirigeix el consultori global d'assegurances de la companyia. "Ara ja no és ni impossible ni impensable".
L'empresa de Leisten, com també PricewaterhouseCoopers, ja ha previst la periodització relativa a la retirada de Grècia. Per exemple, la notícia podria sortir un divendres a la nit, amb els mercats tancats. A continuació hi podria haver un tancament dels bancs, la borsa i la majoria de les institucions financeres, mentre que nous controls de capital dificultarien l'entrada i sortida de diners al país.
"Hem tingut contactes amb desenes d'empreses i treballem per a un bon nombre d'aquestes empreses", diu Peter Frank, que assessora el departament de tresoreria de diverses empreses com a assessor de Pricewaterhouse. "El gruix d'aquest moviment s'ha produït durant els últims 90 dies".
I afegeix: "Les empreses fan preguntes subtils, com ara: «Si la notícia que Grècia ha marxat fora de l'euro surt a la llum un divendres a la nit, què fem?»" De vegades les empreses tenen plans d'emergència preparats, com tenir algú que agafi un tren cap a Atenes amb 50.000 euros per pagar els treballadors. L'onada recent de preparatius de les empreses nord-americanes per a la sortida de l'euro assenyala un fort canvi respecte a les postures anteriors, diu Carole Berndt, cap dels serveis de transaccions globals a Europa, el Pròxim Orient i l'Àfrica del Bank of America Merrill Lynch.
"Quan vam començar a oferir assessorament, la gent venia a menjar sandvitxos i galetes de xocolata de franc", diu tot fent broma. "Ara tot això ha canviat i els plans de contingència se centren en tres hipòtesis alternatives: la sortida d'un sol país, la sortida de diversos països i un trencament general de l'eurozona".
Els bancs i les empreses de consultoria difícilment revelen qui són els seus clients i moltes grans empreses tampoc no volen parlar dels seus plans d'emergència, per por que els clients europeus s'ho prenguin malament. Molts bancs centrals i el ministeri de Finances alemany també han estat valorant les conseqüències de la sortida grega de l'euro, però encara mantenen un silenci més tenaç respecte al contingut concret d'aquests plans.
A Europa, el hòlding d'Iberia Airlines i British Airways ha reconegut que està enllestint plans per a l'eventualitat de la sortida de l'euro d'Espanya.
"Hem plantejat diverses hipòtesis de treball, incloent-hi que un o més països decideixin redenominar la moneda", diu Roger Griffith, que supervisa les liquidacions globals i els riscos dels clients per a MasterCard. "Hem determinat els passos operatius i els passos de comunicació que hem de fer". I afegeix: "Pràcticament podríem fer el canvi en un dia o dos". En una declaració, Visa afirmava que també seria capaç de fer "una ràpida transició a la nova moneda amb el mínim de molèsties per a consumidors i comerciants".
Cobrar per avançat
FMC, una gran empresa química amb seu a Filadèlfia, exigeix a alguns clients grecs que paguin per avançat en lloc de córrer el risc de vendre i més endavant no poder cobrar. També ha començat a evitar tenir més fons dels necessaris en comptes de bancs grecs, espanyols i italians, i a estudiar la solvència dels clients d'aquests països.
"Ha sigut un tema candent", diu Thomas C. Deas Jr., executiu de FMC, que és president de l'Associació Nacional de Tresorers Empresarials. Membres del seu grup van analitzar el tema en una teleconferència dimarts passat, afegeix.
De fet, últimament les empreses nord-americanes busquen assessorament de manera molt més intensa i insistent que les homòlogues europees, segons John Gibbons, cap dels serveis de tresoreria a Europa de JP Morgan Chase.
Gibbons diu que un grapat de les empreses nord-americanes més importants ja han sol·licitat comptes especials configurats per a una moneda que encara no existeix.
"Fem plans tenint en compte la circumstància límit", diu. "No hi perdem res".
