Publicitat
Publicitat

El govern espanyol prepara una llei perquè el FROB pugui liquidar bancs inviables

El consell de ministres aprovarà aquest divendres o el vinent un decret que atorgarà més poders al fons de rescat, que podrà intervenir bancs de manera "urgent". Permet perseguir penalment els banquers i torna a reduir el sou als responsables de les entitats que han rebut ajudes públiques

El govern espanyol està acabant d'enllestir un reial decret que previsiblement aprovarà en el consell de ministres d'aquest divendres, amb l'objectiu de protegir l'estabilitat financera i minimitzar els recursos públics destinats a la banca. La reforma va en la línia de les condicions imposades per Europa a canvi de prestar a Espanya fins a 100.000 milions per sanejar la banca.

La nova normativa atorgarà més poders al fons de rescat (FROB), que podrà recapitalitzar bancs de manera "urgent" mitjançant deute públic, i permetrà accelerar la destitució de gestors. A més, els accionistes i creditors hauran d'assumir part de les pèrdues de les entitats abans de rebre l'ajuda del FROB. Una portaveu del ministeri d'Economia ha explicat a l'ARA que es tracta d'un esborrany "subjecte a canvis" i que encara no se sap si s'aprovarà demà o el dia 31. Fonts del Banc d'Espanya han assegurat desconèixer el contingut del text.

L'esborrany assenyala que aquestes "intervencions ràpides" es podran produir en els casos següents: "Quan una entitat de crèdit incompleixi o hi hagi elements objectius d'acord amb els quals resulti raonablement previsible que no pugui complir amb els requeriments de solvència, liquiditat, estructura organitzativa o control intern, o qualsevol altre requisit establert per les normes d'ordenació i disciplina, però estigui en disposició de retornar al compliment pels seus propis mitjans, el Banc d'Espanya pot adoptar totes o algunes de les mesures establertes en aquest títol". L'entitat haurà d'avisar d'aquesta situació el Banc d'Espanya, que alhora podrà avançar-se i demanar-li que presenti en un màxim de deu dies naturals un pla d'actuació, que el supervisor podrà modificar.

Si amb aquestes actuacions no n'hi ha prou, així com amb la possibilitat d'atorgar ajudes públiques o intervenir els bancs amb dificultats, el decret també permetrà la liquidació ordenada d'entitats sempre que "concorrin, de manera simultània, tres circumstàncies". En primer lloc, que l'entitat sigui inviable o sigui "previsible que hagi de ser-ho en un futur pròxim". En segon lloc,que  no es prevegi que "en un termini raonable i utilitzant mesures d'intervenció ràpida o de reestructuració, pugui arribar a ser viable". I, finalment, que "per raons d'interès públic" i per "evitar pertorbar l'economia o el sistema financer" resulti "necessari o convenient dur a terme la resolució ordenada de l'entitat".

Tot i així, hi ha data límit. L'esborrany subratlla en una disposició addicional que els mecanismes de liquidació ordenada seran aplicables fins al 30 de juny del 2013. Si l'entitat és liquidada passarà a ser administrada pel FROB. En el procés de liquidació es podran fer servir diferents mecanismes: vendre les accions o els actius i passius de l'entitat –una part o la totalitat d'aquests– a un tercer, transmetre actius i passius a un banc pont que després els vendrà en un màxim de cinc anys o traspassar els actius immobiliaris a una societat independent, coneguda com a 'banc dolent', que els vendrà en un termini màxim de deu anys.

Excepcions a les liquidacions, com Bankia

Tot i així, hi ha excepcions i es podrà evitar la liquidació ordenada si produeix "efectes greument perjudicials per a l'estabilitat del sistema financer en el seu conjunt", és a dir, en el cas que siguin entitats sistèmiques, com el Santander, BBVA, CaixaBank o Bankia, massa grans per deixar-les caure. Aquest últim cas és significatiu perquè l'esborrany assenyala que el procés començarà pels bancs nacionalitzats (Bankia, CatalunyaCaixa, Novagalicia i Banc de València).

El decret també estableix que els accionistes i els tenidors de productes financers, com les participacions preferents, hauran d'assumir pèrdues per reduir el cost públic de la reestructuració, tal com fixa el memoràndum del rescat bancari.

Persecució penal dels banquers

A més, la norma permetrà perseguir penalment els gestors de les entitats que siguin liquidades. "A l'empara del que disposa la legislació mercantil i penal, els administradors de les entitats respondran dels danys i perjudicis causats en proporció a la seva participació i gravetat", assegura l'esborrany.

Cap president d'una entitat al FROB

El decret també traurà de la comissió rectora del FROB els tres representants de bancs a través del Fons de Garantia de Dipòsits: Isidre Fainé (president de La Caixa), Roberto Higuera (vicepresident del Banc Popular) i Joaquín Vázquez (director general de Caja Rural). A partir d'ara, la comissió estarà constituïda per cinc membres del ministeri d'Economia (ara en té dos) i quatre del Banc d'Espanya, de manera que l'executiu espanyol tindrà un control gairebé absolut del Fons de Reestructuració.

Nova retallada als sous dels banquers

L'esborrany redueix de 600.000 a 500.000 euros la "retribució fixa per tots els conceptes de presidents executius, consellers delegats i directius" de les entitats que han rebut ajudes públiques però no estan controlades per l'Estat. Es tracta dels gestors de Banca Cívica, BMN i Caja España. Al febrer el govern va limitar els sous en aquests casos a 600.000 euros anuals però ara els ha tornat a abaixar. Manté en 300.000 euros els salaris dels gestors de les entitats nacionalitzades, com Bankia i CatalunyaCaixa.

Nivell de solvència del 8 al 9% i més avals

A més, les entitats financeres hauran d'elevar abans de finalitzar l'any el seu nivell de solvència del 8% al 9%, un percentatge que fins ara només s'exigeix als cinc grans bancs (Banc Santander, BBVA, Banc Popular, La Caixa i BFA-Bankia). La banca espanyola haurà de complir els nous requisits l'1 de gener del 2013, tret que presentin al Banc d'Espanya una estratègia i calendari per assolir el 9% abans del 30 de juny del 2013. D'altra banda, l'esborrany també assenyala que el govern augmenta en 40.000 milions els avals –previstos als pressupostos– per a la banca aquest any fins als 258.000 milions.


Més continguts de